Desmitificant a Steve Jobs

Leturia Azkarate, Igor

Informatikaria eta ikertzailea

Elhuyar Hizkuntza eta Teknologia

A l'octubre va morir el fundador i líder de Steve Jobs Apple. Atenent el que llavors van dir els mitjans de comunicació, Steve Jobs era un geni de la tecnologia, alliberador i popularizador de les TIC, el major home de la història de la informàtica, i moltes més coses més. Però realment era tant? El signant d'aquest article considera que encara que a Jobs se li han de reconèixer diversos mèrits, el seu mèrit tecnològic, la seva condició d'alliberador o la seva influència en el conjunt de la informàtica no és tan significativa com les que li han estat imputades.
steve-jobs-desmitifikatuz
Ed. © Anatolii Babii/350RF

Steve Jobs i Apple no poden negar-se a la seva influència en la informàtica de consum i en algunes àrees de la informàtica professional. Interfícies amb finestres, ratolí, reproductors MP3, telèfons intel·ligents, tauletes, etc. Apple ha popularitzat tots aquests dispositius amb ordenadors Mac, iPod, iPhone e i iPad i ha portat a la competència a aquest camí, canviant els costums i el món de la gent. Però cap d'ells ha estat l'invent de Jobs o Apple, a pesar que els mitjans de comunicació ens han venut. Tots aquests tipus de dispositius existien abans, només cal anar a la wikipedia per a descobrir-ho.

I és que Apple mai ha desenvolupat cap nova tecnologia. La seva actuació consisteix a prendre i copiar les idees dels altres, donar-li un disseny atractiu i fer bon màrqueting (i en els últims anys ni tan sols aquest últim, els mitjans de comunicació li miraven amb admiració com un déu que li feien el màrqueting gratis). I cal reconèixer l'èxit. Des del punt de vista empresarial cal reconèixer sens dubte el mèrit, però des del punt de vista tecnològic...

La informàtica és molt més

Probablement, l'excessiu rol assignat pels mitjans de comunicació a Steve Jobs no es deu poc a l'escàs desconeixement i visió informàtica dels periodistes. I probablement també a la utilització massiva d'ordinadors Apple en el periodisme per programes com a Quark XP ress. Però des del punt de vista d'un informàtic, les coses es veuen d'una altra manera.

Molts han considerat a Jobs com la persona que més ha influït en la història de la informàtica. Tal vegada (i potser només) això pot ser cert si ens limitem a la informàtica de consum, però aquesta és molt més. Existeixen ordinadors i clústers d'ordinador per a la supercomputación, absolutament necessaris per al progrés de la ciència, servidors d'internet, sistemes operatius i programes que controlen màquines i dispositius... I en tots ells la presència o influència d'Apple és pura, zero.

Caràcter alliberador?

Per a molts, Jobs ha estat l'alliberador de la informàtica, que realment ha posat la tecnologia a la disposició del públic. Crec que difícilment es pot considerar alliberadora a una empresa que només posa la tecnologia en mans dels compradors dels seus productes hipercaros, màximament si tenim en compte que les empreses que fan productes similars més barats són portades als tribunals per copiar (també és irònic que Apple hagi pres sempre idees dels altres), més que per alliberar, volen que els consumidors depenguin dels seus dispositius...

Isaac Newton va dir: "Si ho he vist més lluny, és perquè estic sobre l'esquena dels gegants (If I have seen further it is by standing on the shoulders of giants)". Representa el model de progrés de la ciència, en el qual qualsevol avanç deu molt a la labor desenvolupada anteriorment per uns altres. I així funciona el món acadèmic-científic, fent públics els descobriments, perquè uns altres els aprofitin, i aquesta és la veritable llibertat. Patentar, vendre car i no permetre l'ús a uns altres, l'avanç que vostè hagi donat, no. Jobs i Apple són un model d'empresa que no té res d'alliberador.

En els primers temps de la informàtica, els avanços es van donar en el món científic i en aquest camí. Després, quan va haver-hi bastants usuaris, les grans empreses van entrar en el món de la informàtica (Microsoft, Apple...) i van canviar completament el model. En els últims anys, el moviment del programari lliure és el que realment busca tornar a aquest camí. Els majors avanços dels últims anys s'han produït gràcies als qui segueixen aquest model de difusió de la informació, no a les empreses. Pensem per un moment què passaria si l'inventor de la web Berners-Lee hagués patentat la seva invenció, i si Linus Torvalds no hagués alliberat el sistema operatiu Linux i tot el programari creat per Richard Stallman (amb el qual funcionen la immensa majoria dels servidors web), caldria pagar llicències de Crist per navegar en la web, els servidors web i hosting web serien molt més costosos i accessibles. La web no seria com la coneixem actualment.

Mite inflat?

Tot l'exposat en aquest article per a desmitificar la figura d'Apple i Jobs es refereix a l'enfocament tecnològic, però el seu costat fosc també té altres aspectes: el control que volen implantar a través dels seus productes i la imposició de la perspectiva social (només es poden instal·lar les aplicacions que ells vulguin, només es poden comprar productes culturals a les seves botigues, aplicar-los censura…), Jobs mostrava el seu orgull en les declaracions de la competència...

No obstant això, és dubtós fins a quin punt tot el que s'ha dit sobre Steve Jobs és cosa d'ell i fins a quin punt d'Apple. A mi em resulta difícil pensar que tots els productes inventats, totes les decisions preses, bé siguin correctes o erròniament, són cosa d'una sola persona, hi ha una gran empresa darrere, on els altres també tindrien part. Hi ha veus que afirmen que Jobs no era més que una imatge pública, que uns altres van dissenyar tots els productes (sobretot els últims temps) i que ell era un mer venedor, i que, en definitiva, Jobs era la major operació de màrqueting d'una empresa molt bona en màrqueting. Si és així, Jobs no seria tan afortunat com ho hem dibuixat en aquest article, però tampoc el sant que ens han representat els mitjans de comunicació.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila