Missió New Horizons, Plutó de prop
Després de nou anys i mig de recorregut i prop de 5 mil milions de quilòmetres, el passat 14 de juliol, New Horizons, la sonda de la NASA, més pròxima a Plutó. “Seguint els passos de missions planetàries com Mariner, Pioneer, Voyager, etc., New Horizons ha triomfat a Plutó”, va assenyalar l'endemà Alan Stern, cap de la missió, quan va confirmar que tot havia anat bé.
“Em sembla al·lucinant”, afirma l'astrònom Jesús Arregi i membre del Grup de Ciències Planetàries de la UPV. “Quan va partir en 2006 i va passar prop d'un any al costat de Júpiter i vam estar atents. Després se t'oblida, però quan arriba, i a la vista del vist, t'adones del que és un viatge de gairebé deu anys, a una velocitat tan alta, comunicant-te a una distància així, i després de deu anys, que tots els equips funcionin bé, i que Plutó, que està tan lluny, i el que menys coneixíem, es vegi gairebé de prop. A mi em sembla sorprenent i admirable”.
Els astrònoms van començar a sorprendre mesura que es van acostar a New Horizons Plutó. Les primeres imatges van mostrar que la superfície del planeta nan era complexa: unes parts eren clares i altres fosques. Per exemple, existia una regió cardíaca i lluminosa gegantesca i una zona ballenera molt fosca (al cor li han anomenat Regió de Tombaugh i a la balena la Regió de Cthulhu). “S'ha vist que té una superfície bastant confusa –explica Arregi–, té parts molt antigues en les quals hi ha cràters molt vells i altres superfícies són molt joves”.
També hi ha muntanyes de 3.500 metres. Creuen que pot estar format per gel d'aigua. I és que, encara que en la superfície de Plutó hi ha molt de gel de metà i nitrogen, aquests no són tan forts com per a formar muntanyes. El gel d'aigua a la temperatura de Plutó és com una pedra. S'estima que les muntanyes no superen els cent milions d'anys. “És una de les superfícies més joves que hem vist mai en el Sistema Solar”, assenyalava Jeff Moore, membre del Grup de Geologia, Geofísica i Imatge de la missió New Horizons.
La presència d'aquestes característiques en la superfície de Plutó suposa una actuació geològica. “Per a això l'interior ha de ser bastant calorós —diu Arregi— i no sabem quina és aquesta font de calor. A l'ésser un cos petit no pot ser influenciat per la gravetat. Potser la font és la radioactivitat, no està neta”. No obstant això, a l'ésser un cos tan petit, és curiós. “És menor que la Lluna i en ella no hi ha cap activitat geològica ni cap altra. A Plutó hi ha alguna cosa. És sorprenent”.
I sembla que la major lluna de Plutó, Karon, també té activitat geològica. Els investigadors s'han quedat sorpresos perquè hi ha molt pocs cràters i els que hi ha semblen molt joves. I hi ha un parell de canons gegants, el major és més llarg i profund que el Gran Canó d'Arizona. “Són qüestions sorprenents, ja que són cossos petits i estan composts majoritàriament per elements lleugers. Però, potser, també teníem prejudicis. Imaginàvem alguna cosa congelat, tot fred, tot lent i sense grans canvis. Però la naturalesa sovint ens sorprèn”.
Quant a la composició, no hi ha hagut moltes sorpreses. “De moment no s'ha vist cap assumpte especial, s'ha trobat el que s'esperava. Però és destacable l'atmosfera, perquè és major del que es pensava”, ha afirmat Arregi.
En les hores que va estar prop de Plutó, New Horizons va rebre molta informació. I tot això trigarà uns 16 mesos a arribar a la Terra. “Després vindrà la fase d'estudi, que també s'allargarà uns anys”, explica Arregi. “No obstant això, si hi ha una cosa sorprenent o curiós, aviat ho sabrem”.
“Des del punt de vista tecnològic, la importància de la missió és enorme”, afirma Arregi. Però també ha subratllat la importància de “tot allò que contribueixi a conèixer el nostre sistema solar. I conèixer també allò relacionat amb la metafísica, el nostre origen. Veure aquestes coses dóna una visió general que pot fins i tot canviar la mentalitat humana. Crec que obrir nous camins sempre fa que la mentalitat de la societat sigui més oberta”. D'altra banda, “ser tan reeixit, arribar bé fins allí, i enviar imatges com aquesta, etc. Això segurament donarà força a aquest camp de la ciència. I això també és important”.
De cara al futur, els objectius estan encara per concretar, però la intenció és analitzar algun altre cos del cinturó de Kuiper. “Això també serà molt interessant –diu Arregi–, perquè això també canviarà la imatge actual d'aquests cossos”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
