L'estatus social dels macacos es reflecteix en l'expressió dels gens
Els individus situats en els nivells més baixos de les estructures socials presenten un pitjor estat de salut, els efectes més evidents de l'estrès i són més vulnerables a les malalties. Això ocorre en els peixos, també en les abelles i primats, inclòs l'home. Amb l'objectiu d'aclarir les relacions causa-efecte entre l'un i l'altre, un equip liderat per Jenny Tung, del Departament de Genètica Humana de la Universitat de Chicago, ha investigat l'expressió gènica de 49 rhesus macacos i ha conclòs que l'expressió dels gens varia en funció de la seva posició jeràrquica. En concret, s'han estudiat els gens d'algunes cèl·lules implicades en el sistema immunitari (cèl·lules PBMC) i dels 6.097 observats s'han detectat canvis d'expressió associats a l'estatus en 987.
Controlant i igualant condicions diferents a l'estatus, els investigadors van dividir els macacos en petits grups de cinc. L'estatus depenia de l'ordre d'integració en el grup, com sol ser habitual en els macacos, i així es va reflectir en els comportaments mutus dels macacos (atacs, intents de neteja…). Doncs bé, després de les anàlisis genètiques, els investigadors van trobar una relació significativa entre l'expressió gènica de les cèl·lules PBMC i l'estatus dels macacos, i fins i tot, a partir de les dades genètiques recopilades, van ser capaces de predir l'estatus de 10 individus amb una precisió del 80%. Així mateix, en canviar de grup els macacos i, per tant, de nivell, van observar que l'expressió dels gens també canviava: el patró corresponent al nou estatus s'imposava ràpidament en les cèl·lules.
Els investigadors de la Universitat de Chicago també han estudiat els possibles mecanismes moleculars dels canvis expressius, i han comprovat que, en més de dos terços dels casos, es van produir dos canvis en la composició del teixit i en la regulació dels glucocorticoides, deguts a l'estrès. També s'han trobat diferències en la metilació de l'ADN per a distingir macacos d'alt i baix estatus.
Segons han destacat els investigadors en l'article publicat en la revista PNAS, els resultats obtinguts indiquen, d'una banda, que la relació entre estatus i expressió gènica es deu a l'estatus i no a l'inrevés, i, per un altre, a l'elevada plasticitat de l'expressió gènica. >
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
