Primer mesurament de la llum absorbida per l'antimatèria
Els investigadors del CERN han mesurat per primera vegada quina llum absorbeix un àtom d'antimatería. Portaven anys intentant aconseguir-ho, i els investigadors han assenyalat que aquest mesurament obre una porta important per a investigar l'antimatería. El treball ha estat publicat en la revista Nature.
Els àtoms, segons els seus electrons i el seu estat, absorbeixen i emeten llum d'una determinada longitud d'ona. I això es mesura mitjançant la tècnica denominada espectroscòpia. Cada element té el seu propi espectre, per la qual cosa l'espectroscòpia és una eina molt útil per a la recerca d'àtoms i molècules. Ara, per primera vegada, han pogut aplicar aquesta tècnica a l'antimatería.
S'ha mesurat l'espectre d'un antihidrógeno i els resultats mostren que l'antihidrógeno té el mateix espectre d'hidrogen. Això es correspon amb el Model Estàndard de Física, que prediu que l'hidrogen i l'antihidrógeno haurien de tenir les mateixes característiques espectroscòpiques.
Investigar l'antimatería no és fàcil, ja que destrueixen la matèria tradicional res més tocar-la. No obstant això, en l'experiment ALPHA del CERN, en 2010, es va mostrar com es podia capturar l'antihidrógeno en un parany magnètic. I actualment són capaços de generar 25.000 àtoms d'antihidrógeno cada 15 minuts. Per a això, unifiquen els positrons emesos per una substància radioactiva amb els antiprotones creats en un accelerador de partícules. És l'antihidrógeno, un antiprotón i un positró, tenint en compte que l'hidrogen està format per un protó i un electró.
La majoria dels àtoms d'antihidrógeno que generen en l'ALPHA contenen massa energia i són massa ràpids per al seu estudi per espectroscòpia. El major repte ha estat deixar escapar del parany als qui tenen molta energia i quedar-se només amb els més lents. Han trigat anys a aconseguir-ho, però ho han fet. A aquests àtoms lents els ha dirigit un làser que ha pogut mesurar la longitud d'ona que absorbeixen.
Ara, el seu objectiu és augmentar la precisió de les mesures (l'espectre de l'hidrogen es coneix amb 100.000 vegades més de precisió), ja que consideren que la realització de mesures de major precisió permetrà investigar les diferències i semblances entre l'antimatería i la matèria.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
