Plat de Darwin
En el tronc d'un vell arbre va veure dos extravagants escarabats. Ells no els tenia en la col·lecció. Els dos els va agafar de seguida en una mà. I llavors va veure a un tercer diferent. No es podia permetre la fugida i per a poder agafar-la va ficar la mà dreta en la boca... "Ai, em va cremar la llengua i va llançar un líquid extremadament àcid. Vaig acabar perdent ambdues, la boca i la tercera", va escriure Charles Darwin en la seva autobiografia.
No seria l'última vegada que introduïa animals estranys en la boca, encara que els següents no haurien estat crus almenys. Mentre estudiava teologia a Cambridge, Darwin i altres 7 alumnes van fundar The Glutton Club. Cada setmana els membres del club es reunien per a sopar a les seves aules de classe alternativament. El club va ser famós per la seva afició a menjar "ocells i bèsties desconegudes per al gust humà": esquirols, rosegadors, mussols, falcons, toros d'ocell... Ell mateix caçava. Era un caçador apassionat i hàbil, que sempre tenia l'escopeta penjada en la paret de l'habitació.
L'últim sopar va ser quan es van atrevir a menjar un vell urubi. La carn d'aquest ocell nocturn va resultar fibrosa i molesta, "indescriptible" segons un dels seus membres. No van fer més sopars, però els membres del club van ser amics al llarg de tota la vida i posteriorment recordarien amb molta nostàlgia aquests sopars.
Darwin també sortia a sopar fora del campus. Li agradava especialment sopar a casa del professor de botànica John Stevens Henslow. A més, va conèixer a gent molt important en la seva carrera en l'Hensloween. I va ser el propi Henslow qui va obrir les portes del Beagle.
També va estar relacionat amb la taula. De fet, el capità de Beagle, Fritz Roy, volia un comensal que li fes una bona companyia en els menjars dels llargs viatges a la mar. I li va dir a Henslow. Ell li va recomanar a Darwin. Ho coneixia bé i sabia que era una persona perfecta per a això. Quan Roy va veure a Darwin, a penes ho va acceptar. No li va agradar el seu nas, era el nas d'una persona insegura, segons Roy. Finalment va acceptar, no obstant això, i li va advertir que els sopars de Beagle serien sopars sense luxe: "Sense vi i els sopars més senzills".
Les primeres setmanes van ser molt pitjors per a Darwin que advertia Roy. Per mareig passava el dia en hamaques, menjant només galetes i passes. Quan es van detenir a Cap Verd, va provar per primera vegada els plàtans i es va menjar un munt de tamarindes i taronges. Allí també va degustar el seu primer plat tropical: una barracada.
Malgrat haver sofert molt els marejos durant tot el viatge, Darwin va acabar sent molt més comensal que el capità en aquella expedició: Es va convertir en el naturalista oficial de Beagle. Amb la mateixa passió agafava aquell treball i descobria nous aliments en les noves terres.
Quan Beagle quedava en qualsevol lloc, recollien tot el que la terra o la mar els oferia per a omplir el rebost del vaixell. Els caçadors caçaven oques, ànecs, perdius, conills, foca, etc. I els pescadors pescaven tot el que volien. Si en les xarxes venia algun animal desconegut, havent dinat, ajuntava la pell i l'esquelet i Darwin els catalogava i descrivia.
Quan estaven en la mar, el mateix Darwin tirava sovint hams i Roy i tots dos sopaven sovint la captura del dia de Darwin acompanyada d'arròs, pèsols i carabassa. En el sòl gaudia de la caça. Li agradaven les llargues expedicions a cavall, caçant el sopar del dia i acampant cada dia en diferents llocs: "cel ensostro i terra taula". Va caçar i va menjar iguanas, jaguars, flames, guineus, pumes, còndors, cérvols de pampa, capibaras, guaneses, etc.
No obstant això, hi havia un animal que Darwin volia atrapar però no l'aconseguia. Els cangurs li deien "estruç petisse". Era un matís més petit que el normal i molt difícil de veure. Sis anys abans de Darwin, va ser un dels pocs animals que no va trobar el famós naturalista francès Alcide d'Orbigny, que va descriure milers d'espècies. I el que no va aconseguir el rival francès que volia aconseguir Darwin. Però ell tampoc ho va aconseguir.
Els ñandu comuns sí que es caçaven moltes vegades. "El ñandu i l'armadillo són alguns dels plats preferits en el vaixell -va escriure Darwinek-; el primer té sabor de carn de vaca i el segon, rostit sense pela, sembla un ànec". Els ous de ñanua també eren benvolguts, mentre que el plat favorit de Darwin va ser l'agutia (un gran rosegador): "la millor carn que he provat mai".
Darwin sempre estava disposat a provar tot, però també tenia els seus límits. Una vegada a la Patagònia, els cangurs li van treure un dels seus plats més cobejats. A aquesta carn blanca-blanca li agradava el cérvol, però se'l molesta quan li van dir que era el fetus d'un puma.
El 3 de gener de 1834, estant en el sud de l'Argentina, un membre va ensenyar a Darwin el que va caçar. "Un jove ñandu", va pensar Darwin i mengem per a sopar!" va expulsar. Enmig del sopar Darwin va cridar: "Espera! Detinguts tots!" Es va adonar que allò que estaven menjant no era un jove matís vulgar, sinó un petit ñandu que s'anava fent. El que quedava en els plats i va recollir uns caps, coll, potes i plomes preses de la cuina i les va enviar a Londres. Amb aquesta mostra van descriure Rhea darwinii, o el matís de Darwin, la nova espècie que va ser declarada (després va passar a ser R. pennata).
A Galápagos es van menjar iguanas i tortugues. Segons Darwin, les iguanas eren delicades per als estómacs sense prejudicis. I va aprendre que amb les tortugues joves es feia una sopa estupenda, i que la tortuga rostida també era bella, com els bastoncitos armadillos, cuits en el seu greix verd si es mengen dins de la closca. A més, eren animals excel·lents per a portar-los a bord, supervivents durant mesos sobre l'esquena, sense beure aigua. Beagle va sortir de Galápagos amb 48 tortugues.
“Aquesta entrada és #Cultura Científica I. Participa en el festival”
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
