Tren d'alta velocitat en transició ecològica
El món viu una crisi ambiental sense precedents amb registres continus d'altes temperatures i un futur incert i inquietant. L'escalfament global i el canvi climàtic són realitats que requereixen una atenció immediata i respostes eficaces. A més de plans i accions a llarg termini, es necessiten mesures immediates i urgents. En conseqüència, segons l'Acord Verd Europeu (UE), la Unió Europea ha acordat reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) en almenys un 55% per a 2030 respecte a 1990 i aconseguir la neutralitat de les emissions per a 2050. Per tant, s'han fixat objectius ambiciosos, però en les últimes notícies no seran suficients.
Les emissions de transport suposen un terç de totes les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de la Comunitat Autònoma del País Basc, i en lloc de reduir-les, han augmentat considerablement en els últims anys. Per tant, la política de transports juga un paper fonamental en la mitigació del canvi climàtic. Així, en relació amb una estratègia comuna de mobilitat sostenible, s'ha començat a fomentar maneres de transport més respectuosos amb el medi ambient. Sembla que el tren d'alta velocitat (TAV) cobrirà aquest buit, ja que els responsables polítics l'han presentat amb freqüència com un mitjà de transport sostenible, com una ajuda per a aconseguir aquests objectius ambientals o com una eina imprescindible per a la transició ecològica del país.
No obstant això, aquests suposats beneficis procedeixen únicament de l'anàlisi del funcionament de la xarxa, no tenint en compte les càrregues ambientals associades a les fases de construcció i manteniment de la infraestructura. És molt habitual que les anàlisis que no quantifiquen els impactes derivats de la construcció de les infraestructures augmenti i, per tant, que subestimin les emissions totals del cicle de vida. Les càrregues ambientals que aquest singular projecte TAV de transport de passatgers i mercaderies generarà en la fase de construcció no seran escasses, per la qual cosa és necessari comptabilitzar des del punt de vista de la transparència.
El nostre estudi, a través de la metodologia al llarg de tot el seu cicle de vida (CVV), analitza les càrregues ambientals que el projecte generarà al llarg de tota la seva vida útil (incloses les fases de construcció i manteniment) en relació amb els gasos d'efecte d'hivernacle i el consum d'energia. Els resultats conclouen que la capacitat de la I basca per a mitigar el canvi climàtic, reduir el consum energètic i reduir altres impactes ambientals és insuficient. En un context de crisi ambiental global, aquest projecte, lluny de millorar, pot empitjorar.
Els dos factors que més influeixen en això són: d'una banda, l'orografia muntanyenca de la regió exigeix la construcció d'estructures més grans i complexes, la qual cosa implica un major consum de recursos i energia, i d'altra banda, la baixa demanda de transport del projecte. Les demandes de passatgers i mercaderies previstes en aquest projecte estan molt lluny de les d'altres projectes, la qual cosa perjudica el seu balanç ambiental.
Podem concloure, per tant, que la I basca ens allunya dels objectius ambientals establerts entre si i que, a més, no és el mitjà de transport necessari per a la transició ecològica de la societat basca. La situació demanda alternatives, solucions que en general suposen una reducció de la demanda agregada, com el foment de la proximitat en el sector del transport per a evitar la necessitat de transport i l'augment de les taxes d'ocupació dels mitjans de transport, entre altres.
Finalment, convé recordar el que s'ha dit per l'Agència Europea de Medi Ambient en 2020: “Els esforços actuals per a limitar els impactes del sector sobre el medi ambient i el clima a Europa no són suficients per a aconseguir els objectius de la política climàtica i mediambiental de la UE a llarg termini”.
-> Vehicle elèctric a baixa velocitat
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
