El físic Leonard Mlodinow va viatjar a l'institut Caltech per a investigar. Allí li van assignar una oficina en el departament de Física Teòrica. I es va sorprendre quan va descobrir als qui pertanyien a les oficines de la zona: en un costat estava Richard Feynman i en l'altre Murray Gell-Mann. Per a llavors, els dos premis Nobel eren famosos i de gran personalitat. Feynman va realitzar grans contribucions a l'electrodinàmica quàntica i Gell-Mann va proposar el model de classificació de quarks. A més, tots dos van realitzar conjuntament grans avanços en el marc de la feble interacció. Mlodinow estava espantat.
En aquest llibre autobiogràfic, Mlodinow compta aquella època. Descriu sobretot la seva particular relació amb Feynman. Es tracta dels últims anys de Feynman, un home amb diagnòstic de càncer que es prepara per a la mort. Però això no vol dir que Feynman estigui decaigut. A l'inrevés. La seva força i vitalitat era famosa i en els últims anys va continuar igual. I potser per això, les trobades que l'autor va mantenir amb ell van tenir un gran interès. Mlodinow els descriu molt bé en aquest llibre. Tot el llibre està ben escrit.
L'autor també va tenir relació amb Gell-Mann. I a mesura que avança el capítol es veu com va evolucionar aquesta relació, al principi Mlodinow no li agradava Gell-Mann, però després comença a apreciar-se gràcies en part a Feynman. La relació entre tots dos genis era coneguda en Caltech. No paraven de ficar-se en embolics, de discutir apassionadament i alhora admirar-se.
En l'època del relat, Mlodinow buscava un tema per a investigar i buscava consell. Va mantenir nombroses converses amb Feynman (quan li deixava el secretari de la secció Helen, que li donava suport molt de les visites no programades a Feynman). I en aquells col·loquis, també es van filmar sobre la física, sobre la bellesa i sobre les raons de voler investigar, entre molts altres temes.
Mlodinow compte a més la seva història d'una manera molt atractiva. En algun moment, per exemple, el metge li troba uns embalums en els testicles i li amenaça el càncer. I això canvia la seva relació amb Feynman o així ho sent l'autor.
En definitiva, el llibre no tracta de física, sinó de físics. És sobretot un homenatge a Richard Feynman, per això el llibre porta per títol Feynman's Rainbow.