En l'actualitat, el medi ambient és un factor de competitivitat estretament lligat al concepte de qualitat i la gestió ambiental s'ha convertit en una àrea estratègica de la gestió de l'empresa. La gestió del medi ambient és una concepció global estratègica que permet identificar, avaluar i controlar els riscos ambientals de l'empresa, així com detectar les fallades i deficiències del procés productiu i buscar alternatives.
El sistema de gestió ambiental es defineix com la forma concreta en la qual es realitza la gestió ambiental en un determinat centre de treball, una línia d'empresa o un sector. La implantació d'un sistema de gestió ambiental suposa la incorporació de criteris ambientals en la gestió global de l'empresa. Una empresa situada en la Comunitat Autònoma del País Basc o Navarra podria optar per tres models de sistemes: l'internacional, establert per la norma ISO 14.001; el Sistema Europeu d'Ecogestión i Ecoauditoría (EMAS), introduït pel Reglament Comunitari 1.863/1993; i el Sistema Europeu d'Ecoauditoría (UNEIX 77-801/94).
La implantació d'un sistema de gestió ambiental en aquests tres trimestres és voluntària i aquests tres estableixen unes condicions estrictes per a l'empresa, millorant contínuament el seu comportament ambiental. No obstant això, l'empresa que s'adhereix a qualsevol d'aquests sistemes no està obligada a entrar en el camí de la producció neta, ja que aquests sistemes no arriben més que a obligar al mer compliment de les normes, per la qual cosa no prometen substituir substàncies perilloses ni sistemes de producció.
Amb la finalitat d'unificar tots aquests sistemes, la Comissió Europea de Normalització (CE) va elaborar la norma europea de sistemes de gestió mediambiental, mantenint la norma internacional ISO-14.000. Així van néixer les normes UNE-EN-ISO. Aquests no suposen cap mena d'obstacle per a l'empresa que ja ha adquirit el sistema UNEIX. És més, si una empresa té implantat el seu sistema de gestió ambiental segons la UNEIX 77.801 podrà obtenir directament totes dues certificacions simultàniament.
D'altra banda, les empreses que vagin a obtenir la certificació del seu sistema de gestió mediambiental segons la norma EN ISO-14001 hauran de complir els requisits que s'especifiquen en el document pont elaborat per EN per a estar inscrites en el sistema comunitari.
Entre tots els sistemes hi ha bastantes diferències que oferiran arguments suficients perquè l'empresa pugui triar. Per exemple, el Reglament Europeu estableix l'avaluació inicial, mentre que les normes ISO i UNEIX no obliguen a això. La Norma 1863/93 està adaptada exclusivament a les indústries. Uns altres, per a qualsevol empresa.
La norma de la Unió Europea exigeix la realització d'una declaració ambiental anual i la resta de normes estableixen únicament l'obligació de realitzar una auditoria anual realitzada per l'entitat certificadora i basada en l'auditoria interna de l'empresa.
En general, les empreses que s'adhereixin al sistema de la Unió Europea hauran de complir requisits més estrictes i haver de fer un major esforç que les que s'acullin únicament a altres sistemes normatius. Segons això, l'ús del sistema europeu sembla desavantatjós. Per contra, això oferirà una major garantia al sistema de gestió ambiental de l'empresa i, per tant, reforçaria sense reserves la seva reputació.