Jeanne Baret, la primera botànica que va fer la volta al món
Van fer bé l'aspecte de no conèixer. Per no sospitar, van embarcar en sengles ports. Commerçon havia demanat que necessités un ajudant per l'expedició i va contar que li van recomanar a Jeanne Baret, una jove botànica, que anava a embarcar en el pròxim port. Així van començar, a principis de 1767, la primera expedició francesa que giraria al món, conduïda per Louis Antoine de Bouganville.
Un naturalista és rebut per primera vegada en una expedició que viatjava a fer la volta al món: Philibert Commerçon, nomenat dos anys abans “metge naturalista del rei”. I va portar com ajudant a la jove Jeanne Baret. Entre tots dos constituirien la major col·lecció naturalista mai feta: plantes, sobretot, però també insectes, petxines, etc.
Al costat de Commerçon i Baret, l'astrònom Pierre-Antoine Véron i el cartògraf Charles Routier de Romainville van formar el grup d'expedició. En el viatge Véron va aconseguir mesurar per primera vegada amb precisió el Pacífic. Aprofitant un eclipsi solar, va aconseguir calcular la longitud en Nova Irlanda (Papua Nova Guinea) i, com anteriorment havia estat calculat en l'estret de Magallaes, va poder mesurar l'amplària del Pacífic.
En arribar a Rio de Janeiro, Commerçon i Baret van començar a fer botànica. Allí van descobrir el descobriment més conegut de l'expedició: el bugainbile, que, prenent el nom del capità de l'expedició, s'estendria als jardins i cases de tot el món. Allí? es va recollir la? mostra . A pesar que es va recollir en nom de Commerçon, és molt probable que Baret ho trobés, ja que la cama va ser ferida, bastant impedida en el Commerçon.
I així va ser durant tota l'expedició. En el Commerçon hi havia una mala salut i, sobretot, els treballs de recollida quedarien en mans de Baret. Van caminar per Montevideo, Malvines, Patagònia, selva, muntanya i plana. Estaven fascinats per l'entusiasme de Baret.
Quan va sortir el vent favorable, van creuar l'estret de Magallanes i van partir pel Pacífic. A l'abril de 1768 van trobar a Tahiti, un desconegut pels francesos. En el relat del viatge, Bougainville va rebre una anècdota : “Res més que Baret posés els peus en terra, els homes tahitians la van envoltar cridant “És dona!”.
Pel que sembla, alguns tenien certa reticència. “Hi havia temps en el que Baret era una dona rumorosa”, va escriure Bougainville. “Les sospites van sorgir de les seves restes, dels seus esbossos, de les seves inanimades galtes i de no haver canviat mai de roba davant els altres i no cometre cap acció”.
“Però qui pensava que Baret podia ser una dona incansable, ja que era un expert botànic que acudia a tots els passejos per les nevades i gelades muntanyes de l'Estret de Magallanes i transportava guarnicions, armes i herbaris en difícils passejos, amb tanta energia i força, que el naturalista li cridava ‘el seu zamabere’?”
Rere l'ocorregut en Tahití, Baret va confessar al capità que era dona i li va dir que el mestre Commerçon havia enganyat com tots, vestit d'home. De fet, estava prohibida legalment l'entrada de dones en els vaixells i hi havia sancions pels que ho permetien. Per aquest motiu semblessin desconèixer.
Però Commerçon ho coneixia bé. En morir la seva dona, la presa com criada. Va néixer en Burgúndia, en una família molt pobra. Ningú sap com va aprendre a llegir i a escriure. És possible que la pròpia Commerçon l'hagi mostrat. I amb ell aprendria la botànica. Quan li van proposar a Commerçon participar en l'expedició, tenia clar que volia a Baret amb ell. I van elaborar el pla.
Quan el capità Bougainville va descobrir, no va prendre possessió a aquella dona que va treballar tan dur i refinat. Només tenia bones paraules per ell i li va deixar treballar com un home. Tanmateix, quan van arribar a Maurici, en 1768, van quedar allí Baret i Commerçon.
Van seguir treballant. Allí van descobrir, per exemple, les hortensias i van explorar també a Reunió i Madagascar. “Madagascar!”, va escriure Commerçon a l'astrònom Jérôme Lalande en 1771. “Puc dir als naturalistes que la seva terra promexa és Madagascar. Allí sembla que la naturalesa s'ha retirat a un santuari privat, es poden trobar les formes més curioses i meravelloses en cada pas…”
Commerçon va seguir amb problemes de salut i va morir en 1773 en Maurici. Entre les observacions que va deixar, la planta baixa es va proposar posar Baretia a un gènere. No va anar així, ja que per quan es va conèixer aquesta nota aquest gènere tenia un altre nom. Per contra, les 119 plantes porten el nom de Commerçon.
Baret va obrir un bar en Maurici, on va romandre un parell d'anys més. Després va tornar a París. Va ser la primera dona que va fer la volta al món, que sabem.
Portava més de trenta caixes; unes 5.000 espècies d'agrupades, a tot el món. D'elles, 3.000 eren noves espècies. Molts estan ara en el? Museu? de Història Natural de París.
En 1785 el rei li va reconèixer el treball fet: “Jeanne Baret, gràcies a una disfressa, va fer la volta al món en un dels vaixells conduïts pel senyor Bougainville. Va acompanyar al metge i botànic Commerçon i va compartir els seus treballs i riscos amb el savi. El seu comportament va ser modèlic i així ho diu el senyor Bougainville... El seu senyor, amablement, li ha concedit una pensió de 200 lliures a l'any”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
