“Participar en els moviments populars és per a mi un camí per a posar en marxa petites revolucions”
400
Quan vaig començar a estudiar en la Universitat, vaig començar a treballar en temes científics perquè m'agradaven. No obstant això, en la meva època estudiantil no feia una reflexió real sobre els conceptes que estava interioritzant, bastava amb aprendre i memoritzar els temes que havia promès.
No obstant això, després del lliurament del projecte fi de carrera, a principis de 1971 em va arribar el moment de prendre la decisió de dirigir la meva vida. El dilema va ser començar a treballar en una empresa energètica o començar a treballar en l'ensenyament. És evident quin va ser el camí triat. I veient les manques de la meva formació, vaig passar l'any estudiant pel meu compte físic i fent reflexions sobre l'après. Així vaig començar a “sorprendre, pertorbar i sorprendre” amb alguns temes científics i… “enamorar-me” de la física. Mai se m'ha apagat la sensació que se m'ha sentit llavors, perquè cada vegada estic més sorpresa.
Què és el que més em va sorprendre en aquell principi? En particular, algunes de les contribucions d'Einstein en 1905, com la consideració de la velocitat de la llum com a constant universal enfront de la convicció general (c), la simple i elegant relació entre massa i energia (E = mc2), l'explicació tan clara de l'efecte fotoelèctric, utilitzant per a això la fórmula curta de l'energia del fotó (E = hv). La naturalesa és realment meravellosa i es pot entendre com actua a través de la física. No és estrany que conceptes tan profunds puguin explicar-se d'una manera tan compacta, bella i fluida amb paraules?
Encara que m'agradaria dur a terme una revolució en alguns àmbits socials, ara com ara no sembla que vagi a ocórrer. No obstant això, totes les revolucions es produeixen de manera inesperada i m'encantaria acollir un món més just i igualitari. Mentrestant, participar en els moviments populars locals és per a mi un camí per a posar en marxa petites revolucions.
Una revolució en la física? Al meu entendre, en l'àmbit de la física, encara s'ha produït el XX. Estem omplint els buits de les teories de principis del segle, en concret de la teoria general de la relativitat i de la mecànica quàntica: partícules i interaccions bàsiques, nanotecnologia, forats negres, cosmologia… En els últims anys s'estan donant descobriments sorprenents, però no crec que es pugui utilitzar el terme revolució, perquè les teories esmentades són desenvolupaments d'aquestes.
En el segle de la pandèmia, tal vegada per aquest camí es facin descobriments encara més sorprenents. Per esmentar una, m'agradaria ser testimoni de la detecció d'un gravitó que recollís les bases de la micromunda i la macromunda, formant així un model estàndard de partícules elementals. Seria com trobar el crom que necessita per a un nen per a completar la seva col·lecció.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
