Una oportunitat perduda per a la transició hídrica ecofeminista
Aholkularia eta ikertzailea trantsizio hidrikoan eta ura eta saneamendua eskura izateko giza eskubidean
L'aigua és un recurs bàsic i fonamental per a garantir la vida, segons l'OPE de Digitalització del Cicle de l'Aigua. No obstant això, l'ESOPE ha construït una narrativa restrictiva, centrada en els impactes del canvi climàtic. En conseqüència, les dimensions d'aquest bé comú queden reduïdes a l'economia, ignorant els límits físics del planeta i sense qüestionar els models energètics, agrícoles o les conseqüències dels processos de privatització.
L'objectiu de l'ESOPE és transformar i modernitzar els sistemes de gestió de l'aigua, tant en cicles urbans com en cicles de regadiu i industrials. Els seus objectius específics són: 1) millorar el coneixement dels usos de l'aigua; 2) augmentar la governança i la transparència en la gestió de l'aigua; 3) avançar en el compliment dels objectius establerts per la legislació nacional i internacional; i 4) crear ocupació d'alta qualificació tècnica. Per a això, la digitalització, la innovació i la formació són les principals eines.
L'OPE de l'aigua mobilitzarà 3.060 milions d'euros: 1.940 milions a través de la inversió pública i 1.120 milions a través de col·laboracions públic-privades. Aquesta gran inversió podia establir el dret humà a l'aigua i al sanejament com a full de ruta per a arribar a la transició hídrica feminista, però aquesta categoria aprovada per les Nacions Unides en 2010 no se cita mai en l'informe de l'OPE. La privatització sotmesa a models públic-privats comporta riscos importants per a l'exercici d'aquests drets, com hem vist en l'Estat espanyol i al País Basc. La combinació de la maximització dels beneficis en els serveis d'aigua, el monopoli natural i els desequilibris de poder fan especialment perillosa la privatització del sector.
Una de les qüestions més destacades de l'ESOPE és que abandona l'enfocament que entén l'aigua com un actiu ecosocial, un enfocament que reconeix les funcions relacionades amb la biodiversitat, l'ecologia, les emocions i la identitat. Sembla que recupera discursos suposadament superats, sempre amb estratègies basades en l'oferta, però amb una diferència clara. Antigament parlàvem de grans obres hidràuliques, i en aquesta ocasió la digitalització es considera l'única via per a resoldre el complex conjunt de problemes de gestió sostenible de l'aigua. No es concedeix la importància adequada a la gestió de la demanda basada en l'estalvi i l'eficiència.
Desgraciadament, l'ESOPE és una oportunitat perduda. D'una banda, podia servir per a la recerca de nous models de cooperació públic-pública o públic-comunitària. D'altra banda, no ofereix estratègies per a aconseguir la participació pública real i la construcció de coneixement col·lectiu, ni proposa mecanismes per a afavorir la creació d'ocupació i la reducció de la bretxa de gènere per a persones en situació de vulnerabilitat. Al mateix temps, no planteja estratègies de cohesió territorial, sinó que augmenta la distància entre els nuclis urbans i els nuclis rurals en la gestió de l'aigua.
-> Una altra reculada cap a l'agricultura i l'alimentació sostenibles
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
