Bareas, mesuradors de la salut del sòl
La contaminació canalitza l'evolució? Aquest és el punt de partida d'aquest grup de la UPV, la hipòtesi inicial. Segons els estudis realitzats, la contaminació sembla provocar canvis en l'ADN mitocondrial, però no en l'ADN cel·lular. La recerca se centra ara a donar resposta al perquè d'aquesta desigualtat.
En aquest estudi s'han analitzat les adaptacions que desenvolupen els animals que viuen en zones contaminades. Per a això, s'han analitzat diferents biomarcadores de les melses que viuen en zones contaminades.
Des de la recerca gal·lesa
Fa uns anys investigadors de la UPV van participar en una recerca similar a Gal·les. En aquest cas es van comparar les poblacions de calma d'una mina de coure i d'un parc nacional. En l'estudi es va observar que els animals de diferents llocs tenien una organització cel·lular diferent, morfològicament tota l'estructura era similar, però la proporció relativa entre els diferents tipus cel·lulars de la glàndula digestiva animal dels mitjans contaminats era diferent.
En l'estudi que s'està duent a terme en la UPV/EHU s'han analitzat les poblacions calmades de les zones mineres de Lanestosa i Karrantza. Els sòls d'aquestes zones presenten altes concentracions de metalls, principalment ferro, zinc i plom, però també cadmi i crom. Comparen les zones humides dels miners amb les poblacions de zones no contaminades de Delika.
En aquest estudi també s'ha comprovat que l'organització cel·lular dels animals és diferent i volen analitzar si aquesta adaptació és plàstica --adaptació morfològica i substitució cel·lular - o genètica. Per a això col·laboren amb un grup belga. Aquest grup analitza els marcadors moleculars de les melses, com l'ADN mitocondrial, per a comprovar si els animals de les zones contaminades i no contaminades són genèticament iguals. Això permetrà detectar si les zones calmades de les mines presenten algun tipus d'adaptació que els permeti viure en aquestes condicions.
Bioensayos ex situ
Els Bareak s'han utilitzat per a la realització d'estudis del camp, però per a la realització de bioensayos ex situ --assajos de laboratori amb sòls locals-, a més dels mussols, s'han utilitzat cucs. Els cucs de l'espècie Eisenia foetida, que és la mateixa que s'utilitza per al compostatge, s'utilitzen com a control. Això es deu al fet que, al no haver sofert contaminació (ja que procedeixen d'una població controlada), no tenen adaptació a la contaminació i s'utilitzen per a comparar-la amb les dels bars. Així, analitzant la resposta dels biomarcadores de totes dues espècies, es pretén conèixer l'impacte de la contaminació crònica en les respostes d'aquests biomarcadores.
Per a la realització d'aquesta mena d'assajos, les mostres de sòls reals -en aquest cas sòls contaminats- es traslladen al laboratori i els animals, melses i cucs es col·loquen en diferents sòls. D'aquesta manera, poden conèixer la influència d'aquests sòls en els uns i els altres o les adaptacions que els animals desenvolupen.
L'estudi dels biomarcadores d'aquests animals pretén avaluar la salut del sòl, però no la qualitat, que inclou paràmetres físic-químics però que no té en compte la funcionalitat del medi ambient. En l'actualitat, la legislació del Govern Basc utilitza únicament anàlisis químiques per a classificar els sòls. L'objectiu d'aquest grup de la UPV/EHU és impulsar una interpretació de la llei basada en els efectes biològics, analitzant de manera integral la salut dels sòls --tenint en compte fisiologia vegetal, química analítica, hidrogeologia, etc.-.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
