Evidències de la crisi soci-ecològica
Aldaketa Globala eta Garapen Sostengarriko doktorea
Basque Centre for Climate Change
La plataforma científica normativa IPBES de les Nacions Unides ha afirmat en el seu últim informe que un milió d'espècies estan a punt de desaparèixer en el planeta, una de cada vuit. La pèrdua d'hàbitats està en la base de la pèrdua de biodiversitat, ja que el 75% de la superfície terrestre ha estat alterada per l'home a cop, per desforestació, per agricultura intensiva, per urbanització de terres, per crisi climàtica… Hem destruït el 80% dels pantans del món i el 32% de la superfície forestal. La conclusió és que el 20% de les espècies han desaparegut des de 1900 i un altre 13% poden desaparèixer en els pròxims anys. Mentrestant, la població mundial s'ha duplicat, el producte interior brut global s'ha multiplicat per quatre, i el comerç internacional, que fomenta el transvasament de productes a qualsevol país del món, s'ha multiplicat per deu.
L'informe diu que cal deixar de costat el dogma del creixement econòmic, que hem de tenir com a objectiu un sistema econòmic sostenible. Però, quines són les raons socioeconòmiques que subjeuen a aquesta crisi soci-ecològica? Quines polítiques caldria posar en marxa? I, potser el més important, com es fa? Hem de sacrificar el benestar?
Aquestes són les preguntes que hem sol·licitat a l'economista Unai Pascual García d'Azilu i a la científica ambiental Noelia Zafra Calvo. Tots dos investigadors del Basque Centri for Climate Change.
“El model de governança és el responsable de la crisi”
Unai Pascual García d'Azilu
Doctor en Economia i Política Ambiental. Investigador BC3
L'informe IPBES parla ja de la crisi socioecològica. Quins creus que són les raons que fonamenten aquesta crisi?Si ens fixem en la història de l'ésser humà, la taxa de pèrdua de biodiversitat està sent la més alta de les últimes cinc dècades, però la pèrdua de biodiversitat que ha posat de manifest l'IPBES no ha de ser vesteixi com un mer problema ambiental. La societat i l'economia són el centre del problema. Les evidències científiques indiquen que els principals agents directes darrere d'aquesta pèrdua són, respectivament, l'ús de la terra i la mar, l'explotació directa dels recursos naturals, el canvi climàtic, la contaminació i les espècies invasores.
Sota aquests cinc grans actors directes subjeu la intervenció humana, per la qual cosa es poden identificar diversos agents transversals que estan en la seva base. L'informe IPBES esmenta els canvis en els comportaments i valors dels individus, els patrons de consum i producció, el comerç internacional, la dinàmica i la tendència demogràfica, la innovació tecnològica i el model de governança. Les combinacions d'aquests factors donen lloc als cinc principals agents directes esmentats, que es troben darrere de la pessimista tendència de la biodiversitat en diferents punts de la Terra. Queda clar, per tant, que estem davant una crisi soci-ecològica, no sols ecològica:la pròpia societat i el sistema de governança que aquesta crea i manté són els responsables de la crisi.
Des del punt de vista del metabolisme de la societat, el fet que en els últims 50 anys la població humana s'hagi duplicat, el creixement en quatre ocasions del producte interior brut i l'augment en deu vegades del valor del comerç internacional han incrementat enormement la demanda de recursos naturals, matèries primeres i energia. Això ha suposat un increment directe de la pressió sobre la terra i la mar i, lògicament, un augment en la generació de residus. El canvi climàtic és un exemple de contaminació per CO? i no podem oblidar la inundació de residus de plàstic. A banda i banda de la moneda es troben els factors directes i indirectes de la pressió social sobre la naturalesa.
Quines polítiques caldria posar en marxa?Podem vincular d'alguna manera tots els factors socioeconòmics a la política. Així, per a poder respondre a aquesta important pregunta, en primer lloc hauríem de tenir en compte que la paraula política té entre nosaltres significats o aplicacions molt diverses. Tots fem política en el dia a dia quan prenem qualsevol decisió: enfortim els valors humans i naturals, fomentant un sistema educatiu determinat, consumint aliments d'un determinat model d'agricultura, triant l'un o l'altre model de mobilitat quotidiana, decidint en vacances, on i quant viatgem… I hi ha un altre tipus de política que fan els representants polítics, on estableixen les normes i lleis d'aquest joc polític. Aquestes normes tenen una incidència directa en l'economia o en les relacions socials. En les ciències humanes es denominen institucions. Les institucions i les lleis han de situar-se en el centre de la crisi soci-ecològica. Aquestes són les causes de la crisi.
Però més enllà de les normatives mediambientals, unes altres també tenen una relació directa o indirecta amb la naturalesa. Tot marc normatiu condiciona el tipus de relació de la societat amb la naturalesa en la mesura en què regula els models de salut, educació, consum i producció. Per tant, tot el sistema de governança és el que hauríem de revisar. El medi ambient és un tema transversal de molts sectors que està estretament relacionat amb la societat. Així, el medi ambient hauria de ser un tema transversal en tots els governs, tant en els municipis com en escales més altes. Mentre no ho fem, no donarem la veritable dimensió al problema.
En primer lloc, caldria eliminar els incentius econòmics que incrementen la producció i el consum de materials i energia. Segons dades de les Agències Internacionals d'Energia, són perversos els premis de més de 400 mil milions de dòlars en combustibles fòssils. El mateix ocorre amb les primes monetàries que afavoreixen una agricultura intensiva i insostenible. Per exemple, les que permeten un consum massiu d'aigua o l'agricultura mitjançant fertilitzants artificials i altres inputs fitosanitaris que depenguin de combustibles fòssils. No podem protegir la naturalesa i, mentrestant, alimentar des de la porta posterior a les institucions que promouen aquests premis econòmics. És com repostar al foc de la crisi soci-ecològica.
Haurem de sacrificar el benestar? Cal canviar el model. Alguns utilitzen la paraula transició soci-ecològica, uns altres la paraula transformació. En qualsevol cas, és aquest segle el que hem de posar en marxa la revolució soci-ecològica. Si no és així, la biodiversitat i el sistema climàtic són dos dels principals factors que sustenten a la humanitat. Tots dos tenen una estreta relació, no es pot entendre una sense tenir en compte l'altra. L'efecte d'escalfament repercuteix negativament en la biodiversitat, alhora que necessitem ecosistemes sans per a la captura de les emissions de CO2 (sòl, biomassa vegetal i oceans) i per a l'adaptació efectiva a l'efecte del canvi climàtic. Hem de reinventar la base socioeconòmica de la vida. En lloc de créixer material i energèticament, hem de posar en marxa un model que redueixi el metabolisme social. Hem d'integrar el benestar en l'imaginari col·lectiu més enllà dels consums materials i energètics. Hem de fer atractiu aquest concepte. Quan ho aconseguim queda clar que el sacrifici és el que estem fent ara. Cal canviar la situació. No hi ha un altre camí.
“Hem d'aconseguir reconnectar a les persones amb la naturalesa”
Noelia Zafra Calvo
Doctor en canvi Global i Desenvolupament Sostenible. Investigador BC3
L'informe IPBES parla ja de la crisi socioecològica. Quins són, en la seva opinió, les raons que fonamenten aquesta crisi?Fonamentalment, el nostre model de vida complet, centrat en el consum en gairebé totes les cultures del planeta. No està basada en el respecte a la Terra. Fa uns mil·lennis l'ésser humà va perdre el respecte a la naturalesa i a la Terra, com si tinguéssim respecte a un amic, perquè la relació amb la naturalesa va passar de comprendre'ns a voler controlar-la, a provocar desequilibris.
Comprem roba que usarem una sola vegada o un pebrot embolicat en plàstic en un recipient de polietilè; utilitzem sabó de mans envasat en lloc de pastilla de sabó per a rentar les mans, o assequem les mans amb paper, viatgem amb avió en lloc de realitzar viatges curts amb tren; tirem o no reciclem el menjar sobrant, especialment quan la carn és vermella, la producció de la qual resulta molt cara per a la Terra.
A més, ningú vol canviar el seu statu quo, especialment aquells que no volen que es produeixin canvis socials que no els provoquin beneficis, encara que aquests canvis socials suposin avantatges per a una majoria o per a la supervivència de la Terra.
Quines polítiques posaries en marxa?Des del punt de vista ecològic, la Terra és un sistema en equilibri. Quan l'home provoca un desequilibri en el sistema, la Terra s'autoajusta. Per exemple, la Terra s'escalfa amb el canvi climàtic i es produeixen ajustos en el sistema atmosfèric i oceànic que provoquen tifons i amb ells inundacions. El nostre principal argument per a la conservació de la naturalesa se centra en la quantitat de coses que perdrem amb tots aquests ajustos, ja que la Terra no sempre s'ajusta com més ens convingui a nosaltres, o pitjor encara, no sabem quins ajustos ocorreran i quins problemes hem d'afrontar amb el pas dels anys.
Jo no em centraria en les polítiques de mitigació dels danys que provoquen aquests ajustos, sinó que abordaria les polítiques de canvi en la integració de les persones en el sistema de la Terra, des del punt de vista individual. Crec que hem d'aconseguir que les persones es reconnectin amb la naturalesa. Podem aconseguir-ho amb una cosa significativa i emocionant per a les persones, com veure l'arbre plantat pels avis o nedar en la mar per a sentir les ones… També és important construir una visió de futur compartida amb unes mínimes claus de respecte a la Terra i a altres persones i éssers vius que conviuen.
Hem de sacrificar el benestar?Cadascú ha de fer-se aquesta pregunta. Què diem benestar i en quina mesura estem disposats a adaptar-se. La teoria diu que cadascun pot adaptar-se, de manera més o menys senzilla, a temes que no considera bàsics per al seu benestar. Però és molt relatiu el que cadascun considera bàsic. Hi ha qui considera fonamental moure's amb cotxe, i per a uns altres serà fonamental continuar comprant en el supermercat, encara que així les mars omplin de tones de plàstic. Un punt crític és qui pot decidir sobre aquest canvi i com es durà a terme un procés que afecti de manera diferent als grups de persones.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
