Anàlisi contínua de la ribonucleasa
Xabier López de la facultat de Química de la UPV porta 5 anys immers en un projecte. Recentment ha tornat a la facultat de Química de Sant Sebastià per a continuar amb la recerca. Hem tingut l'oportunitat de parlar amb ell i el seu ex professor Jesús Ugalde sobre aquest projecte que aborda el tema de les proteïnes.
Les proteïnes, els enzims, són els catalitzadors de les reaccions. La seva funció com a agent de reaccions està directament relacionada amb les malalties. Per tant, entenent com treballen, és possible evitar o frenar aquestes malalties.
Xabier treballa amb l'enzim A ribonucleasa (A RNasa). La funció d'aquest important enzim consisteix a trencar la cadena aèria. El transmitent d'informació genètica, ARN, es divideix en nucleòtids una vegada utilitzat. Per a això, A RNasa talla la cadena aèria.
Encara que l'estructura de la ribonucleasa A va ser coneguda fa 30 anys, encara no han trobat la clau del seu funcionament. En aquest camí el descobriment del genoma humà ha estat un pas, però el següent és saber què passa amb aquesta seqüència. “From the secuence to the consecuence”, de la seqüència a la conclusió.
En el cas de RNasa encara és coneguda l'estructura cristal·lina, l'estructura estàtica. ’No sabem com es mou, ni quina estructura té quan treballa’, afirma Xabier.
Mètodes d'estudi
Totes aquestes proteïnes són analitzades per espectroscòpia o mètode RMN. El conegut mètode RMN només serveix per a l'estudi de petites proteïnes. L'espectroscòpia per difracció de raigs X només pot estudiar l'estructura cristal·lina. Per a poder conèixer quin és el comportament de les proteïnes en moviment seria necessària una espectroscòpia molt ràpida, capaç de treure un gran nombre de fotos en poc temps. Lamentablement, malgrat els avanços realitzats, aquesta tècnica no està desenvolupada de moment.
Aquest procés, que s'inicia experimentalment, analitza tots els passos de la reacció, considerant la geometria i els nivells energètics de les proteïnes. D'altra banda, teòricament, es planteja l'equació de l'energia en funció de les possibles vies de reacció. En tractar-se d'un procés que no és perfecte, es realitzen diversos supòsits i al final es comprova si s'han complert o no aquestes propietats. Així, els resultats de la part experimental i teòrica coincideixen en un “feedback”.
Aquest projecte, que combina instint químic, físic i informàtica, tindrà sens dubte un llarg seguiment.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
