Eunice Foote, pionera en laboratori i feminisme
Era el torn del físic Joseph Henry. Es va pujar al tablado a pas ferm. Tenia centenars d'homes científics. Respira i comença per: “La ciència no és de cap país ni de cap sexe. L'esfera femenina no sols reuneix bellesa i utilitat, sinó també veritat”.
Era el 23 d'agost de 1856, vuitena reunió anual de l'Associació Americana per al Progrés de la Ciència (AAAS) a Albany (Nova York). Va ser el més multitudinari de tots els temps.
L'objectiu d'aquestes reunions era compartir els últims descobriments i avanços científics estatunidencs. El treball que anava a presentar a Henry no era seu sinó d'Eunice Foote. A Foote no li van donar l'oportunitat de presentar el seu treball perquè era dona, per això Henry va començar la seva presentació. “Circumstances Affecting the Heat of Sun’s Rays” és el títol de l'obra de Footer, “Situacions que afecten la calor dels raigs solars”, en la qual per primera vegada es mostrava l'efecte d'escalfament del CO?.
Va ser el treball més important que es va presentar en aquella reunió, encara que en les actes de la sessió no es va recollir ni la presentació d'Henry ni el document de Footer. Va ser publicat tres mesos després en la revista AAAS American Journal of Art and Science. Abans li van fer cas en la revista Scientific American. En una columna del número de setembre es va lloar la labor de Footer: “Hi ha els qui creuen que les dones no tenen la força mental necessària per a la recerca científica. A causa de la naturalesa de les obligacions de les dones, poques d'elles han tingut l'oportunitat de treballar la ciència de manera experimental, però els qui han pogut fer-ho han demostrat que tenen la mateixa capacitat i habilitat que els homes per a la recerca […]. Els experiments de la Sra. Foote demostren la capacitat de les dones per a investigar amb originalitat i precisió qualsevol tema”.
Footer va realitzar experiments tan simples com clars. Dos recipients cilíndrics de cristall, una bomba d'aire i quatre termòmetres van ser els que va utilitzar tot l'equipament. Primer va treure aire d'un recipient i en l'altre va ficar més. Quan tots dos recipients van aconseguir la mateixa temperatura, els va posar al sol, l'un al costat dels altres. “Quan el recipient amb aire condensat va ocupar 43 °C, l'altre només tenia 31 °C”, va escriure. “No tenia recursos per a mesurar el nivell de condensació i d'arrarificación de l'aire”.
La primera conclusió va ser la següent: “La influència dels raigs solars augmenta amb la densitat de l'aire i disminueix a mesura que l'aire es grava”. I va afegir: “Això ha d'afectar per força dels raigs solars en diferents llocs i per això la seva influència en els cims de les muntanyes altes”.
Després d'analitzar què passava amb la humitat, d'aquí la segona conclusió: “La influència dels raigs solars és major en l'aire humit que en l'aire sec”.
Finalment, el vaixell va realitzar proves plenes de gasos. I la tercera conclusió: “El major impacte dels raigs solars l'he trobat amb el diòxid de carboni”. Comparat amb l'aire normal, va observar que l'envàs ple de CO2 s'escalfava més i que necessitava molt més temps per a refredar-se. Va veure clarament les seves conseqüències en l'atmosfera: “Una atmosfera amb aquest gas donaria a la nostra Terra una alta temperatura i, com alguns afirmen, si en una època de la història havia estat en l'aire en major proporció que en l'actualitat, la temperatura seria necessàriament major”.
Footer va descobrir el que avui coneixem com a efecte d'hivernacle. Tres anys després l'irlandès John Tyndall trobaria el mateix efecte. Amb experiments més sofisticats i precisos realitzats amb molts millors recursos, Tyndall va demostrar que el vapor d'aigua, el CO? i els gasos d'hidrocarburs com el metà tenen una gran capacitat d'absorció de radiació infraroja, la qual cosa té un efecte d'escalfament en la Terra. Des de llavors, Tyndall ha estat el descobridor de l'efecte d'hivernacle.
L'obra de Footer no ha estat coneguda fins fa pocs anys, ni tan sols el propi Foote. De jove va anar a escola Tory Female Seminary. Fundada per Emma Har Willard, també va establir el pla d'estudis de les primeres ciències per a les dones i els primers laboratoris del món dissenyats exclusivament per a estudiants. Allí va aprendre a experimentar.
També va ser activista pels drets de les dones. En 1848 va participar en l'Assemblea de Sèneca Falls, primera reunió en defensa dels drets de les dones als Estats Units, i va signar la Declaració de Sentiments extreta d'aquella reunió.
També va investigar les propietats elèctriques dels gasos a diferents pressions i temperatures, en un altre treball publicat en 1857. En els anys següents va crear una nova màquina de paper i va registrar una patent de “farciment per a soles de botes i sabates”: “una sola peça, fabricada en cautxú vulcanitzat indi, perquè les botes i sabates no s'enrotllin”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
