Reunió climàtica Cancun: èxit moderat
Al començament de la reunió de Cancun, se sabia que no podria aconseguir-se un acord vinculant i l'esperança es va reduir notablement respecte a l'anterior reunió de Copenhaguen. No obstant això, a l'hora de definir el resultat de la reunió es pot dir que ha tingut un èxit moderat tenint en compte el context de la reunió. El lector ha de ser conscient que l'abast dels acords i avanços que es poden aconseguir en aquestes reunions és limitat, ja que són gairebé més de dos-cents els agents negociadors (països), i els textos que es presenten a debat es defineixen i discuteixen amb rigor abans de donar la seva aprovació formal.
Acords
L'11 de desembre de 2010, aprofitant també els últims minuts de la reunió, els representants presents a Cancun (excepte Bolívia) van aprovar un paquet de decisions denominat “Acords de Cancun”. En aquests acords s'avancen alguns aspectes clau en les negociacions climàtiques. A continuació es presenta un resum de les principals decisions:
1. S'ha determinat --per primera vegada oficialment en Nacions Unides- que l'augment de la temperatura mitjana no ha de superar els 2 °C. En l'Acord de Copenhaguen (COP-15) es va proposar aquest acord (o es “va recollir per escrit”), però les Nacions Unides no ho van acceptar.
2. S'aproven oficialment els plans de reducció d'emissions fixats pels països per a 2020 després de la reunió de Copenhaguen. Entre els països que han proposat reduccions voluntàries (al voltant de 80 països) es troben els principals responsables de les emissions, com la Xina, els Estats Units, Unió Europea, l'Índia o el Brasil. Molts països en desenvolupament, sense compromís de control d'emissions en el Protocol de Kyoto, s'han compromès per primera vegada a fer un esforç per controlar les seves emissions i intensitat energètica en les seves economies. Aquest és un bon pas per a aconseguir l'objectiu de no superar els 2 °C de temperatura mitjana, ja que la majoria de les emissions provenen d'aquests països. No obstant això, amb els compromisos actuals no es pot complir aquest objectiu de 2 °C. Les emissions globals es veuran reduïdes en un 11-16% en 2020 (respecte a les emissions de 1990), però l'IPCC considera que caldria reduir-les en un 25-40%.
3. S'han acordat els mecanismes de monitoratge i verificació de les emissions dels països (coneguts com MRV en anglès). Aquests mecanismes no van poder ser acceptats a Copenhaguen perquè alguns països no desitjaven una auditoria, però aquests recels han estat superats en part a Cancun. Segons l'acord, els països presentaran els seus inventaris d'emissions a un grup d'experts independents que, seguint les recomanacions de l'acord, monitoraran i comprovaran les reduccions d'emissions.
4t Les segones negociacions del Protocol de Kyoto continuen obertes. Alguns països clau ja han anunciat que no participaran en una segona fase del Protocol de Kyoto si no participen els Estats Units, entre els quals es troben el Japó i Rússia, i s'espera que Austràlia i el Canadà segueixin per darrere. No obstant això, aquesta decisió es prendrà en el COP-17 de Durban (Sud-àfrica) en 2011.
5. Per al període 2010-2012 s'han acordat 30.000 milions de dòlars de transferència i 100.000 anuals fins a 2020 per a ajudar els països en desenvolupament a reduir les seves emissions i adaptar-se a l'acord. Des de la reunió de Copenhaguen, els països han formalitzat els seus compromisos d'aportació per a arribar a aquestes xifres. Aquestes xifres seran una combinació de finançament públic i privat (mercats de carboni).
6è S'ha definit el procediment per a la posada en marxa d'un fons de clima verd ( Green Climate Fund ). Aquest fons, que no està relacionat amb el punt 4, tindrà una representació equilibrada dels països en desenvolupament i els països desenvolupats, i serà gestionat inicialment pel Banc Mundial.
7. Es reforça la funció dels mecanismes de desenvolupament net i altres mecanismes de mercat. En aquest sentit s'introdueix la novetat que es podran obtenir crèdits de carboni mitjançant projectes de captura i emmagatzematge de carboni (CCS).
8è. S'ha aprovat un marc de treball sobre adaptació i s'ha avançat en els detalls sobre protecció de boscos i transferència de tecnologia. Mitjançant el mecanisme REDD+ ( Reduced Deforestation and Forest Degradation ) contribuiran a la conservació dels boscos dels països desenvolupats a través de mecanismes que inclouen mecanismes de mercat. Cal tenir en compte que dos terços de les emissions dels països en desenvolupament provenen de la desforestació i la degradació dels boscos. D'altra banda, l'acord ha definit una estructura directiva ("Climate Technology Center and Network") que unifica l'oferta i la demanda de tecnologies de baix consum de carboni.
Valoració global
Tenint en compte la crisi econòmica global en la qual viuen la majoria dels països desenvolupats i, sobretot, tenint en compte que després de l'escàs resultat de la reunió de Copenhaguen (COP 15) i la controvertida organització, l'Acord marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) es va posar en qüestió, l'acord de Cancun pot considerar-se un pas important.
De fet, s'han aconseguit avanços importants en temes tan importants com els esmentats en el punt anterior (especialment per a molts països en desenvolupament). Aquest avanç obre les portes a la consecució d'objectius vinculants i ambiciosos de reducció d'emissions en la reunió de Durban. El camí fins llavors és llarg i tant la presidència actual (Mèxic) com la futura (Sud-àfrica) hauran d'aprofitar les seves capacitats per a aconseguir aquest objectiu i preparar el context adequat per a aconseguir millors i més ambiciosos acords.
El canvi climàtic continua necessitant de nombrosos agents en àmbits d'acció aliens al procés de negociació de les Nacions Unides --de tots els grups d'interès, de tots els nivells governamentals, etc.-- per a contribuir de manera decidida a la reducció d'emissions i a l'adaptació al canvi climàtic. Però el procés dins de la UNFCCC continua sent part fonamental de la solució. La reunió COP 17 podrà aprofitar-ho i augmentar l'èxit moderat de la reunió de Cancun!
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
