Boig de Lacoizketa
Al seu oncle major li va donar el capritx que volia beure aigua fresca d'aquella font i va enviar al seu nebot a recollir-la. El nen li va portar aigua i una flor que va trobar al costat de la font. El seu oncle va agrair tant el regal que li va donar tots els diners que tenia al seu abast: tres duros. Quan la mare del noi s'assabenta, reprèn al seu germà: “Mai et dirigiràs! Per aquesta mania de recol·lecció has perdut la teva fortuna i ara els diners que et dono per al tabac el dónes per una flor. Estàs boig!”
No era l'únic que pensava així; al poble i els seus voltants es deia des de fa temps a José María Lacoizketa, rector del poble.
Va néixer en el caseriu Lakoizketa de Narbarte el 2 de febrer de 1831. Era el fill major d'una família noble. Va ser sacerdot en 1855 i immediatament va ser a Elgorriaga per a atendre els malalts de còlera, on va romandre allí durant 17 mesos. Després va matar al rector del seu poble natal i es va substituir als 26 anys. Va ser rector de Narbarte durant 31 anys, fins que en 1888 va haver d'emmalaltir i retirar-se. Es va retirar llavors al palau Jarola d'Elbete, on tenia la seva germana. Va morir a l'any següent, amb 58 anys.
Lakoizketa va fer molt més que cures. “Quan els meus serveis em van destinar –va escriure– a oferir en aquesta meravellosa vall, vaig decidir dedicar-me a la recerca d'objectes naturals, durant tot el temps lliure em deixaven els múltiples requisits caritatius que comporta el treball sacerdotal. Les plantes (...) van ser les que més van despertar la meva curiositat, i així la botànica ha estat l'objectiu de les meves recerques divertides i de les meves medalles ascètiques i fascinants”.
Sempre que podia, tant a l'estiu com a l'hivern, sortia el rector de Narbarte amb la seva caixa de llautó, zeio, cisell i martell. I els veïns veien al rector recollint herbes, perdent en el congost, o pujant a llocs en els quals ningú pujava i prenent un tros de roca amb un martell i una cisell, com un tresor. Era el boig de Lakoizketa.
El seu amic Fermín Irigarai, metge d'Irurita, va escriure: “La seva afició a les plantes era tant que les parlava amb freqüència, fins i tot amb desconeguts en el tema. En veure alguna planta, qualsevol que sigui la seva persona, va prendre la planta i la va observar lentament, i li deia tot el que sabia i sentia d'ella”.
A pesar que els ciutadans no van entendre molt bé els comportaments del rector, va tenir el nom de botànic. Va ser membre de la Societat Botànica Francesa en 1877 i de la Societat Espanyola d'Història Natural en 1880. Va tenir la fama de ser el major expert en criptògames del nord peninsular (falgueres, molses, fongs i líquenes).
Lakoizketa es va relacionar amb molts altres botànics, trobant-se en els seus papers els noms de 87. I entre les seves recollides i intercanviades amb altres botànics, va formar un herbari d'unes 2.500 espècies.
En 1884 va publicar el catàleg de plantes de Bertizarana: “Catàleg de les plantes espontànies a la vall de Vertizarana”. En aquest treball va recollir 809 fanerògames i 495 criptògames, entre els quals es trobaven 186 líquenes. Era el major número de líquenes publicats en l'Estat.
En aquella època es feia poc cas als criptoógamas i era especialment difícil identificar els líquenes. Segurament Lakoizketa hauria hagut d'utilitzar el microscopi i els reactius químics per a estudiar els líquenes. No obstant això, es va convertir en mestre de líquenes. De les 192 espècies editades a Navarra, 186 les va publicar.
També era lingüista i va compaginar el basc i la botànica que tant estimava. “Els fitógrafos no obliden els noms comuns de les plantes. Afegeixen a la descripció de les espècies els noms que se'ls donen a les regions en les quals viuen”, va escriure Lakoizketa, en el pròleg del “Diccionari dels noms euskaros de les plantes”, publicat en 1888.
I segueix: “No es pot negar al basc tot el dret a estar en aquesta mena d'obres filologo-botàniques, i és compassiu el silenci dels tractats de botànica descriptiva en un tema tan important. I no és el País Basc, que travessa el Pirineu occidental, perquè no té interès fitológico, ni perquè els seus fills, tan brillants en totes les seves carreres, no han destacat en la ciència de les plantes (...) Aquest treball ve a cobrir aquestes llacunes i a satisfer aquestes necessitats”.
En el diccionari apareixen els noms en basc de les seccions i òrgans de les plantes. Després vénen les plantes. Per a cada planta, primer el nom científic, després el nom comú i els sinònims en castellà, el nom comú en francès, el de basc i els sinònims, l'etimologia dels noms en basc i, finalment, algunes notes sobre la planta. I “perquè els meus paisans no familiaritzats amb el llenguatge científic puguin trobar fàcilment el significat dels noms en basc, es posarà al final un índex alfabètic d'aquests noms”.
Lakoizketa diu que recull en el diccionari els noms que es donen a les plantes en Bertizarana, Bortziriak, Baztan, Narbarte, etc. D'altra banda, reconeix que el fet de voler aclarir els orígens dels noms en basc tenia alguns riscos. “Les etimologies poden tenir molt d'arbitrari, molt d'ideal i de debò, si es deixen portar per aletes lleugeres de la imaginació”. Per a evitar-ho es va posar una sèrie de normes, però no podia dir-se que va aconseguir escapar totalment dels vessants de la imaginació.
En qualsevol cas, el valor del treball realitzat per Lakoizketa en la botànica i en la indústria basca és innegable. Eusko Ikaskuntza també va voler reconèixer l'obra del boig de Lakoizketa i va col·locar una placa en el seu caseriu en 1924: “El senyor Lakoizketa, fill de bona casa, és el major basc del saber vegetal. Un record de l'esment que li devem als bascos”.
Bibliografia:
ANDUAGA, A: “Lacoizqueta Santesteban, José María de”. Auñamendi Eusko Entziklopedia
ETAYO, J. (2002): – J. M. Lacoizqueta”. Naturzale 17, 5-34
IBARGUTXI, F. (2006): “El rector de les mil plantes”. Diari Basc.
LACOIZQUETA, S.L. (1888): “Diccionari dels noms euskaros de les plantes en correspondència amb els vulgars, castellans i francesos i científics llatins”. Impremta Provincial.
LACOIZQUETA, J. M. (1884): “Catàleg de les plantes espontànies a la Vall de Vertizarana”. Actes Soc. Exp. Dif. Nat.13: 131- 225.
OLLAQUINDIA, R. (1980): Tres estudis sobre diccionaris navarresos. Fontes linguae vasconum: Studia et documenta 35-36, 319-352.
PÉREZ DE VILA-REAL, V. (1982): “Don José María de Lacoizqueta : el botànic (1831-1889)”. Quaderns d'etnologia i etnografia de Navarra39, 329-361.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
