El llenguatge dels éssers humans < idioma dels robots
Els que vam ser nens en la dècada dels vuitanta vam créixer somiant amb un cotxe com Kitt, però vint anys després, els contestadors automàtics intel·ligents de les companyies telefòniques ens recorden diàriament el lluny que queda el dia en què xerrem amb robots que també comprendran els nostres acudits. De fet, parlar amb un robot encara implica ajupir la lògica de la màquina.
Tots els que hem tractat de parlar amb una màquina ens hem adonat que el llenguatge de la màquina no és el mateix que el nostre. Al principi ens fascina veure que és capaç de comprendre'ns, i és un gran assoliment ser capaç de parlar amb una màquina, ja que són moltes les tasques complexes que cal realitzar per a donar aquesta capacitat a una màquina. El robot ha de diferenciar les paraules i els grups de paraules; localitzar-les, de totes les accepcions que poden tenir, quina és la que ha utilitzat l'orador en cada cas; idear una resposta adequada i dir. Això és el que el nostre cervell aprèn i ho fa per si mateix, i estem tan acostumats que ens oblidem del complicat que és realment. Només els informàtics i lingüistes que tracten d'ensenyar a una màquina això saben quines eines i processos requereix cadascun d'aquests passos. Què dir si el robot, juntament amb les paraules, també ha d'atrapar la ironia, l'humor o el sarcasme!
Però la sagnia és aquí. Sí, almenys si volem parlar amb el robot com amb el seu amic. I sobretot si els robots parlants substituiran algunes de les obres que fins ara realitzaven les persones. De fet, és aquí on sovint acaba la fascinació pels robots parlants i comença la frustració i la desconfiança. Malgrat la dificultat de donar la paraula a les màquines, els robots actuals no són parlants complets i haurien de ser considerats com a tals en tots els àmbits. Si tinc màquines parlants a l'altre costat del telèfon, vull Kitt i, si no, una persona.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
