El virus H5N1 necessita diverses mutacions per a crear una pandèmia en éssers humans
A pesar que els titulars d'alguns mitjans de comunicació han apuntat el contrari, el virus H5N1 hauria de dur a terme més d'una mutació causant una pandèmia en humans. Així ho han explicat el catedràtic de microbiologia Ignacio López-Goñi i la viròloga Elisa Pérez Ramírez en la publicació "the Conversation". En l'article signat per tots dos, s'han donat explicacions detallades sobre la situació, les característiques del virus i com hauria de canviar perquè els éssers humans poguessin infectar-se, penetrar en les seves cèl·lules i replicar-se. Han deixat clar, per a tot això, que una sola mutació no és suficient.
Segons han explicat, el malentès prové d'un altre article publicat en la revista Science al desembre de 2024. En un estudi in vitro realitzat en el laboratori, els investigadors van poder constatar que una determinada mutació d'una proteïna, l'hemaglutinina, del virus H5N1, proporciona al virus una facilitat per a connectar-se als receptors humans.
Això, en certa manera, suggeria que si el virus mutés com en el laboratori, l'ésser humà tindria més facilitat per a infectar-se. De moment, no obstant això, el virus no té massa facilitats per a connectar-se als receptors humans. De fet, els ocells són els primers receptors de la variant H5N1 més estesa en l'actualitat. A més de la facilitat de connexió als receptors d'ocells, s'introdueix i replica en les seves cèl·lules causant-los greus patologies. Així, a tot el món, milions d'ocells han mort a causa del virus. Però, a més d'infectar als ocells, també ha infectat als mamífers. Segons especifiquen López-Goñi i Pérez, s'ha detectat la presència de més de 350 espècies d'ocells i 50 de mamífers, és a dir, ha provocat una panzootia.
En éssers humans
Entre els mamífers, els cultius de vaca tenen una especial responsabilitat, ja que el virus s'ha estès molt en els cultius dels Estats Units i la majoria de les infeccions diagnosticades en les persones d'aquest país han estat a través de les vaques. En l'article, els autors assenyalen que s'han registrat un total de 64 casos, i els que no han estat per vaques, excepte en un cas en el qual no s'ha pogut identificar la seva procedència, han estat a través d'ocells domèstics. De fet, la majoria dels casos que s'han donat en la resta del món ho han estat a través d'ocells domèstics.
En les persones infectades als Estats Units, el símptoma més freqüent ha estat la conjuntivitis, que ha afectat a gairebé tots els pacients. Gairebé la meitat dels casos han tingut febre, i una mica més d'un terç, símptomes respiratoris. Recentment s'ha confirmat la primera mort als Estats Units, en Lousiana, i al Canadà també hi ha hagut un altre pacient que ha estat molt greu. En cap cas s'ha demostrat que el virus s'hagi contagiat de la persona a la persona.
Tenint tot això en compte, els autors creuen que si es propaguen en humans, el virus trigarà més a trobar la combinació adequada entre les mutacions. No n'hi ha prou amb subjectar bé a les cèl·lules humanes, ha de ser capaç d'interioritzar-se i reproduir-se i superar el sistema immunitari. Segons han avançat, és molt probable que una part de la població pateixi algun tipus d'immunitat a la neuranimidasa del tipus 1, ja que, per exemple, té contacte amb la grip H1N1, o les vacunes de temporada poden donar algun tipus de protecció.
En qualsevol cas, el títol que es va esmentar el principi (una sola mutació és suficient perquè la grip aviària doni lloc a una pandèmia en éssers humans) ha estat negat. Però no han ocultat la seva preocupació, sobretot, si una espècie vulnerable (porc, vaca, visó) s'infecta al mateix temps amb la grip humana i la de l'ocell: aquesta situació facilitaria la reorganització dels genomes dels virus i la formació d'un híbrid capaç de contagiar als éssers humans. Per a evitar-ho, i amb la finalitat d'implementar mesures preventives eficaces, López-Goñi i Pérez han apostat per l'estratègia Salut Única.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
