També cal pagar per internet

Carton Virto, Eider

Elhuyar Zientzia

En Internet ens hem acostumat a ser gairebé tot gratis, almenys informació, però fa temps cada vegada es parla més de pagar per continguts. La veritat és que el tema ha estat en el debat des de la creació d'Internet. Alguns, com el periòdic Wall Street Journal, han triomfat però són minoria. El New York Times, als Estats Units, va fer el seu salt fa un any i, malgrat reconèixer que han tingut menys èxit de l'esperat, sembla que el mercat de continguts pagats ha experimentat un notable creixement als Estats Units.

Segons un informe publicat per l'associació estatunidenca Online Publishers (OPA), cada vegada són més els internautes que s'han acostumat a pagar pels seus continguts. Els autors de l'informe han analitzat l'actitud dels usuaris comuns i professionals davant aquesta mena de continguts i els resultats no són audibles. Segons les dades, en el primer trimestre de 2002, els estatunidencs van gastar 300 milions de dòlars en la compra de continguts, un 155% més que en el mateix període de l'any 2001. L'any 2001 es van gastar 675 milions de dòlars, un 92% més que l'any 2000.

La despesa ha anat acompanyat d'un augment en el nombre d'usuaris disposats a pagar i sembla que a poc a poc la gent està acceptant aquest sistema. Segons l'OPA, en els tres primers mesos de 2002 van ser 12,4 milions de persones, el 9,2% dels internautes i només el 5,3% en el mateix període de 2001. Pràcticament s'ha duplicat la població d'internautes que ha adquirit continguts.

D'elles, el 85% han accedit per subscripció, en la seva majoria anual. A la vista d'això i de les altes taxes de renovació, l'OPA conclou que els usuaris consideren el sistema com a sostenible. Segons ells, a pesar que per a molts editors encara és tabú, els espais que només es poden veure pagats s'utilitzen cada vegada més i aquests espais generen importants beneficis.

No obstant això, la concentració és la característica principal d'aquests serveis. El 57% dels diners es gasta en continguts relacionats amb negocis i oci i en anuncis propis. El 31% de les despeses de 2001 corresponen a negocis, el 16,6% a oci i el 10,6% a anuncis de contacte. En els continguts relacionats amb la recerca es va gastar un 8,6% dels diners i un 2,6% de la informació general. Els continguts esportius també ocupen els últims llocs, ja que només representen el 1,5% de la despesa.

L'informe mostra el mateix fenomen en les pàgines web. Als Estats Units han detectat 1.700 llocs web que ofereixen continguts pagats, però el 85% de les despeses es realitzen en 50 d'ells. Si es prenen els 100 primers del llistat, les despeses ascendeixen al 97%. RealNetworks, wsj.com, Ticketmaster-? Search's, Match.com, Yahoo! I Consumer Reports.org són els cinc primers. Yahoo!, per exemple, ha començat a oferir una gran quantitat de continguts a pagar amb l'objectiu de deshabituar-se d'anuncis que fins fa un any han suposat gairebé el 100% dels ingressos. I sembla que estan guanyant diners.

OPA es va crear al juny de 2001 i està formada per les grans companyies estatunidenques que publiquen continguts en internet. L'objectiu de l'organització és clar: Volen promocionar Internet com una bona oportunitat de negoci per a posar anuncis i vendre continguts. I per a això, tenen previst publicar anualment recerques com les aquí resumides.

Valor afegit continguts pagats

En aquest sentit, algunes dades publicades per la consultora Outsell també poden resultar interessants. Segons una enquesta realitzada per Outsell entre els empleats que busquen informació online, el 47% considera que els continguts que es paguen són de millor qualitat i el 52% utilitza aquests serveis per a prendre decisions d'alt risc. En canvi, en les decisions diàries, només un 19% recorre a la informació pagada. Quan se'ls va preguntar per la credibilitat, la majoria va assegurar que la informació obtinguda gratuïtament li semblava més fiable.

No obstant això, el 80% dels empleats recorre a llocs web gratuïts a la recerca d'informació i gairebé dos terços d'ells creu que en Internet es pot trobar qualsevol informació sense cap cost.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila