Una setmana abans d'anunciar els premis Nobel de 2010, deu Premis Nobel es van reunir en Donostia en l'acte central de celebració del desè aniversari del DIPC. Van despertar una gran expectació i durant cinc dies es va omplir la petita galleda del Kursaal tots els dies. Van venir com a estrelles, van estar com a estrelles i van omplir les sales tots els dies atrets pel magnetisme de les estrelles.
Dic Hissar perquè vull reivindicar la necessitat d'estrelles científiques en aquestes línies. I és que la “naturalesa” no és una característica especialment apreciada entre els científics, com si un protagonisme excessiu davant la societat el fes sospitós. Però la ciència també té les seves estrelles. És innegable la rellevància que les estrelles, en aquest cas els Premis Nobel, atorguen a la ciència i a la comunicació de la ciència. A més, en aquest País Basc que té un únic nom, la llista de prestigiosos científics, no hauríem de tenir por de caure en excessos.
El desbordament del Palau Kursaal va suposar una gran festa per a la divulgació científica, i el fet que el públic acudís atret pels premis Nobel, sense excuses. De fet, com ja estàvem en vespres d'anunciar els premis Nobel i havíem pogut parlar amb els Premis Nobel, vam voler preguntar-los per la influència que té el premi en les recerques. Saber si impulsa el camp premiat o si, per contra, és massa tarda per a llavors, ja que les Novel·les es recullen sovint als anys del seu descobriment. Però per al que nosaltres fem, és igual quan els arriba la Novel·la, perquè en tots els casos els Premis Nobel es converteixen en ambaixadors de la ciència, en estrella de la comunicació de la ciència. I això és bo, a pesar que per fer-se estrella continuaran sent insospechosos i imperfectes.