Bioeconomía: disposada a fer el salt dels centres de recerca a la societat
Els centres de l'aliança BRTA tenen clar que la bioeconomía és una via estratègica per a respondre als reptes econòmics i ambientals actuals. De fet, la bioeconomía és una aposta del Govern Basc, i prova d'això és el Pla Estratègic d'Economia Circular i Bioeconomía. En aquest pla es recullen les principals iniciatives que es duran a terme a Euskadi en els pròxims anys, i per a dur-les a terme existeix un grup de treball dins del BRTA. Aquest grup de treball està liderat per NEIKER, un dels seus membres.
“La bioeconomía consisteix a aprofitar econòmicament els residus d'origen natural”, explica Soraya Prieto Fernández, responsable de Química Sostenible de Tecnalia. També especifica com es duu a terme: “En Tecnalia treballem en tota la cadena, des de les matèries primeres fins al producte final. Primer extraiem productes de valor de la biomassa, els tractem per a obtenir productes químics intermedis i després els utilitzem per a produir nous materials: plastificants, fertilitzants, biocomposites, floculantes, biometà, bioadhesivos… És a dir, diferents materials i productes químics”.
“Des del nostre punt de vista, la bioeconomía és una oportunitat per al sector”, assenyala Olatz Unamunzaga Galarza, responsable d'Innovació i Tecnologia de NEIKER. Diu que la bioeconomía és necessària per a passar de cadenes de valors lineals a economia circular. “Però a més creiem que és una oportunitat per a les explotacions”.
“El tractament dels residus i subproductes que es generen en l'actualitat suposa un cost important per als productors. I són ja molt justos, entre altres problemes, pels factors externs que agreugen l'economia, com l'escassetat de matèries primeres, l'energia… Per tant, per a ells una opció és que aquests residus puguin ser transformats i utilitzats en la producció, o convertits en productes intermedis per a altres produccions. A més, ajuda a resoldre les mancances, abusos i problemes que sorgeixen en altres sectors”, assenyala Unamunzaga.
En NEIKER la recerca s'ha centrat en la producció de fertilitzants a partir dels residus agrícoles i ramaders. També produeixen productes per a l'alimentació animal.
Unamunzaga va destacar la importància que han adquirit tots dos en la situació actual, que s'ha encarit molt a causa de les guerres i a l'escassetat de matèries primeres. “En NEIKER treballem amb aquest objectiu des de fa dècades. Entre altres iniciatives, busquem abonaments moleculars que actuïn com bioestimulantes i que s'obtinguin a partir de residus agrícoles, ramaders o pesquers. També contribuïm al desenvolupament de bioplásticos basats en residus d'escorxadors o de la indústria del formatge”. El que no pot ser retornat al sector primari és derivat a TECNALIA o altres centres perquè l'utilitzin en la generació d'altres productes.
Crisi, oportunitat
De fet, la crisi actual ha portat als centres BRTA a realitzar un recorregut i a fer el salt. “Un dels problemes dels bioproductes és el preu, ja que no poden competir amb els generats per altres mitjans. Ara, per l'escassetat i el preu, els bioproductes són també atractius per al mercat. En definitiva, el mercat té molta força”, explica Unamunzaga.
En la mateixa línia, Prieto destaca la importància de la legislació: “Les lleis també contribueixen, per exemple, a exigir que els materials siguin reutilitzats o a limitar els productes que poden ser portats a abocadors. Hi ha molts exemples. Hem esmentat els residus procedents de l'agricultura i de la ramaderia o de la silvicultura, però també els de l'aqüicultura o les depuradores. A més de tot això, estem tenint en compte l'aprofitament del diòxid de carboni industrial en la bioeconomía”.
No obstant això, tots dos reconeixen que encara existeixen dificultats a superar o mancances a cobrir. D'una banda, no coneixen bé la quantitat de residus que es generen, on i de quin tipus. En aquest sentit, ha estat un pas ressenyable la recent anàlisi dels aliments que es malgasten en la cadena agroalimentària basca.
D'altra banda, existeix un gran buit entre aquests residus i els consumidors finals, ja que no existeixen infraestructures que transformin residus i produeixin bioproductes a nivell industrial.
En qualsevol cas, fins i tot reconeixent deficiències i problemes, són optimistes perquè estan convençuts que és un bon moment per a transferir la tecnologia que han desenvolupat i aportar solucions a la societat.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
