Williamina Fleming. Qui diria que seria astrònom
Va emocionar a “la seva dona” i va escriure sobre ell “el seu marit”. Estava emplenant el formulari de sol·licitud de nacionalitat estatunidenca. Estava preparat per a homes. Va escriure el del seu marit en el camp en el qual s'anava a posar el nom de la seva dona, i al seu costat va afegir el “mort”. Després venia el capítol de “Ofici”. Va escriure el somriure en els llavis, la lluentor en els ulls, gaudint de cada lletra, a poc a poc: “A s t r o n o m o a”.
Qui li anava a dir... Vint-i-vuit anys enrere. Recordava bé el dia en què Harvard va començar a treballar en l'observatori College Observatory. No sabia gens d'astronomia.
Va ser en 1879. Williamina Fleming era un jove immigrant escocès de 22 anys. Al principi, el director es va encarregar de les tasques administratives. Però després Fleming va aprendre a calcular la lluentor i les posicions de les estrelles i a estudiar els seus espectres, i a això va seguir amb entusiasme. De seguida es va quedar en evidència el seu talent.
El director de l'observatori era Edward Pickering. Estava implantant una metodologia revolucionària. Va apostar per utilitzar fotografies en lloc d'observacions directes. Les fotos preses amb telescopi passaven a plaques de vidre. Aquestes plaques, per a il·luminar-les bé, es col·locaven en un suport especial amb un mirall en la base i eren examinades pels computadors de prop per la lupa. Les estrelles eren petits punts grisos o negres en aquelles plaques. El càlcul de les lluentors relatives dels uns als altres permetia calcular distàncies i coordenades. Les plaques espectrals eren fotografies preses després de passar la llum de les estrelles per un prisma; i en les línies fosques que es veien en les plaques es podia llegir la composició química, la temperatura i el color de l'estrella.
No obstant això, per a realitzar aquestes anàlisis i càlculs es necessitaven moltes hores de treball. El pickering estava preocupat perquè els computadors, la majoria homes, no avançaven el que ell volia. Però va començar a veure quin podia ser la solució: “Les dones computadores són capaces de treballar tan bé com els astrònoms amb molt més salari. Així, es poden contractar tres o quatre vegades més col·laboradors”, va deixar escrit en un informe.
Per a quan va començar el fleming hi havia poques dones computadores en l'observatori. I aviat anaven a haver-hi més. Pickering s'encarregaria de liderar a Fleming i de contractar i formar a noves dones. Fleming va veure clar des del principi que per a les dones podia ser una gran oportunitat. I va impulsar la contractació del major nombre de dones possible. Així, en 1893, l'equip humà estava compost per 17 dones, la meitat del personal de l'observatori.
Aquest mateix any, en el Congrés d'Astronomia i Astrofísica celebrat a Chicago, va impartir la conferència “Un camp de treball per a dones en astronomia” (A Field for Women’s Work in Astronomy). Va compartir el treball que s'estava fent en l'observatori i va parlar a favor que les dones treballessin en ciència: “Encara que no podem afirmar que la dona és igual que l'home; en moltes coses, en paciència, en el temin i en el mètode, la dona és millor que l'home. Per tant, esperem que en astronomia, on s'ha obert un ampli camp per a les dones, la dona pugui demostrar que almenys val tant com l'home”.
Fleming va treballar duro. Va inventar un sistema de classificació d'estrelles per espectre, el sistema Pickering-Fleming, que depèn de la proporció d'hidrogen de les estrelles. El catàleg d'espectres estel·lars Henry Draper, publicat en 1890, tenia 10.351 estrelles, la majoria classificades pel propi Fleming.
També va fer molts descobriments: 10 noves, 310 estrelles variables i 59 nebuloses, entre elles el famós Cap del Cavall. I el primer nan blanc també ho va veure Fleming.
Va ser un incansable investigador. Encara que tenia molt clar que no li pagaven prou. “He parlat amb el director sobre els salaris de les dones —va escriure en el seu diari—. Ell creu que no és un treball massa dur per a mi, sigui com sigui la responsabilitat o el nombre d'hores. Però si li trec el compte del salari, em diu immediatament que rebo un salari extraordinari per als estàndards femenins. A vegades sento temptació de deixar el treball i deixar que contracti a un home per mi, i així s'adona del que amb mi aconsegueix per mil cinc-cents dòlars a l'any, mentre altres companys guanyen dos mil cinc-cents. Però crec que una dona no té aquest dret. I a això li diuen l'època il·lustrada!”
En 1899 va ser nomenat Comissari de Fotografies Astronòmiques d'Harvard. Va ser la primera dona a obtenir un títol oficial en la Universitat d'Harvard. Es va mostrar satisfet amb el seu lloc, malgrat trobar a faltar el treball de recerca, com reconeixia en el seu diari: “Si pogués seguir amb el seu treball anterior, buscant noves estrelles, classificant els espectres i estudiant les seves peculiaritats i canvis, la vida seria el millor somni”.
En 1906 la Royal Astronomical Society es va declarar com a membre honorari. Va ser l'any anterior. Va baixar els ulls al formulari i va mirar l'ofici que acabava d'escriure. “Sí, Mina, un astrònom orgullós de bufar”, es va dir.
Qui li anava a dir... De nou, el desig va retrocedir, una mica més tard que abans. En una ciutat que a penes coneixia, embarassada, sola, es va acordar sense diners. Jovençans, el seu marit i tots dos es traslladen d'Escòcia a Boston i poc després, en assabentar-se que estava embarassada, es va anar. No va tenir més remei que entrar a casa de Pickering. La dona de Pickering es va adonar que era una dona molt clara i va suggerir al seu marit que podia fer una bona feina en l'observatori. Més tard va sentir que el seu cap, quan es molestava per l'escàs guany dels computadors masculins de l'observatori, solia tirar-lo: “la meva serventa escocesa també ho faria millor!”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
