Programari lliure, molt més que compte de quatre frikis
Els ordinadors, com moltes altres tecnologies, han tingut una llarga història abans d'estendre's a tota la societat, més llarga del que creem. Van néixer en el món acadèmic-universitari. A principis del segle XX i a partir de la dècada dels 80 es comencen a convertir en usos globals. Mentrestant, en aquesta època entre els anys 50-80, les computadores eren màquines grans i cares, i només estaven en universitats i grans empreses. Quant al programari que es feia per a ells, era habitual que es difongués i distribuís gratuïtament i lliurement, que es fes aportacions al programari d'uns altres... D'una banda, perquè sempre ha estat costum publicar i compartir descobriments en el món acadèmic; per un altre, perquè els productors d'ordinador també veien amb bons ulls que els programes que feien més útils les seves caríssimes màquines fossin gratuïts i accessibles. Hacker va ser filosofia i època.
No obstant això, en 1980 la llei de copyright es va estendre al programari. I a causa de l'expansió que estaven tenint les computadores, el programari es va convertir en una oportunitat de negoci i van sorgir empreses de programari que venien únicament el codi binari o compilat del programari, no el codi font.
Davant aquest nou panorama, Richard Stallman, del Laboratori d'Intel·ligència Artificial del MIT (Massachusetts Institute of Technology), va abandonar l'organització i va fundar la FSF (Free Programari Foundation o Fundació del Programari Lliure), amb l'objectiu de recuperar la filosofia del hacker que va conèixer i impulsar el programari lliure. En la seva opinió, el programari ha de ser lliure, perquè creu que compartir coneixement és imprescindible perquè la societat avanci i, d'altra banda, ser lliure permet realitzar programes de millor qualitat.
Però què és exactament programari lliure? Definició publicada per la FSF en 1986 per Stallman. Un programari és lliure si el seu usuari té quatre llibertats (utilitzant la numeració des del 0 habitual en informàtica):
0 llibertat: llibertat d'execució del programa sigui com sigui la seva finalitat.
Llibertat 1: llibertat d'analitzar el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats.
Llibertat 2: llibertat de còpia del programa i de distribució de còpies.
Llibertat 3: Llibertat de millorar el programa i de difondre la versió millorada perquè tothom es beneficiï.
Per a garantir aquestes llibertats és necessari que el codi font dels programes sigui obert. D'altra banda, a més de la definició de programari lliure, FSF i Stallman van donar a conèixer el concepte de copyleft (mantenir la disponibilitat en cas de modificar o millorar el programari que es distribueix lliurement) i van inventar la primera llicència de distribució de programari lliure per copyleft (GPL o General Public License).
Stallman també va posar en marxa el projecte GNU, l'objectiu del qual era disposar de tot el sistema necessari en un ordinador i dels programes més comuns com a programari lliure. La major part dels programes que requereix un sistema bàsic (el mateix Richard Stallman va elaborar molts dels instruments necessaris per al desenvolupament del programari, encara molt utilitzats, com l'editor de textos Emacs i el compilador GCC C), i un estudiant finlandès anomenat Linus Torvalds, desenvolupant el nucli del sistema operatiu que faltava. El sistema operatiu era el mateix que els sistemes UNIX i es va denominar Linux.
Molt més que Linux
Va ser llavors quan va començar a expandir-se a poc a poc el programari lliure, a través de Linux, intentant trencar el monopoli de Windows. I des de llavors, molta gent associa programari lliure amb Linux, i per això està tan estesa la creença que és cosa de quatre frikis informàtics. Però el programari lliure no és només Linux. Són molts altres programes: Els navegadors web Mozilla Firefox i Google Chrome, que abasten més de la meitat del mercat, la gamma de programes d'ofimàtica LibreOffice, el programa de dibuix GIMP, el programari de disseny 3D Blender, etc.
I en molts àmbits que no són els ordinadors dels usuaris comuns, predomina el programari lliure. Per exemple, més del 90% dels supercomputadors que permeten el progrés de la ciència funcionen amb Linux.
Així mateix, més del 60% dels servidors web tenen com a sistema operatiu Linux. I la majoria del programari utilitzat en: Servidors web Apatxe, nginx o lighttpd, base de dades MySQL, llenguatges de programació Python, Perl i PHP, MediaWiki (programari utilitzat per Wikipedia), Drupal, Joomla!, Programari Plone o WordPress CMS (Content Management System) i molts més. Si no tots ells estiguessin, segurament no existiria la Internet que coneixem: els serveis d'alberg de webs, blogs, etc. serien molt més cars per llicències de programari, i molts individus o petites empreses no podrien contractar-ho.
En Telèfons intel·ligents i tauletes també és important la presència de programari lliure, tal com us informem en el número d'octubre de 2010. Si no fos pel sistema operatiu Android desenvolupat per Google per a aquests dispositius i basat en Linux, a causa del cost de desenvolupament del seu propi sistema operatiu i a la dificultat d'aconseguir un atractiu nombre d'aplicacions entorn d'aquest sistema operatiu, per a altres fabricants seria difícil trencar el monopoli de facto obtingut per Apple, i no hi hauria una alternativa adequada als seus costosos i tancats productes. No obstant això, gràcies a això, més de la meitat dels telèfons intel·ligents actuals disposen d'un sistema operatiu lliure, mentre que en les tauletes el nombre d'usuaris d'Android augmenta gradualment. Finalment, no podem oblidar la influència del programari lliure en altres àmbits com la fotografia, la literatura, la música, l'enciclopèdia i l'audiovisual, la creació de la idea de cultura lliure...
El programari lliure ja no és una utopia boja d'uns pocs hackers idealistes: no és cosa d'uns pocs hackers idealistes, perquè moltes empreses molt importants com Google estan promovent i finançant el programari lliure (encara que siguin interessos econòmics propis: per a aquestes empreses és més barat utilitzar eines lliures, millorar-les i adaptar-les a les seves necessitats que desenvolupar des de zero); i no és una utopia boja perquè ja ha canviat el nostre món.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
