Què és el que més t'ha sorprès, alterat o fascinat des que vas començar a treballar?
El fet que més ha influït en la meva trajectòria va ser quan era molt jove. Tenia 16 anys quan l'home va arribar a la Lluna. Però, de fet, aquelles imatges borroses en blanc i negre em van empènyer a voler saber més sobre la Lluna i l'espai, i per això vaig estudiar Física.
Més endavant, quan vaig fer la llicenciatura, les sondes Voyager 1 i 2 van enviar imatges de Júpiter i Saturn. Eren els anys 1980 i 1981, i eren les imatges més nítides i pròximes mai obtingudes, tant d'aquells planetes llunyans com de les seves llunes. Em van sorprendre i vaig decidir fer el doctorat just en aquest tema, en l'observatori canadenc. Aquests són, per tant, els punts de partida de la meva trajectòria científica.
Què li agradaria ser testimoni de la revolució o el descobriment en la seva trajectòria?
En el meu camp de treball, les ciències planetàries i el Sistema Solar, m'agradaria trobar alguna petjada de vida en Mart. Efectivament, nosaltres participem en una missió de la NASA, Mart 2020, i el meu desig seria trobar un indici de vida allí, encara que sigui molt bàsic. I si no és en aquesta missió, que sigui en una pròxima.
Això suposaria una autèntica revolució no sols en el camp de les ciències planetàries, sinó també en les ciències biomèdiques. De fet, veuríem quines són les bases de la vida. Pot ser que sigui el mateix que el nostre, llavors ens preguntaríem si nosaltres hem portat la vida, si ha vingut d'allí, o si és universal... I si no fos el mateix, sorgirien noves preguntes, i no sé el que suposaria. De qualsevol manera, a nivell filosòfic i ètic també hauria influït moltíssim.
Anant més lluny, m'agradaria trobar indicis de vida també en els exoplanetes, a través dels telescopis espacials que tenim ara o dels cada vegada més grans telescopis terrestres. Trobar vida amb telescopis és impossible, però, almenys, sí que existeixen indicis de vida: oxigen, aigua... No sé si ocorrerà, ni quan, però m'encantaria.