Perquè segueixi ballant en la pau frenètica de la nit
Zoologia eta Animalia Zelulen Biologia Saila, Zientzia eta Teknologia Fakultatea (EHU)
En els rierols ocults del bosc, en posar el sol, s'apaga la vista i es balla la resta dels sentits. L'excés es desperta frenèticament cada nit amb la protecció que li proporciona la foscor, al ritme de la simfonia més intensa de Beethoven. Surt de les esquerdes de la riba del riu que serveix de refugi, se submergeix en aigües fredes i puja i baixa pel riu a la recerca de menjar i reproductors, fins que amb l'alba es consolida en el seu fosc refugi.
Vida secreta frenètica
El musell o talp aquàtic del Pirineu (Galemys pyrenaicus ; figura 1) és un hàbil nedador perfectament adaptat als corrents dels rierols freds de la muntanya. El seu estil de vida és frenètic, ja que amb la simple entrada a l'aigua comença a perdre calor i necessita una alimentació constant per mantenir la temperatura corporal. Ha de menjar el doble o el triple del seu pes cada dia per poder satisfer la demanda d'energia, però això és una tasca àrdua per aquest insectívor que només pasturi de petites bestioles que viuen sota l'aigua.
L'Excés pot ser l'últim representant d'un llinatge adaptat a resistir les antigues glaciacions i a viure en glaciacions, endèmic en el nord de la Península Ibèrica i els Pirineus. Les últimes recerques han valorat que la seva àrea de repartiment s'ha reduït en més d'un 50% en les últimes dècades, estant per tant en perill d'extinció. Les raons que amaguen aquest descens no estan clares, però la veritat és que l'activitat humana és la principal causa.
Alguns aspectes de l'ecologia de l'excés eren desconeguts en iniciar la tesi. De fet, la naturalesa nocturna i evasiva de l'espècie dificulta l'estudi de la seva biologia, l'observació de la qual en la naturalesa és pràcticament impossible. La impossibilitat de veure i seguir el talp de l'aigua dificulta a més el disseny de mesures de conservació. L'objectiu principal de la meva recerca ha estat, per tant, fer front a aquesta falta de coneixement i aconseguir un coneixement en temes clau per la conservació. Per això, treballem en dos rierols diferents (figura 2), un en excel·lent estat de conservació (Elama, Urumea) i un altre afectat per sistemes d'extracció d'aigua per l'activitat hidroelèctrica (Leitzaran, Oria).
Com “veure” a les fosques?
Quan vaig començar la tesi no sabíem com l'excés utilitzava el seu espai vital. Estudis anteriors van analitzar la influència dels factors ambientals en la distribució de l'excés, però no determinaven la selecció d'hàbitats farratgers dins de les seves àrees de vida. Tanmateix, per la conservació de l'espècie és imprescindible conèixer quin és l'hàbitat preferit i per això dissenyem el primer apartat de la meva tesi: l'estudi de l'ecologia espacial.
En total atropellem i seguim a 15 i 16 confins en Elama i Leitzaran respectivament, a través de les eines de la telemetria de ràdio que ens permetien “veure” en la foscor (figura 3). Els punts d'activitat nocturna es van assignar a un dels tres hàbitats: ràpids, aigües tranquil·les o pous. Els moviments fora del reducte d'aquest petit mamífer eren totalment irregulars, realment espontanis. Encara que la seva vida es desenvolupava en una àrea fluvial de centenars de metres, la major part del seu temps transcorria en zones concretes de pocs metres. Nedava ràpid per desplaçar a favor o en contra del corrent. Podia fer ràpidament centenars de metres, a un corrent d'aigua agradable des del refugi, i, una vegada arribat, podia passar hores en ell, registrant frenèticament els trams de fons. Aquestes llargues estades en aquests “punts calents” es produïen, en la majoria dels casos, en corrents d'aigua.
Per mesurar la selecció d'hàbitat de l'excés es va comparar l'ús d'hàbitat amb la disponibilitat en cada rierol. Així, vam veure que l'excés prefereix corrents d'aigua en la zona d'aigües tranquil·les i tolles. Els resultats apunten a què aquesta selecció era més forta en el rierol Leitzaran afectat per les extraccions d'aigua, que suggeria que els hàbitats menys preferits podien ser encara pitjors.
Tanmateix, la telemetria de ràdio no va aclarir que la selecció d'hàbitat de l'excés es produís per la disponibilitat de farratges en aigües ràpides o per un altre motiu. Per buscar una resposta a això, va ser imprescindible dissenyar la segona part de la meva tesi, l'estudi de l'ecologia tròfica simultània.
Elecció del restaurant ambient o menú?
Com ja s'ha comentat, és pràcticament impossible observar l'excés en la naturalesa, per que per determinar la seva afició al menjar és imprescindible recollir les excrements i analitzar les restes de les preses. Tanmateix, trobar els seus excrements en el riu no és tasca fàcil, ja que les seves exerceixen les seves funcions en llocs amagats. Tanmateix, un dia de mostreig ens va fer la casualitat de què al cap llarg li encanta fer deposicions en llocs artificials (figura 4). Així, l'anàlisi de les dejeccions emmagatzemades en els kaka va permetre fer un estudi d'escriptura en resolució taxonòmica fina no aconseguida fins llavors.
Per identificar a les seves preses (invertebrats aquàtics) a través de la femta, utilitzem la tècnica molecular d'ADN metabarcoding. Les tècniques moleculars són, precisament, un valuós instrument per l'estudi de les dietes de les espècies amenaçades o fugaces. Aquestes noves tècniques requereixen, tanmateix, l'elaboració d'una metodologia diferent per cada cas. Per tant, abans de res, fem una prova pilot per afinar l'amplificació de PCR tant de les preses com del propi depredador.
Assegudes les bases per l'anàlisi de la selecció farratgera, per identificar les captures consumides i descriure la dieta, es va fer una anàlisi de l'ADN de 94 excrements en cada rierol. Per descriure la disponibilitat de farratge es van recollir 10 mostres de cadascun de les menes d'hàbitat (en ràpids, aigües tranquil·les i pous) de cada rierol utilitzant una xarxa mena Surber (figura 5 a). Les bestioles recollides van ser identificats en el laboratori (figura 5, b i c).
La disponibilitat de farratges i la dieta variaven d'un rierol a altre. La selecció farratgera de l'excés ( dieta versus disponibilitat) també variava segons el riu, més boig —més selectiu— en el seu millor estat ecològic (Elamán) i més oportunista en el seu pitjor conservat (Leitzaran). Aquesta anàlisi de la selecció farratgera ens va permetre conèixer quines són les captures que l'excés selecciona positiva o negativament (figura 6), però no va ser possible explicar la predilecció de l'excés pel corrent d'aigua. De fet, no érem capaços de demostrar que els hàbitats eren diferents entre si des de la disponibilitat de pastures.
En l'anàlisi de la selecció nominal, tradicionalment s'ha comparat el farratge consumit amb el disponible utilitzant la taxonomia. Els depredadors, tanmateix, no ho entenen per taxonomia: es basen en altres característiques a l'hora d'elegir el farratge. Així doncs, decidim reanalizar les dades anteriors, fent una segona aproximació als gustos de la música. En aquesta ocasió ens centrem més en les característiques biològiques de les preses que en les espècies, en la possibilitat d'explicar la selecció d'hàbitats a través de les seves preferències per les característiques de les preses i en si les característiques preferides eren diferents d'un riu a altre. Per inferir l'afició per les característiques, es van tornar a comparar els invertebrats disponibles amb els consumits, però en aquesta ocasió es basaven en nou característiques biològiques (figura 7), de les quals 4 estaven probablement afectades per la mena d'hàbitat (corrent d'aigua, pou o aigua pacífica) i 5 eren considerades independents de l'hàbitat.
Malgrat les diferències en la disponibilitat d'invertebrats entre rius i hàbitats, la dieta de l'excés i la selecció farratgera van ser molt similars en tots dos rierols (figura 8). Algunes de les característiques preferides poden reflectir simplement les característiques necessàries perquè les preses visquin en els corrents, però altres poden reflectir els criteris de selectivitat de l'excés respecte a la profitabilidad de les preses.
La majoria de les categories de captures preferides eren lleugerament més nombroses en els corrents d'aigua, i semblava que en aquesta ocasió seríem capaces de parlar d'hàbitats diferents en funció de la disponibilitat de pastures. Tanmateix, les diferències entre hàbitats eren petites, variaven d'un rierol a altre, i concloem que el corrent d'aigua no és seleccionada pel menú local, sinó per l'ambient. De fet, alguns estudis han suggerit que per l'excés pot ser més fàcil fer front a la flotabilitat aprofitant els corrents d'aigua dels corrents d'aigua i estar pegat al fons per caçar i protegir de predadors.
A la velocitat, a la cerca de la pau
La meva tesi ha posat de manifest, a grans trets, la necessitat de velocitat a la que se sol cridar l'excés del Pirineu, que és imprescindible per la seva supervivència. Per això, i per la seva tendència a seleccionar preses concretes, també destaca el seu caràcter d'animal especialista. En aquest context, s'ha posat de manifest la importància de dissenyar la gestió dels ecosistemes fluvials en funció de les necessitats de l'excés.
Desgraciadament, és possible que estigui ballant les últimes notes de la seva simfonia, el llarg musell, perquè la seva població està en els últims temps. A pesar que en el moment de començar la tesi estàvem sense sortida, ara sabem que les activitats de corrent que disminueixen la disponibilitat dels corrents, especialment les extraccions d'aigua o els desviaments d'aigua, incideixen directament en la qualitat d'hàbitat d'aquesta espècie: tant la construcció d'obstacles en els rierols com la reducció del cabal i la velocitat del flux d'aigua en els trams dessecats incideixen directament en la disponibilitat d'hàbitats preferits per l'excés. Per tant, aquesta mena de recerques semblen fer l'efecte de què al final tenim una cosa madura. Està en les nostres mans, doncs, evitar la tragèdia de la novena simfonia de Beethoven i creure en la supervivència de l'excés perquè continuï ballant en la frenètica pau nocturna.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
