Agenda Local 21: pas a pas
A Euskal Herria, per exemple, és evident que els nuclis urbans i els pobles petits tenen poc a veure, ja que l'estructura de la societat i la pròpia problemàtica que pot existir també és diferent en els uns i els altres. Per això, un petit poble costaner probablement tindrà més a veure amb els pobles pesquers que es troben a centenars de quilòmetres que amb la capital que es troba a menys de deu quilòmetres.
Tots iguals
No obstant això, encara que no tots els pobles segueixen el mateix camí, a l'hora d'implantar l'AL21 es fan passos similars. En la majoria dels casos, el procés s'inicia amb la signatura de la Carta d'Aalborg. Així, el municipi signant manifesta el seu compromís de treballar per la sostenibilitat.
Es poden distingir bàsicament cinc fases: primer es planifica el procés, després es realitza el diagnòstic (el diagnòstic reflecteix la situació ambiental, econòmica i social del lloc) i, en funció d'això, es defineix el pla d'acció. A partir de la posada en marxa del pla d'acció s'inicia la fase final, control i seguiment.
Hauria de ser un procés que no té fi en si mateix: a mesura que s'executen les accions acordades es planifiquen noves accions. Així, mentre es duen a terme algunes accions i es realitza el seguiment d'aquestes, s'acorden unes altres.
En molts llocs la responsabilitat de l'Agenda 21 recau en el departament de medi ambient. Lamentablement, aquest departament no té la suficient força per a incidir en l'urbanisme i en l'ordenació del territori, per la qual cosa les actuacions acordades per la ciutadania queden en paper.
Per això, és necessari un fort compromís des del principi per a portar endavant el procés. Els millors resultats s'han obtingut a través del lideratge per part de l'alcaldia, un model a seguir per la ciutadania a través d'una gestió municipal més sostenible. A més, tot sembla indicar que és l'única manera d'implicar a tots els departaments de l'ajuntament en el mateix objectiu.
Veu del poble
Al llarg d'aquest procés la participació de la gent és fonamental des del principi. Es busca una democràcia més participativa, basada en el consens. La ciutadania decideix quin país volen en el futur. En qualsevol cas, no sols es fa referència a la gent del carrer, sinó que també han de participar alcaldes, regidors i treballadors de l'Ajuntament; també es fa una crida als responsables de les grans i petites empreses del municipi; és convenient que també participin associacions culturals, grups de temps lliure i altres associacions que puguin estar presents en el municipi.
Encara que la participació pot fer-se de diverses formes, l'habitual és que es realitzin fòrums. Normalment s'obre la possibilitat de participar a tota la ciutadania i es convida directament a certs col·lectius socials, especialment per a garantir la representativitat de tota la societat. D'aquesta forma es pretén garantir no sols als que tenen especial interès sinó també als altres.
Indicadors: eines de mesurament
La implantació d'indicadors és clau per a la millora contínua de l'Agenda Local 21. La funció dels indicadors és en gran manera mesurar si l'evolució cap a la sostenibilitat local és positiva o no. Per això, solen dependre dels objectius i accions acordades en cada municipi. Per exemple, si entre els objectius d'una AL21 es troba la reducció del consum d'aigua i es decideix realitzar una campanya per a evitar el balafiament d'aigua, es mesura la quantitat d'aigua que es consumeix en el municipi amb el temps per a conèixer l'impacte de la campanya, és a dir, un dels indicadors és el consum d'aigua.
S'han definit diferents grups d'indicadors de suport als municipis. Entre les col·leccions d'indicadors publicades en el mateix País Basc es troben els Indicadors Ambientals 2002 del Govern Basc i els Indicadors d'Agenda Local 21 d'IHOBE. D'aquestes col·leccions d'indicadors, cada municipi pot triar les seves i adaptar-se a les accions que s'estan duent a terme. D'aquesta forma es pot saber si estan més a prop o més lluny de ser un poble sostenible.
Per tot això, és necessari seleccionar indicadors adequats que permetin ajustar el rumb del procés continu en funció de la situació actual.
Quin poble, quina agendaA pesar que l'Agenda 21 neix de la necessitat de preservar el medi ambient a nivell local, es basa en tres pilars: medi ambient, economia i societat. I cal treballar per a millorar els tres. No obstant això, depenent de la situació inicial de cada municipi, les accions acordades solen ser molt diferents. Imaginem que vivim en un poble del nord d'Europa. Els assumptes socials han estat un dels principals objectius del govern des de fa temps, per la qual cosa a penes hi ha atur i l'habitatge no és un problema, però la gent demanda poliesportius i parcs per a l'oci. És lògic que una majoria dels pressupostos de l'Agenda vagin en accions de millora ambiental. Posem ara en l'altre extrem. Imaginem que vivim en un barri pobre de Rio de Janeiro. Segurament, més que tenir un parc perquè els nens juguin prop de casa, haurem de tenir un treball i un habitatge digne, i per això en l'Agenda volem dedicar més diners a buscar aquests objectius. Per tant, les accions socials per a millorar la qualitat de vida precedeixen a la millora ambiental. |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
