A pesar que la idea que el consum excessiu de sucres no és convenient per a tots, la nostra actitud i consciència social sobre el consum d'aliments ensucrats té poc a veure amb el que tenim sobre el consum d'alcohol, i el mateix ocorre amb les normatives sobre tots dos. Per contra, els tres autors de l'article "Veritat tòxica sobre el sucre" (Nature, 2 de febrer de 2012) defensen --i no són sols - que l'alcohol i el sucre són molt similars quant a la seva afecció a la salut.
Segons ells, les malalties que entren dins de la síndrome metabòlica (malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis, trastorns lipídics) tenen una responsabilitat clara, el sucre, que arriba als consumidors recollit en refrescos i aliments processats. De fet, el consum mundial de sucre s'ha triplicat en els últims 50 anys, a mesura que s'expandeix la dieta occidental i s'incrementa el consum d'aliments processats.
En el citat article, els autors presenten proves dels danys produïts per l'abús de sucres i reivindiquen que és hora d'abordar la qüestió del sucre mitjançant mesures que fomentin la reducció del consum: la imposició del sucre afegit als aliments processats, limitant la seva venda, i altres mesures en aquest sentit, com ja s'ha fet abans amb el tabac i l'alcohol, ja que "les campanyes d'educació individual no tenen èxit".
La veritat publicada l'any passat en la revista Nature sobre la toxicitat del sucre va suscitar un debat i la tesi dels autors no ha reunit tanta consens com la toxicitat de l'alcohol. Però la qüestió és interessant i, com el sucre forma part de la dieta, alguna cosa que ens afecta a tots. Per això, i atès que considerem que part de l'èxit --sense renunciar a altres mesures- està en una societat d'individus informats, en aquest número de novembre hem recollit la qüestió de la toxicitat del sucre.