Ens ha mort Thomas S. Kuhn

Aquell jove graduat que fa dècades va passar de la física teòrica a la filosofia de la ciència ha mort. No obstant això, aquest dolor no podrà ocultar els excitants temes que va ensenyar en les Universitats d'Harvard, Berkeley i Princeton. I molt menys els seus llibres sobre ciència i naturalesa en el seu estil directe. Totes les persones que estudiem i ens ocupem de les ciències contemporànies, de les accions imposades a la naturalesa i de les maneres de pensar, estem en deute amb Kuhn.

L'obra més important de Kuhn és l'anomenada 'Estructura de les revolucions científiques', traduïda per Elhuyar fa anys en un bon basc. En aquesta obra Kuhn descriu la gènesi, evolució, canvi i mort de les teories científiques. Fins a l'arribada del mestre Kuhn, pensàvem que l'evolució de la ciència era un camí continu cap a la veracitat. Qualsevol teoria científica conservava per sempre una part de la veracitat del cosmos i, des d'aquest punt de vista, la ciència va començar a substituir el comportament que abans complia la religió. Kuhn, per primera vegada en els experts, ens va dir que aquesta visió absoluta no era l'adequada.

Alfonso Mtz. Lizarduikoa

En opinió de Kuhn, la pràctica científica diària (denominada ciència convencional) es desenvolupa dins de un paradigma. El paradigma és la concepció general bàsica que els científics tenen del món en una època històrica. Aquests paradigmes no es poden negar, del que ens quedaríem fora de la ciència (convertir-se en un herexe des del punt de vista científic). No obstant això, amb el pas del temps també es produeix una evolució dins de la ciència convencional, la qual cosa provoca nous problemes.

La ciència convencional no pot resoldre aquests problemes i llavors sorgeix la crisi del paradigma. Aquesta crisi requereix una revolució científica. La revolució científica canviarà de paradigma i els elements que abans es consideraven metafísics seran ara acceptats dins de la nova ciència ortodoxa (la nova ciència convencional). Per tant, si considerem que el nou paradigma és cert, la qual cosa abans existia caldrà considerar-ho fals (encara que durant molts anys ha estat útil).

El procés d'implantació d'un paradigma (negant el vell) es duu a terme a través de les organitzacions científiques i de la lluita, sobre les quals subjeuen les 'raons científiques', que en moltes ocasions no tindran molt de contacte amb l'estructura de la lògica. En opinió de Kuhn, les lluites per imposar teories, sovint, s'assemblen més a les que existeixen per a aconseguir poder polític que a la consecució de la racionalitat.

Aquestes ruptures (revolucions) entorn de la ciència ens suggereixen que la ciència contínua (acumulativa) no és una ciència contínua i, encara que sembli dura, la ciència no s'acosta al punt en el qual estava situada, ni tan sols a la veracitat abstracta. La ciència serà, en definitiva, un sistema de racionalització de l'existència, més pròxim a la sociologia que a la lògica.

Avui dia, en un planeta en crisi social, en el qual la ciència es troba en un front eficaç, aquesta relectura col·lectiva i institucional de la ciència és realment estimulant, sobretot per als qui creiem que hi ha camins més adequats que la lògica de racionalitzar les relacions entre individus, societat i naturalesa. Gràcies T. S. Kuhn, per tot això.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila
MAIER Koop. Elk.
KIDE Koop. Elk.
ULMA Koop. Elk.
EIKA Koop. Elk.
LAGUN ARO Koop. Elk.
FAGOR ELECTRÓNICA Koop. Elk.