Demanen que es garanteixi l'accés obert a la informació genètica

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

informazio-genetikorako-sarbidea-irekia-izan-dadin
Seqüència genètica de la planta endèmica Armeria euscadiensis, en la base de dades oberta GenBank.

Un grup de científics de tot el món demana que l'accés a la informació genètica segueixi sent obert i que la distribució dels beneficis que s'obtenen d'aquests recursos sigui justa i orientada a la conservació de la biodiversitat. La sol·licitud es fa a través? de un article publicat en la? revista Nature Communications. L'article ha estat signat per 41 investigadors de 17 països dels cinc continents, entre ells Ibon Cancio Uriarte, investigador de l'Estació Marítima de Plentzia (Peu-UPV/EHU): “Algunes de les decisions que es prendran en els pròxims mesos en el marc de la Convenció de Biodiversitat de les Nacions Unides poden tenir un impacte enorme en la forma en què els investigadors treballem amb informació genètica”.

Avui dia l'accés a la informació digital de seqüències genètiques a tot el món és totalment lliure. “Això és terrible, en els últims 30 anys hi ha hagut una revolució completa”, diu Cancio. Les bases de dades obertes en la Xarxa són fonamentals per una gran varietat de recerques i avanços tecnològics. Per exemple, ha estat necessari fer un diagnòstic de SARS-CoV-2 per generar els test i vacunes amb tanta rapidesa. “El primer que haig de fer en cadascuna de les meves mans és comparar amb les seqüències de la xarxa per saber què és. La meva seqüència no té cap valor si no puc comparar-la”, explica Cancio.

Ara, tanmateix, estan preocupats per si això pot estar en perill. Entre maig i juny se celebrarà una reunió COP-15 en la que es preveu la signatura del Marc Global Post 2020 de la Biodiversitat, en el que s'establiran els objectius per aquesta dècada. “Alguns països han manifestat que no signaran si no es prenen mesures per regular la informació digital de seqüències”, explica Cancio. Sol·liciten que la informació digital de les seqüències s'inclogui en el protocol Nagoya. Aquest protocol, establert en 2010 pels recursos genètics físics, estableix que els recursos genètics pertanyen a l'Estat d'origen i que els investigadors deuen arribar a acords amb els Estats per utilitzar-los i retornar part dels beneficis si n'hi hagués. “El mecanisme és bilateral i dificulta molt la recerca”, diu Cancio.

Per això, els investigadors demanen que es tingui en compte als científics a l'hora de regular la informació digital en pròximes negociacions. Accepten la necessitat de regular la distribució de beneficis, però aposten per un sistema multilateral que es gestionarà a nivell mundial i no bilateralment amb l'Estat propietari per part de l'investigador.

Proposen que els beneficis es destinin a la conservació de la biodiversitat. “Hi ha moltes possibilitats per això, per exemple, els kits que utilitzem per seqüenciar poden tenir un petit impost, i el benefici que d'això s'obté es podria obtenir en Nacions Unides i decidir on utilitzar-los a nivell mundial per la conservació de la biodiversitat”, explica Cancio.

I subratllen la necessitat de garantir que l'accés a la informació digital de les seqüències genètiques segueixi sent obert. “Si això canviés, podria ser realment greu per la ciència”, diu Cancio.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila