Hasiera »   Jakintza hedatuz »   Euskal gramatika burmuinean

La gramàtica basca en el cervell

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

En el Laboratori de Psicolingüística de la UPV s'està investigant el bilingüisme basc-castellà, analitzant la relació entre llengua i cervell. I és que el cervell humà està especialment organitzat perquè ens apropiem de la llengua. A més, investigadors catalans i canaris col·laboren amb ells en les recerques sobre el bilingüisme. En aquest context, analitzen com s'estructuren en el cervell l'ordre de paraules, les estructures gramaticals (cas, concordança, etc.) d'una llengua.

Els investigadors de la UPV/EHU analitzen com es processa el llenguatge en els adults, en aquest cas el basc. En basc es poden utilitzar diversos ordres de paraules. La majoria dels lingüistes defensen que l'ordre de paraula bàsic del basc és SOV (subjecte, objecte i verb). Per exemple, la dona ha vist a l'home. Altres ordres de paraules (l'home ha estat vist per la dona, l'ordre OSV, per exemple) es deriven d'aquest SOV bàsic. Aquestes estructures derivades presenten una major complexitat sintàctica que les bàsiques i provoquen un major processament del cervell.

Ordre de les paraules

Per a comprovar l'ordre de paraula bàsic del basc s'han realitzat dos tipus d'experiments. D'una banda, han mesurat els temps de reacció, és a dir, han mesurat quant temps necessitem els bascos per a llegir oracions de tipus SOV i OSV. Els temps de lectura demostren que en el cas dels SOV necessitem menys temps que en el cas dels OSV. Per tant, les oracions SOV amb un ordre de paraula bàsic del basc són més fàcils de processar que les oracions OSV derivades.

D'altra banda, en el segon tipus d'experiment s'han realitzat electroencefalogrames a diversos bascos. Se'ls ha col·locat una caputxa amb diversos elèctrodes que mesuren l'activitat cerebral. Indica les operacions que s'han produït en el cervell immediatament després d'aplicar un estímul (100 mil·lisegons). Per tant, diversos bascos han hagut de posar el capell d'elèctrodes i llegir les oracions de l'estructura SOV i OSV davant una pantalla. D'aquesta manera, s'analitza el comportament del cervell davant l'un i l'altre. Han vist que juga diferent. En el cas del basc, s'han detectat indicis electrofisiológicos de la complexitat sintàctica que suposa el desplaçament de l'objecte en l'estructura OSV.

Aquesta recerca reforça encara més les principals hipòtesis que existeixen actualment en l'àmbit de la lingüística. I és que, a la llum de la recerca, l'estructura SOV és l'ordre en el qual la gramàtica basca crea per si mateixa amb el menor nombre d'obres.

Els bascos també han analitzat com processem les cadenes ambigües que poden ser SOV o OSV -- la dona ha vist als homes, per exemple. El cervell veu regularment aquestes dues estructures, no pot processar-les simultàniament. Enfront d'ordres ambigües, els bascos triem SOV, i només si altres factors ens obliguen a triar l'OSV, per exemple, el coneixement del món ens obliga a menjar ovelles llobes en un ordre a triar OSV en lloc de l'ordre SOV. En conseqüència, segons els resultats de l'equip investigador de la UPV/EHU, la gramàtica basca té un ordre de paraules bàsic, mentre que la resta de les operacions sintàctiques intensives realitzades a la seva al voltant són operacions sintàctiques d'augment realitzades al seu voltant.

Oracions incorrectes

A més d'analitzar l'ordre de les paraules, han estudiat si l'organització del coneixement lingüístic en el cervell és la mateixa o diferent manera d'organitzar-se en basca a partir dels 3-4 anys. Han utilitzat oracions equivocades o errors gramaticals com a eines per a això.

Si comparem el processament de la frase correcta i la incorrecta, esperaríem resultats diferents en el punt en què es troba l'error. En la recerca han utilitzat oracions que vulneren l'estructura de la frase, la concordança verbal, el cas (ergatiu) i la semàntica. Comparen oracions incorrectes i correctes en parlants congènits i no congènits. El cervell no es comporta de la mateixa manera en tots dos casos de bilingües basc-castellà. No obstant això, sense analitzar el cervell, en l'actualitat no és possible separar tots dos grups.

Tot això amb adults en el Laboratori de Psicolingüística. Però normalment es diu que l'adquisició del llenguatge té una etapa, una infància. Els nens són els que més fàcilment aprenen idiomes. En aquest sentit, l'equip d'investigadors de la UPV/EHU pretén començar a treballar en el futur amb nens petits.