Aquesta tardor, Elhuyar ha organitzat unes jornades sobre Ciència Oberta i RRI en les quals hem recollit les reflexions de dos investigadors. Han identificat els passos necessaris per a avançar en aquesta manera d'entendre la ciència.
Tots ens hem adonat que a Europa no som capaços d'innovar des dels avanços científics i diem que vivim una “paradoxa europea”. Per a donar resposta a aquest greu problema, els Estats membres europeus i la UE han posat en marxa una sèrie d'iniciatives polítiques que no encaixen en les seves prioritats.
Una d'aquestes polítiques impulsades per la UE va ser denominada inicialment com a Recerca i Innovació Responsable (RRI) i posteriorment associada al concepte de Ciència Oberta i Innovació Oberta. Una de les mesures que impulsen aquestes iniciatives és compartir la responsabilitat en la presa de decisions en matèria de recerca i innovació amb un ampli conjunt d'agents socials. La identificació d'aquests agents ha de tenir en compte a científics de diferents disciplines, agents decisoris de polítiques i representants d'organitzacions de la societat civil i de la comunitat educativa i de la indústria. En algunes experiències s'ha comprovat que dedicar més temps a aquesta mena d'entrevistes pot aportar millores en la governança de la recerca i la innovació, la qual cosa pot contribuir a millorar el seu impacte social i a resoldre la nostra paradoxa.
Els dies 10 i 17 d'octubre em va agradar participar en dues sessions de reflexió sobre Ciència Oberta i RRI de la mà d'Elhuyar i dins del projecte Zientziakide*. Els participants van coincidir en la idea que hem d'avançar en el camí cap a aquest canvi transformador i van elaborar una llista de recomanacions. A més, pròximament es farà arribar el llistat al Govern Basc. Les recomanacions encara s'estan consensuant però, entre altres coses, destacaria la proposta d'un canvi en la manera d'avaluar als investigadors i la necessitat de finançar projectes d'I+D+i enfocats als reptes socials per a impulsar un treball més sistèmic i menys compartimentat. El procés de canvi de paradigma en la manera d'investigar no ha fet més que començar.
Pensem en les demències i, concretament, en l'alzheimer. O l'electromovilidad sostenible, l'alimentació, la protecció del medi marí i molts altres reptes complexos. Imaginem una edició genètica i nanochips per a manipular el cervell. Per a fomentar el coneixement i la innovació és cada vegada més freqüent la responsabilitat d'integrar agents, punts de vista i qüestions. I és que és imprescindible fomentar la cooperació entre coneixements, el respecte als punts de vista i la corresponsabilitat; és imprescindible imaginar amb anticipació futurs, desitjats, nocius, marginats, si es vol realitzar recerca, desenvolupament i innovació de manera responsable.
Un dels objectius i ideals de la ciència sempre ha estat actuar amb responsabilitat, és clar. No obstant això, amb el temps, les maneres d'entendre el que és ser ciència i científic responsable estan canviant. En els tallers del projecte Zientziakide* hem comprovat que els científics tenen molts punts de vista sobre la responsabilitat; la llibertat científica, la motivació per a la recerca, les maneres d'entendre la responsabilitat no són unívoques. Amb tot, els participants han valorat com a opcional el RRI (Recerca i Innovació Responsable) com a resposta a grans reptes en general.
No obstant això, segons s'ha confirmat en els tallers, la trajectòria del RRI -i altres enfocaments similars- està condicionada pel lloc i pes que tenen en les prioritats de les polítiques de recerca i innovació (programes estratègics, línies de finançament, sistemes d'avaluació, incentius), la formació i formació que rebem en l'educació científica i en l'itinerari de recerca, la comprensió de la ciència i de les relacions de la ciència amb la societat, la definició del tema, el disseny i els procediments de la qualitat del projecte i l'execució, els mètodes d'experimentació. La seva combinació explica què entenem per recerca responsable.
*El projecte Zientziakide s'ha realitzat en col·laboració amb: Departament d'Educació del Govern Basc, Diputació Foral de Guipúscoa, Fundació Kutxa, Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern espanyol.