Orquídia i sitsa
Darwin va quedar fascinat amb ella. Va ser enviat pel prestigiós jardiner James Bateman al gener de 1862, al costat d'altres orquestres portades de Madagascar. Escriu a Joseph Hooker: “Acabo de recollir, en una caixa enviada pel Sr. Bateman, el sorprenent Angraecum sesquipedero, que el seu nectario té un peu llarg. El raig, quin insecte xuclarà això!”
Darwin investigava la pol·linització per insectes de les orquídies i escriuria en el seu llibre sobre aquest tema (On the Various Contrivances by which British and Foreign Orfertilchids llauri Ised by Insects) aquest mateix any: “Tinc por de cansar-me, però haig de dir algunes paraules sobre Angraecum sesquipedale, les flors de les quals de sis puntes, com si fossin estrelles de cera blanca, han despertat la fascinació dels viatgers a Madagascar. Té un nectario verd en forma de latigo d'extrema longitud penjant sota el label. En diverses flors enviades pel Sr. Bateman vaig veure que el nectario tenia onze polzades i mitjà de llarg [29,2 cm] i que només la polzada de baix i la meitat [3,8 cm] estava plena de nèctars molt dolços. Es pot preguntar per a què pot servir un nectario exagerat? Podríem concloure, jo crec, que la pol·linització d'aquesta planta depèn d'aquesta longitud i del nèctar que només està en el fons estret”.
Darwin sabia que aquest tipus d'orquídies eren pol·linitzades per polinitas, i va veure clar que el nèctar que es trobava en el fons d'aquest llarg nectario de gairebé 30 centímetres era un ham per a un pol·linitzat. Va realitzar proves imitant la forma de zurrupar el nèctar dels pollastres. Va ficar en el nectario un tub prim, com el faria la pega amb la seva proboszide, i va observar que en la base del tub el pol·len quedava pegat. Si el tub tornava al nectario, aquesta pol·len arribava a l'estigma.
“No obstant això, encara que segueix en el llibre, és sorprenent que algun insecte pugui arribar fins a aquest nèctar: els nostres esfinxs anglesos tenen probiciones tan llargues com el cos, però han de ser a Madagascar els que tenen una probòscide capaç d'estirar les arnes entre deu i onze polzades!”.
Darwin va proposar que a mesura que les pollas es van anar fent més grans per selecció natural (el que els suposaria algun avantatge), o només a mesura que se'ls va allargar la proviscencia (per a encegar el nèctar d'Angraecum i altres flors tubulars), els exemplars de A. sesquipedale amb un nectario més llarg obligarien a endinsar-se en el fons D'aquesta manera, les flors amb un nectario més llarg es pol·linitzarien millor, per la qual cosa tindrien més descendents, la majoria d'ells de llarg nectario. Així, “sembla que hi ha hagut una carrera d'estirament, entre el nectario d'Angraecum i el probadero d'un coet”, va escriure Darwin. A més, podien tenir tal dependència que “si aquests grans sits desapareguessin a Madagascar, probablement també desapareixeria Angraecum”.
El llibre sobre la pol·linització de les orquídies de Darwin va ser un èxit. Si la idea de l'evolució era encara nova, la de la coevolución no diguem. Però aquella història de l'orquídia i la pega de Madagascar també va provocar un debat. D'una banda, es desconeixia el sits i, per un altre, va haver-hi qui ho va utilitzar com a prova de la creació divina. En opinió del duc d'Argyll, George Campbell, per exemple, era clar que l'orquídia i aquest tipus de sits només podien ser creats per Déu.
Alfred Russel Wallace va escriure en 1867 l'article “Creation by Law” contra el duc i en defensa de les idees de Darwin. Va argumentar fermament com es podia arribar a aquestes increïbles longituds a través de la selecció natural.
Com Darwin, Wallace estava convençut que aquest sits existia: “Haig de dir que moltes de les pollas que s'han trobat en els tròpics tenen gairebé proves tan llargues com el nectario d'Angraecum sesquipedale. Jo he mesurat el prosaic d'un número del Macrosila cluentius sud-americà en el British Museum i he vist que és de nou polzades i un quart de [23,5 cm]. Un africà tropical (Macrosila morganii) té set polzades i mitja [19 cm]. Una espècie amb dues o tres polzades de longitud de probòscide podria arribar al nèctar de major flor de l'Angraecum sesquipedale... Es pot predir amb seguretat que aquesta espècie de Madagascar existeix; i els naturalistes que visiten l'illa haurien de buscar-la, amb la mateixa confiança que els astrònoms van buscar el planeta Neptú, i seran tan reeixits com ells!”
En 1873, el botànic alemany Herman Muller, defensor de Darwin, va publicar que el seu germà Fritz havia atrapat al Brasil un sits amb gairebé deu polzades (25 cm). I si existia al Brasil, per què no a Madagascar?
Vint anys després de la mort de Darwin, en 1903, va ser descobert per Lionel Walter Rothchild i Karl Jordan. Com s'esperava era gran, amb les ales obertes 15 cm i el seu probósside uns 30 cm. Wallace va estudiar a Xantophan morganii (llavors Macrosila morganii) com a subespècie de Xantophan morganii praedicta.
No obstant això, aquest sits encara estava per demostrar si realment xuclava el nèctar de l'orquídia A. sesquipedale. Més d'un va intentar veure-ho. Al llarg del segle XX caldria esperar a la fi del segle. Fins a 1997. T. Lutz L'investigador alemany Wasserthal tampoc aconseguia veure als visitants d'aquestes flors, fins que finalment va introduir orquídies i sitsas en una carpa de sal. I llavors sí, Darwin va aconseguir predir 135 anys abans i veure el que molts van imaginar i van somiar després.
Però sembla que les històries de les orquídies i pollastres de Madagascar no han acabat. En 1965, Jean M. Bosser va trobar una orquídia amb un nectario encara més llarg: Angraecum eburneum longicalcar. El nectario té una longitud de 40 centímetres i el pol·linitzador encara no es coneix...
Eskerrik asko a Kepa Altonaga per explicar aquesta història tan especial per al dia de Darwin. El dia de Darwin se celebra el 12 de febrer, data en la qual va néixer en 1809.
Bibliografia:
Beccaloni, G.: “Darwin and Wallace Predictions Menja True”. The Alfred Russel Wallace Website (2010)
Darwin, C. R: Darwin to Hooker, 25 Jan 1862. Darwin Correspondence Project.
Darwin, C. R. “On the various contrivances by which British and foreign orchids llauri fertilised by insects, and on the good effects of intercrossing”. Londres: John Murray (1862)
Hone, D.: “Moth tongues, orchids and Darwin -- the predictive power of evolution”. The Guardian (2013)
Kritsky, G.: “Darwin’s Madagascan Hawk Moth Prediction”. American Entomologist (1991)
Vázquez, D.: “Charles Darwin, l'evolució i el misteri de l'arna lengualarga”. Ecologia Explicada (2009)
Wallace, A. W: “Creation by Law”. Quarterly Journal of Science (1867)
"Aquesta entrada participa en el 3er festival #CulturaCientífico"
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
