Ciència i tecnologia en els ulls de la societat basca
Fa trenta anys que a Europa es realitzen enquestes sobre les percepcions socials de la ciència i la tecnologia. A Euskal Herria, no obstant això, mai s'havia estudiat el lloc que ocupa la ciència i la tecnologia en la societat.
Amb l'objectiu de cobrir aquest buit, la Fundació Elhuyar, juntament amb el Gabinet de Prospecció Sociològica del Govern Basc, va iniciar en 2008 el treball "Representacions científiques i tecnològiques a Euskal Herria (2008)". De fet, "En els últims anys ha crescut la necessitat de conèixer l'opinió ciutadana", ha destacat Andoni Eizagirre, professor de Mondragon Unibertsitatea i autor de l'estudi. Segons Eizagirre, aquest tipus de treballs de recerca ajuden a identificar i interpretar què és el que provoca que la societat tingui l'una o l'altra actitud, en aquest cas davant la ciència i la tecnologia.
Una part del treball de recerca va consistir a reunir-se amb la gent en grups de discussió o realitzar entrevistes per a parlar sobre diferents temes de debat relacionats amb la ciència i la tecnologia. En la creença que l'una o l'altra disciplina en temes de ciència i tecnologia anava a ser objecte de les unes o les altres observacions, la societat es va dividir en tres grups, d'una banda, atesa la població ordinària de tot el País Basc, per l'alumnat i investigador en ciència i tecnologia, per l'alumnat en ciències humanes i socials, i finalment, per especialistes en ciència i tecnologia. Es van formar grups de discussió amb els dos primers grups i es va recollir l'opinió dels experts a través d'entrevistes.
No obstant això, aquí va ser on es va donar la primera sorpresa: "la recerca ha demostrat que les diferències són menors de l'esperat", afirma Eguzki Urteaga, sociòleg de la UPV, grup de discussió i un dels investigadors que va dirigir les entrevistes a experts. Això demostra, per a Urteaga, que "la societat té un nivell de coneixement però no l'utilitza".
Tant en els grups de discussió com en les entrevistes, s'han obtingut resultats qualitatius. Al costat d'això, l'estudi va tenir altres dues parts. D'una banda, han obtingut dades quantitatives de la percepció social. Per a això, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), en col·laboració amb el CIS, va realitzar l'any 2006 la 3a Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia. Han utilitzat la informació recopilada en l'Enquesta Nacional. En concret, en la CAPV i Navarra s'han recollit les enquestes que van realitzar a quatre-centes persones. D'altra banda, la Fundació Elhuyar va analitzar en 2008 la presència de temes relacionats amb la ciència i la tecnologia en la premsa del País Basc (els resultats d'aquest estudi van ser publicats en el número de novembre de 2008 d'Elhuyar Zientzia eta Teknika).
Una de les principals conclusions que pot extreure's d'aquests estudis és que la societat en general enalteix la ciència i la tecnologia. En els grups de discussió s'ha recollit, per exemple, que gràcies a les noves ciències i tecnologies, tenim una vida molt més còmoda, una esperança de vida major i una capacitat de comunicació molt millor. La gent creu que la recerca i el desenvolupament són fonamentals per al desenvolupament i el benestar dels pobles.
Els científics també es troben entre els grups més valorats de la societat. De fet, en les enquestes realitzades en la CAPV i Navarra s'observa que les professions relacionades amb la ciència ocupen els tres primers llocs de la llista de professions més valorades: els metges ocupen el primer lloc, amb una valoració mitjana de 4,4 punts en una escala de l'1 al 5, mentre que els científics i els enginyers ocupen el segon i el tercer, amb 4 punts i 3,8 punts, respectivament.
L'altra cara de la moneda a la vista
Malgrat el seu elogi i de la seva funció social, la ciència i la tecnologia també veuen aspectes menys positius i perillosos. A Eizagirre li ha semblat destacable l'actitud ambivalent: "els grups de discussió mostren punts de vista contraposats". Es comenta, per exemple, que la recerca s'ha anat massa lluny en camps com la clonació humana o la manipulació d'embrions. La gent creu que s'han superat alguns límits ètics.
Assenyalen que és imprescindible que els ciutadans mantinguin la distància i l'esperit crític davant la ciència i la tecnologia, i que sempre cal mesurar bonificacions i costos. Els termes utilitzats per la població per a expressar els danys produïts per la ciència i la tecnologia són: dependència, manipulació, velocitat, estrès, etc. Assenyalen, per exemple, que a través de la publicitat i el màrqueting, moltes marques generen necessitats en la ciutadania. "No renunciem a comprar, estem com atrapats i no veiem cap sortida", afirma un participant. Per unanimitat indiquen que en els grups de discussió estem girant en una roda boja.
La ciutadania també sent que la ciència i la tecnologia han accelerat i densificat el temps. En un moment donat es pot fer més treball, activitat i relació. Però això ens fa pensar que tenim poc temps per a qualsevol cosa.
D'altra banda, s'ha posat de manifest que a vegades és molt difícil preveure quines conseqüències poden tenir les innovacions. En general, el 41,5% de la població enquestada considera que els beneficis que reporta la ciència i la tecnologia són majors que els danys. el 37,5% assenyala que els beneficis i els perjudicis són equiparats i el 8,5% que els danys són majors que els beneficis. El 13% restant no va respondre a la pregunta perquè no tenien una opinió clara o per un altre motiu.
Investigadors, pitjor que en altres llocs
Tots els avanços en ciència i tecnologia els realitzen els científics. El desig de comprendre el món, de trobar coses noves, de sentir l'agraïment de la societat i de guanyar diners, entre altres coses, porten a la gent a convertir-se en científica i a dedicar-se a la recerca. Així ho creu la gent que ha estat classificada com a públic general, i això és el que han reconegut tant els universitaris com els investigadors.
No obstant això, la gent creu que es va afeblint la vocació i l'esperit del primer moment dels investigadors, perquè els polítics no donen la importància que mereixen la ciència, la tecnologia i la innovació. Per unanimitat, tant ciutadans comuns com investigadors i experts, afirmen que les recerques científiques haurien de ser la prioritat dels governs, ja que fins ara se'ls ha atorgat una importància secundària. I és que veuen la ciència i la recerca embolicats en la nostra cultura.
A més, esmenten que els temes de moda a l'hora de concedir els finançaments són els que més pes tenen, els que manen l'immediat i els beneficis que reportaran les recerques. Tots destaquen el menyspreu de la recerca bàsica.
Per tot això, creuen que els investigadors volen anar a l'estranger. En general, es considera que els països estrangers, especialment Europa i els Estats Units, inverteixen més diners en ciència i tecnologia i que el sistema de recerca està més ben organitzat. La gent creu que a Euskal Herria les condicions laborals són molt precàries per als investigadors, i a més els investigadors tenen la pressió d'obtenir resultats.
Els experts han afegit altres problemes a les polítiques científiques. D'una banda, consideren que no hi ha coordinació a l'hora de distribuir els recursos. Consideren que últimament els centres tecnològics han tingut un munt de recursos i les universitats no. Creuen que és un error. I d'altra banda, denuncien que hi ha moltes fonts d'ingressos i que els grups de recerca perden molta força i temps a demanar subvencions. Diuen que els caps de laboratori dediquen més temps a la realització d'informes i altres treballs administratius que a la recerca i l'assessorament als investigadors.
Canviar, imprescindible
Davant aquesta situació, la societat demanda una reestructuració de les polítiques científiques. Els canvis haurien d'orientar-se cap al benestar, l'estabilització de la recerca i la seguretat dels investigadors. Així, caldria considerar també les zones no rendibles.
I és que la gent creu que "no invertir en ciència i tecnologia és no creure en el futur" i "condicionar el futur de les noves generacions". Això sí, subratllen que cal gestionar els diners públics amb rigor i no malgastar-lo de qualsevol manera.
Un dels experts ha assenyalat que Euskal Herria té una gran capacitat de transformació, entre altres coses perquè és un país petit. I en la CAPV s'aprecia un punt d'optimisme; la població creu que hi ha indicis de canvi. És a dir, que les organitzacions s'han adonat dels nous reptes i desafiaments i han començat a apostar per a impulsar la recerca de la ciència i les tecnologies. En concret, han esmentat a Innobasque i, especialment, a Ikerbasque com a exemple de canvi.
A Navarra i Iparralde, per part seva, s'han renovat. Al País Basc Nord, és més, veuen els canvis administratius com a essencials per a l'avanç de la ciència i la tecnologia. De fet, consideren fonamental que existeixi una universitat al País Basc Nord.
És de destacar que abans de dir tots ells, la gent va reconèixer que no tenia coneixements suficients: la gent del carrer va declarar que tenia poc coneixement científic i tecnològic, i quant a les polítiques científiques, aquesta falta de coneixement va ser reconeguda tant per la ciutadania ordinària com pels investigadors i estudiants. Així mateix, en les enquestes, el 52% de la població assenyala que el seu coneixement en ciència i tecnologia és molt baix o baix.
A continuació es van donar onze exemples, valoracions i crítiques. "En finalitzar les sessions de debat, la gent s'adonava de què va parlar més del que pensava i sabia més del que pensava", ha assenyalat Urteaga, professor de sociologia de la UPV. "En aquest sentit, les valoracions personals van ser positives".
En definitiva, "la gent cada vegada té més nivell d'estudis i cada vegada llegeix més", explica Urteaga. Allí i aquí la gent llegeix i escolta els temes relacionats amb la ciència i la tecnologia, i "a poc a poc va acumulant coneixement", afirma.
Distribució administrativa a la vista
La gent manifesta que en major mesura rep informació relacionada amb la ciència i la tecnologia a través de la televisió. I en aquest sentit, les possibilitats de veure programes sobre ciència i tecnologia en Hego Euskal Herria i en Iparralde són clarament diferents.
Els grups de debat d'Iparralde han esmentat diversos canals de televisió i ràdio entre els quals ofereixen continguts de bon nivell i qualitat, com les cadenes de televisió France 5 i Art, i les ràdios France Inter i France Culture. En Hego Euskal Herria només s'han referit a programes concrets de televisió com Teknopolis. I sí, ja s'ha esmentat que la gent coneix el programa, però no el veu massa.
Per això, de cara al futur, Urteaga considera que seria interessant analitzar els territoris per separat. "L'opinió dels individus sobre ciència i tecnologia està molt relacionada amb les seves institucions, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, etc."
És interessant mostrar la realitat i conèixer la presència de la ciència i la tecnologia en la societat. "No obstant això, el treball realitzat no hauria de servir únicament per a augmentar el coneixement", afirma Urteaga. "L'objectiu hauria de ser utilitzar aquest diagnòstic per a adaptar les polítiques públiques i ajudar a decidir quina direcció s'ha de prendre".
En cas contrari, Eizagirre considera que existeix el risc que "al llarg del temps es vagi diluint la percepció positiva de la ciència. Ara, la ciutadania distingeix entre ciència i ciència i el seu "context" social, però queda per veure com evolucionarà al llarg del temps".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
