La relació entre menjar carn i clima

“Canvi climàtic i remugants: àngels o dimonis?”. Aquest és el títol d'una sessió de debat celebrada en el centre de recerca del canvi climàtic BC3. Els investigadors Pablo Manzano Baena (Universitat d'Hèlsinki) i Agustín Del Prat Santeodoro (BC3) van aportar primer la seva visió; després, Arantza Aldezabal Roteta (UPV-EHU) i Haritz Arriaga Sasieta (Neiker) van prendre part en el debat, de manera breu i al final, altres investigadors i actors del sector.

Les pastures, els gasos d'efecte d'hivernacle, els models ramaders, la salut i el benestar, la biodiversitat, l'economia… El tema va ser analitzat des de molts marges. Per tant, les conseqüències també van ser variades, però en resposta a la pregunta de partida es poden destacar dues idees: d'una banda, la influència del consum de carn en el clima és complexa, no es limita al metà generat pels remugants, i d'altra banda, la ramaderia i el pasturatge extensiu són beneficiosos per al medi ambient.

Manzano va abordar la qüestió des d'una perspectiva soci-ecosistèmica i va exposar les conclusions de la recent recerca publicada en la revista Climate research. Segons ell, abans que l'home fos ramader, altres herbívors ocupaven els llocs que ocupa el bestiar en l'actualitat i ells també anaven a emetre metà a l'atmosfera. “A més, tenint en compte que la ramaderia té 10.000 anys i que el canvi climàtic impulsat per l'home només és de 200, no sembla que hagi de tenir tanta influència ramadera”.

Va anunciar que encara que s'abandonés la ramaderia, en molts llocs el problema seria el mateix o similar: “No s'ha investigat molt de sobre la influència dels tèrmits en el clima, però en la zona tropical és molt probable que en cas de desaparició del pasturatge, aquestes ocupin el lloc que ocupa el bestiar en l'actualitat. A més, sense herbívors, el sasis començaria sense límits, la qual cosa facilitaria l'aparició d'incendis. I els incendis també alliberen gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera”.

Manzano considera que la substitució de la ramaderia per altres sistemes de cria no és una solució. Per contra, encara que s'aconsegueixi reduir les emissions de metà, s'incrementa l'impacte ambiental. Això sí, cal analitzar bé com ha de ser la ramaderia per a reduir les emissions i al mateix temps augmentar la productivitat.

“Les solucions han de ser locals. Per exemple, als països empobrits, les cuines de gas que usen fem poden ser apropiades, ja que a més de millorar la qualitat de l'aire a l'interior de la llar, converteixen el metà en diòxid de carboni, que té menys efecte d'hivernacle que el metà”.

Com i què es mesura

En la jornada es va justificar la complexitat de l'impacte del consum de carn en el clima. ED. : D'arxiu.

Per part seva, Del Prat va criticar els sistemes de mesurament de gasos d'efecte d'hivernacle en la producció de carn. De fet, els remugants, aïllats, emeten molt més que altres espècies càrnies (porcs, ocells...), degut sobretot al metà que es genera en la digestió de la cel·lulosa. No obstant això, si s'analitza l'impacte de tot el sistema productiu, la conclusió és que depenent de la mena de producció, la quantitat de gasos emesos varia considerablement i per tant, l'impacte produït en l'efecte d'hivernacle.

També es va enfrontar a un altre motiu en contra del bestiar. De fet, hi ha qui argumenta que la ramaderia extensiva ocupa un terreny excessivament gran, per la qual cosa considera que seria millor utilitzar-la per a finalitats agrícoles. Segons Del Prat, no obstant això, la major part d'aquesta zona no és apta per a l'agricultura: “La majoria són esbarzers i terres marginals que no serveixen per a res”.

També va donar dades: només el 14% de la matèria seca que consumeixen els remugants competeix amb l'alimentació humana. No obstant això, els components utilitzats en l'alimentació de monogástricos competeixen en major mesura amb els humans (blat de moro, llegums, etc.).

D'altra banda, l'impacte del consum de carn en el canvi climàtic és realment baix en comparació amb altres hàbits de consum com el viatge amb avió o amb cotxe. Per exemple, un vol d'anada i volta des de Bilbao a Amsterdam genera unes emissions anuals equivalents al consum de carn per part d'una persona.

Tot això sense perjudici de la millora de la productivitat ramadera en benefici de l'emergència climàtica. Entre altres coses, Del Prat va proposar optimitzar el creixement ramader per a reduir al mínim els recursos necessaris. Al costat d'això, caldria analitzar i millorar adequadament els processos generadors d'abocaments. I va afegir una altra mesura: reduir la quantitat de menjar que es tira.

Al final, Aldezabal i Arrieta van coincidir en la separació dels sistemes de producció, ja que no es pot equiparar l'efecte de la ramaderia extensiva sobre el clima i el medi ambient en general amb el dels cultius intensius. Per tant, la pregunta inicial (àngel o dimoni) no té una resposta circular, sinó que té moltes arestes, i una d'elles és clara, per a tots els que van participar en el col·loqui: menjar carn de la ramaderia extensiva del lloc no s'ha pecat.