Ceba
La ceba és el bulb de la planta que porta el mateix nom (Allium cep). Aquest bulb no és una arrel, com molts creuen, sinó una tija engrossida sota el sòl. La veritable arrel està formada per filaments que neixen per sota del bulb. Se sembra en climes temperats i els principals països productors del món són la Xina, l'Índia, els Estats Units, Rússia, el Japó i Espanya.
Des de l'època egípcia es coneixen les propietats medicinals de la ceba. Fa 3.500-4.000 anys, els participants en la construcció de les piràmides menjaven la ceba, i no per les seves quilocalories, sinó per a curar les bronquitis i les pneumònies que es capturaven treballant.
La ceba té molt poques quilocalories: 38 kcal/100 g. La major part de l'energia prové dels carbohidrats: glucosa, sacarosa i uns altres, que suposen el 6,83% de la ceba. El seu contingut en proteïnes és baix (1,16%) i pràcticament nul (0,16%).
Conté pràcticament la totalitat de les sals minerals i vitamines, encara que en petites quantitats, a excepció de la vitamina B12, destacant el seu contingut en potassi (157 mg/100 g) i sofre.
Però les més destacades són les substàncies no nutritives que provoquen una important activitat fisiològica en el cos. Per exemple, els olis essencials, responsables d'aquesta olor característica de la ceba. És un oli molt volàtil i de composició complexa. Conté més de cent substàncies diferents, entre elles el disulfur d'alilo i el tiosulfinato. Els flabonoides són substàncies glucosídiques que faciliten la circulació de la sang. Eviten els coáculos i eviten l'oxidació de les lipoproteïnes de baixa densitat causants de l'arterosclerosis. El flabonoide més actiu és la queritrina.
De fet, s'atribueixen les propietats més importants de la ceba als olis essencials i als flabonoides, que la converteixen en antibiòtic, antiasmàtic, diürètic, antitumoral i protector de cors i artèries.
Pel fet que aquest oli essencial és molt volàtil, impregna ràpidament els teixits del cos, per la qual cosa afecta diversos òrgans. A continuació se citen els efectes científicament constatats fins al moment:
Problemes respiratoris
Els components amb sofre d'oli essencial passen immediatament a l'estómac a la sang i són expulsats dels pulmons. Per això, als pocs minuts de menjar la ceba, l'alè adquireix una olor característica. La ceba mucolítica (desfà la gruixuda mucositat), l'expectant (facilita l'expulsió de la mucositat bronquial) i l'antibiòtic. Totes les infeccions respiratòries (sinusitis, bronquitis, pneumònia...) milloren amb l'administració de la ceba i el propi asma gràcies al tiosulfinato.
Arterosclerosis i problemes arterials
Diversos estudis demostren que la quercina de la ceba evita l'arterosclerosis i la trombosi, ja que millora la circulació sanguínia.
Problemes renals
Augmenta el volum d'orina i facilita l'eliminació de residus àcids. Per això es diu que té un efecte alcalinizador. Es recomana menjar molta ceba a persones amb pedres o infecció en els ronyons.
Trastorns hepàtics
Afavoreix la funció decotoxicante d'aquest òrgan. En cas d'hepatitis crònica o cirrosi és molt recomanable.
Càncer
Un estudi realitzat a la Xina va revelar que els que menjaven molta ceba i all tenen menys risc de sofrir un càncer d'estómac.
Per a aconseguir-ho, l'ideal és menjar ceba crua, a excepció dels quals tenen ulva gàstrica o gastritis. Aquests últims han de menjar ceba cuita o rostida. Per a menjar en cru és convenient afegir unes gotes de llimona. La cocció facilita el consum, però redueix els efectes medicinals. Convé coure-la en molt poc temps (menys d'un minut) per a evitar en la mesura que sigui possible els efectes i prendre brou per a aprofitar també les seves propietats. La crema també és dolça, però com més temps cremi menys efectes medicinals.
Ceba tendra (Allium fistulosum) Espècie situada entre la ceba i el porro. La ceba és més tendra que la normal i, a més de bulb, es consumeixen fulles i tija. Conté els mateixos nutrients i substàncies medicinals que la ceba, però a menor concentració. Es pot prendre en amanida cru o amb altres menjars (truita...). |
All
L'all (Allium sativum) és el millor amic de la ceba, ja que normalment s'utilitzen junts en la cuina, i es considera curatiu contra set malalties.
S'ha utilitzat com a medicinal durant més de cinc mil anys. Té el seu origen a Àsia i se sembra principalment en terres calentes.
A l'ésser del gènere Allium, és ric en olis essencials amb sofre i s'utilitza contra diverses malalties: antibacterias, regulació de la tensió arterial, disminució dels nivells de colesterol i sucre en sang, millora de la circulació sanguínia, càncer, etc.
Per tot l'exposat, us convidem a utilitzar la ceba i l'all en la preparació de qualsevol menjar (amanides, verdures, llegums, carn, peix, truites...). Que aquests dos no faltin en les nostres cuines en benefici de la salut.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
