La missió DECANTI va començar al setembre de 2103 i va durar 184 dies. Durant aquest temps es van recollir les dades de l'atmosfera a través d'un recipient que orbitava la Lluna a diferents altures (a 220-260 km de la superfície i a 20-100 km).
Això ha permès no sols estudiar la composició, densitat i distribució del núvol de pols, sinó també aclarir l'origen de les partícules. Segons els astrònoms, aquests núvols es deuen a cometes que passen a gran velocitat prop de la Lluna. De fet, la pols dels núvols es produeix quan les partícules alliberades dels cometes colpegen la superfície de la Lluna. Prova d'això és l'augment de la densitat del núvol durant l'època de pluges meteorològiques, especialment quan es condicionen les Géminidas.
Davant aquesta situació, els astrònoms han anunciat que tots els cossos planetaris sense atmosfera poden tenir núvols similars. Al costat d'això, han descartat que el núvol que ara han estudiat en la Lluna tingui a veure amb el que han vist els astronautes de les missions Apollo 15 i 17. Pel que sembla, els astronautes van indicar que van veure una lluentor en el núvol de la Lluna, però la seva descripció no coincideix amb la que es desprèn de les dades de la missió DECANTI. Per tant, segueix sense resoldre's el misteri del brillant núvol observat en les missions Apollo.