La “planxa” equatorial, instrument per a frenar el firmament
Una de les fotografies més interessants que podem fer els fotògrafs és la que sali dirigida cap a l'Estrella Nord. Deixant l'objectiu obert durant diverses hores, s'obté una fotografia de línies corbes, ja que totes les estrelles del firmament es desplaçarien al voltant de l'Estrella Polar. Podríem dir que el moviment aparent del firmament ens queda fossilitzat, però aquesta espectacular fotografia ens mostra les limitacions per a fotografiar els astres del cel. La detecció d'objectes de poca llum requereix llargs temps d'exposició i, en girar la Terra sobre el seu eix, a mesura que avança el temps, el moviment aparent de les estrelles es fixa com una línia corba en negatiu.
Per això, necessitem alguna eina per a seguir el moviment de les estrelles per a “frenar” el seu moviment. Per tant, per a fotografiar el firmament, sovint s'utilitza un muntatge equatorial pesat, incòmode, car i de difícil instal·lació.
No obstant això, nosaltres podem fer un instrument senzill i barat per a frenar aquest moviment, almenys durant uns minuts, obtenint fotografies de la Via Làctia, les nebuloses, les galàxies i alguns objectes de poca llum.
Aquest aparell, denominat “làmina” equatorial, està format bàsicament per tres taules articulades de fusta. La taula en la qual es fixa la cambra ha de moure's amb la mateixa velocitat angular aparent de les estrelles (revolucions per dia). Aquest moviment lent s'obté pel desplaçament d'un caragol que es mou a una velocitat de gir/minut. Altres dues làmines formaran l'angle de latitud de la zona i el conjunt haurà d'estar dirigit cap a l'Estrella Nord per a aconseguir un seguiment precís (veure figura 1).
Com podríem fer la “planxa” equatorial?
Una vegada que hagis adquirit les eines i materials indicats en la taula, prepararàs la teva ‘planxa’ equatorial seguint els passos que es detallen a continuació.
En el panell c assenyalarem amb llapis els peus i els orificis de les guies. També els orificis de la banda de piano en totes les taules. A continuació fixar les guies (veure figura 1). Abans de ficar les partides convé marcar els forats amb el trepant. ULL! Respecta el sentit de la construcció, ja que en la resta dels casos hauràs d'acudir a l'Hemisferi Sud per a fer un bon ús de l'aparell!
En les dues cares petites de la taula b, a 7,5 cm de l'aresta, mitjançant el trepant es realitzarà un orifici de 3,5 mm de diàmetre i 20 mm de profunditat, introduint un caragol (d) de 4 mm sense cap, deixant 10-15 mm en l'exterior. Perquè quedi més fort, es col·loca una mica de cua en el forat (veure figura 2).
El caragol utilitzat per a empènyer la taula a, si és de grandària de fil 80 (f), es col·locarà a 183 mm de la banda. Es perfora la taula i es col·loca una rosca (g) per cada costat una vegada introduït el caragol. Les rosques es peguen amb cola (veure figura 3).
La grandària de fil d'aquest caragol està relacionat amb la seva localització. Amb la velocitat angular (en revolucions per minut) que es dóna al caragol, amb el seu pas i ubicació, s'obté la velocitat angular de la taula a en tornada/dia.
Si s'utilitza un caragol d'una altra mesura de rosca, es calcularà la distància a la qual ha de situar-se. Per a això utilitza la següent fórmula:
R = 229,3 x passo del caragol en mm
Aquest ‘R’ indica la distància a la qual ha de situar-se el caragol e de la banda. Tenint en compte aquesta distància cal ajustar la grandària de les taules.
La fórmula anterior s'obté a partir de:
‘R’ = v/w
on
- v = velocitat lineal del caragol = passo de rosca/60 (mm/s)
- w = velocitat angular de la taula a = de la Terra = 2 /24 x 60 x 60 (rad/s)
Les taules c i b s'uniran amb un piano/banda de 22 cm. En cada caragol (d) cal col·locar una volandera i en el seu lloc les guies i les rosques de papallona (veure figura 4).
Atès que existeixen diferents tipus de rètols amb tripodos fotogràfics, cal buscar el millor mètode de fixació (normalment es busquen els caragols, rosques i rosques de papallona corresponents) (veure Foto 1). No obstant això, abans d'amarrar les taules a i b, en la taula a, a un centímetre i mig aproximadament de la vora superior, és necessari realitzar un forat per a introduir el caragol corresponent a la rètol.
Com s'ha comentat anteriorment, en lloc de comprar la ròtula del trípode, podríem fer-lo nosaltres. Per a això cal tenir en compte la figura 5 i la fotografia de la pàgina 65.
Finalment, amarrar les taules a i b amb els quals anem. ULL! Es respectarà el sentit constructiu (veure figura 6).
Una vegada acabada, la ‘planxa’ equatorial que has creat és similar a la que es veu a la foto de la pàgina 64.
Per a portar-ho es lleva el caragol f i una vegada plegat s'agafa la grandària d'un llibre.
Ús
Ja saps com crear l'artefacte, lector. Ara, abans de començar a utilitzar-ho, t'indiquem els punts a tenir en compte. En primer lloc, has de conèixer la latitud del lloc que utilitzaràs. Per tant, una vegada representat l'angle de latitud corresponent en un cartó sòlid, el retallaràs. Una vegada introduït aquest cartó entre les taules c i b, mitjançant les rosques de papallona de les guies es fixa la seva latitud.
Per a treure fotos, en canvi, sobre una paret, o millor si és en el trípode, pots col·locar la ‘planxa’ (si utilitzaràs el trípode, en el centre de la taula c has de fer un forat per a poder fixar la ‘planxa’ mitjançant el caragol del trípode) i dirigir l'eix de la banda entre a (veure figura 1) cap a l'Estrella Nord.
Abans de col·locar la “planxa” equatorial i treure la foto, has de tenir en compte:
- La càmera en la posició b, enfocada en l'infinit i la selecció del número més petit (la major obertura) a escala de diafragma.
- Que és obligatori l'ús de cable per a fer clis.
- Es recomana l'ús de pel·lícula sensible de 400 ANSA o superior.
- Atès que després de prémer l'obturador s'ha de moure la làmina h amb una velocitat de gir/minut (per exemple, seguint el moviment de l'agulla de segon d'un rellotge), es recomana realitzar pràctiques prèvies.
- El temps d'exposició més adequat és de 2 a 10 minuts.
Finalment, amb aquest aparell pots treure nebuloses, galàxies, àmplies zones de la Via Làctia, cúmuls oberts, planetes… Per tant, pots submergir-te en un espai profund i amb l'ajuda d'un programa informàtic pots trobar el que no es pot veure a simple vista.
Ja és a les teves mans el muntatge de l'aparell lector i la possibilitat de realitzar les teves pròpies fotografies. Nosaltres t'hem facilitat la informació necessària per a això.
Així que ànim i a veure quin tipus de fotos treus.
Què es necessita per a fer la “planxa”?
Eines
- Tornavís
- Regla
- Claus de rosques
- Serra de tall de ferro
- Trepant
Materials
- Cua similar a “Aralite”.
- Tres taulers contraxapats de 15-20 mm de gruix: a 20x15 cm de superfície, b de 22x15 cm i c de 25x15.
- Dues parts de la banda de piano de 15 mm d'ample: de 22 i 15 cm.
- 20-25 marrons de 3 mm de diàmetre i 15 mm de longitud.
Amb aquest aparell pots extreure nebuloses, galàxies, àmplies zones de la Via Làctia, cúmuls oberts, planetes… Per tant, pots submergir-te en un espai profund i amb l'ajuda d'un programa informàtic pots trobar el que no es pot veure a simple vista. - (d) 2 caragols de 4 mm de diàmetre i 35 cm de longitud. (Cal tallar el cap.)
- (e) Dues rosques de papallona de 4 cm de diàmetre.
- (f) Longitud 5-6 cm, diàmetre 5 cm i caragol de 80 fils. És a dir, 5-80 metres. (La grandària de fil d'aquest caragol és molt àcid, ja que condiciona la longitud de les taules.)
- (g) Tres rosques i pantalons corresponents a aquest caragol.
- (h) Làmina metàl·lica “Mecano” de 4x15 cm de fusta o similar.
- (i) Dues guies de 15 cm. Mitjançant aquestes guies podem aplicar la latitud corresponent a la planxa. A les botigues de bricolatge es poden trobar diferents models, o bé es poden fer nosaltres mateixos amb una taula de fusta de 15 mm d'ample, 3 mm de gruix i 15 cm de llarg.
- (j) Retola de tripodes fotogràfics (es pot adquirir en botigues de fotos).
- (j’) L'altra opció és fer nosaltres en lloc de comprar la ròtula. Ens sortirà més barat però hem de treballar més (veure figura 2). Per a això es necessita el següent material:
- Dos caragols d'un quart de polzada de diàmetre i 6 cm de longitud i les seves corresponents rosques i rosques de papallona.
- Perfil “L” perforat de 4 cm de longitud i dues rosques i dos caragols necessaris per a la seva unió.
- Tac de fusta 3x2x8 cm.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
