Residus elèctrics i electrònics
Fins avui, el 90% del total d'aparells han estat dipositats en abocador sense cap mena de tractament previ, però últimament l'acumulació d'aquests residus s'està convertint en un problema greu.
Segons un informe emès per la Unió Europea, en 1998 es van generar sis milions de tones de residus elèctrics i electrònics (RU) en tota Europa (4% del total de residus urbans). Aquest informe preveu que el volum anual d'aquests residus augmentarà del 3% al 5%. Això significa que els HEE creixen a una velocitat mitjana del triple que els residus urbans.
Els aparells elèctrics i electrònics són molt més difícils de reciclar que el vidre o el paper. Cada aparell està compost per circuits, cables, plàstics, interruptors de mercuri, tubs de raigs catòdics, pantalles de cristall líquid, acumuladors, aparells d'il·luminació, condensadors, resistències, etc. A més, cadascun d'aquests components conté materials nocius per al medi ambient, entre els quals destaquen els metalls pesants (mercuri, plom, cadmi i crom), les substàncies halogenades (com CFCs o bifenilos policlorados), els PVC, els materials bromats de protecció d'incendis, l'amiant i l'arsènic.
Com ja s'ha indicat, aquests residus i materials han estat dipositats en abocadors sense cap mena de tractament, amb el consegüent risc de contaminació. Es considera que les altes concentracions de metalls pesants i substàncies halogenades que es mesuren en abocadors són conseqüència directa de l'acumulació d'HEE. A més, la presència de substàncies en diferents tipus de substàncies, en cremar residus, dóna lloc a nombroses reaccions químiques, amb un alt risc d'emissions a l'atmosfera de molècules com les dioxines. L'acumulació de metalls pesants i substàncies químiques en lloc de la crema en abocadors controlats suposa un risc de lixiviació, és a dir, de dissolució en aigües pluvials i filtració a sòls pròxims a l'abocador.
Per tot això, fa un parell d'anys la Unió Europea va llançar un projecte de directiva que regularà els HEE. Amb això es pretén limitar la quantitat de materials perillosos utilitzats en la producció d'aparells elèctrics i electrònics i fomentar el reciclatge d'HEE ja acumulats. La Directiva estableix que per a finals de 2006 s'haurà de reciclar en tota Europa entre el 70% i el 90% dels HEE, i a partir de l'1 de gener de 2008 se substituiran els metalls pesants i els materials bromats de protecció d'incendis per altres materials menys nocius.
Història del reciclatge
El cas dels ordinadors és bastant significatiu. Des que fa 25 anys comencem a utilitzar aquestes eines, el creixement ha estat espectacular. Però els ordinadors inicials eren grans artefactes de la grandària d'un armari. Per a cadascun dels aparells en els quals es necessitava un munt de materials i la seva deterioració resultava rendible per a la companyia productora el reciclatge dels metalls pesants presents en aquest. No obstant això, amb el pas del temps, els ordinadors s'han anat fent cada vegada més petits i cada vegada s'utilitza menys material –i s'han multiplicat els diferents tipus de materials–. Per això, actualment no és rendible per a les empreses productores el reciclatge de metalls pesants i altres materials. La directiva llançada per la Unió Europea proposa que els productors assumeixin les despeses de reciclatge dels HEE, de manera que en el disseny dels nous aparells es tingui en compte el reciclatge de materials i es faciliti en la mesura que sigui possible el procés.
Nombroses empreses de la Comunitat Autònoma del País Basc han començat a avançar-se enguany. Exemple d'això és el projecte ‘Recifrigo’, desenvolupat pel departament d'electrodomèstics de Fagor, en col·laboració amb l'empresa INASMET, que analitza el grau de reciclabilidad dels frigorífics.
Però, com es poden reciclar aquestes eines?
No hi ha més que veure quants aparells elèctrics i electrònics existeixen en el mercat per a entendre la complexitat que pot suposar el reciclatge d'aquests.
En primer lloc, cal classificar cadascun dels aparells que s'han unit i diferenciar els seus components: carcasses de plàstic, tubs de raigs catòdics, cables, etc. Després cada component farà un camí diferent. Els components reutilitzables s'enviaran als productors. Els materials reciclables (plàstics, metalls pesants, vidre i uns altres) se separaran manualment en la mesura que sigui possible. Les fraccions no aptes per al reciclatge s'enviaran a abocadors cremats o controlats.
Els majors problemes es presenten a l'hora de caracteritzar els components amb una gran mescla de materials. Fins avui s'ha realitzat de manera manual, però el maneig de materials altament contaminants té una gran incidència en la salut dels treballadors. A més, cada vegada s'utilitzen components més petits en els aparells i a l'hora de reciclar la necessitat de màquines especialitzades és major. En els últims anys estan apareixent nombroses màquines i mètodes de separació mecànica d'aquests materials.
I en què consisteix la Comunitat Autònoma del País Basc? A la vista dels bons resultats obtinguts en l'experiència pilot celebrada a Bilbao en 1994, a partir de 1997 es van estendre els Garbigunes a tota la comunitat. En ells els HEE van començar a sumar i la quantitat acumulada ha anat creixent de manera constant. L'any 2000, per exemple, es van recollir 710.707 quilos d'HEE. En l'actualitat es recicla el 77,73% del recollit (vidre, ferro i cables), mentre que el 0,3% dels residus tòxics s'envien a gestors autoritzats i els plàstics no es reciclen pel fet que actualment no existeixen mercats per a plàstics reciclats. Per això, el 21,97% dels HEE es destinen a abocadors controlats. L'objectiu de la directiva publicada per la Unió Europea és reciclar 4 quilos d'HEE per habitant i any. Actualment només es reciclen 2,4 quilos, per la qual cosa queda un llarg camí per recórrer. |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
