Ciència desoïda
En la mesura en què la ciència actual és una activitat de grup, és necessari que els investigadors que treballen en un i altre comparteixin els seus resultats i comparteixin els problemes i preguntes que puguin sorgir. Amb aquest objectiu es fan periòdicament congressos, simposis i altres trobades científiques, tant de recerca com divulgatius.
També cal entendre la ciència com una activitat a nivell mundial, ja que l'explicació científica que es fa a un fenomen en un lloc deuria ser igual en l'altre extrem del món. Així, per afinar el mètode científic utilitzat i utilitzar tècniques complementàries, els investigadors de totes dues ribes del món treballen sovint amb la mateixa línia de recerca. En aquest sentit cal entendre també el domini de l'anglès a nivell científic. Bàsicament, excepte les trobades restringides a investigadors locals, que en la majoria dels casos són en anglès.
Per tant, i tenint en compte que en la majoria dels casos es busca la pràctica oral en aquests esdeveniments, és evident que la gent amb problemes d'audició té grans dificultats per participar en ells. En el fons, encara que la pèrdua d'audició pot resoldre mitjançant l'augment del volum o l'ús d'audiòfons, en el cas de les persones amb majors problemes apareixen dificultats per diferenciar sons (paraules). Com és normal, aquest problema és encara més evident quan un ha de sentir un idioma que no és el seu.
Tanmateix, ara com ara, en congressos i esdeveniments científics no s'han buscat solucions a aquesta mena de problemes. En essència, pels científics sords bastaria amb posar en aquests congressos o trobades un intèrpret que traduís les conferències al llenguatge gestual. Així mateix, en cas de tenir problemes per buscar un intèrpret, subtitular l'actuació del ponent seria una solució senzilla. En el cas dels oïdors amb certa audició, la possibilitat d'escoltar les conferències en la seva pròpia llengua també seria de gran ajuda. Tanmateix, és difícil trobar gent que fa traduccions simultànies.
Totes aquestes solucions són conegudes al marge del món científic. Tanmateix, el món de la recerca sembla ignorar aquests problemes, com si hagués estat impossible arribar a aquest nivell.
Bàsicament, aquests problemes que dificulten la comunicació són molt més suportables en les relacions mentals que en les xerrades que es fan a un públic ampli. Per això, un científic amb problemes auditius deuria acostar al ponent si ha de fer-li preguntes sobre la conferència. Això, tanmateix, sol ser una cerca per compte propi i difícilment pot haver-hi ajuda organitzativa. En essència, en les inscripcions a aquests congressos tampoc es fa gens de referència a possibles incapacitats, i cadascun ha de moure als seus companys i als seus afins per atendre les seves necessitats addicionals.
En definitiva, encara que els investigadors amb problemes d'audició semblen no tenir grans barreres pel seu treball, solen tenir dificultats per contactar amb altres investigadors i participar en els esdeveniments que s'organitzen. D'aquesta manera, l'absència d'aquests actes suposa, en moltes ocasions, l'ocultació del seu treball i l'obstaculització de l'activitat investigadora.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
