Patxi Ormazabal: “El medi ambient no és només responsabilitat de les institucions”
ZETIAZ- Elhuyar : Recentment el Govern Basc ha donat a conèixer les Directrius d'Ordenació del Territori. Què han aportat a l'ordenació del territori de la CAPV? Quins són els seus principals objectius? Com es relacionen els SDC amb la protecció del medi ambient?
Patxi Ormazabal : En primer lloc voldria recordar el que s'estableix en el Conveni Europeu per a l'Ordenació del Territori, que defineix l'ordenació del territori com a expressió de la política econòmica, social, cultural i ecològica de la societat. Això significa que, amb altres paraules, el territori es concep íntegrament, és a dir, dins de la ubicació espacial i de la pròpia societat. En aquest sentit, a través del SDC es realitza un diagnòstic de la situació actual, es detecten els problemes existents i es proposen mesures per a incrementar-los, aclarint en tot moment la protecció del medi ambient en els diferents usos del territori.
En concret, els SVDC afirmen clarament que el disseny del territori ha de realitzar-se sempre valorant i tenint en compte els recursos naturals, la qual cosa, per descomptat, contribuirà a la nostra qualitat de vida. A més, es considera que les conductes a favor del medi natural han de ser més actives, és a dir, que perquè el mitjà torni al seu estat original cal treballar activament. D'aquesta manera podrem apostar pel desenvolupament sostenible, assegurant la participació de la ciutadania en tots els processos de desenvolupament i planificació.
C.D. : Quant a l'estructura interna i externa de les ciutats, com veu el futur del nostre teixit urbà?
P. O. : La veritat és que sóc optimista des del punt de vista de la planificació, ja que el SVDC suposa un avanç important en l'ordenació del territori d'una manera global. En aquest moment estem en una fase intermèdia, a través dels denominats Plans Territorials Parcials i Sectorials, que després es vincularan amb els plantejaments municipals. Crec que estan conscienciats de la importància de l'urbanisme en tots els municipis de la nostra Associació, per la qual cosa al meu entendre, s'interioritzarà la necessitat de tenir en compte totes aquestes planificacions i la seva posterior alineació amb el plantejament general realitzat.
C.D. : Fins a quin punt es basa el desenvolupament de les nostres ciutats en el respecte al medi ambient? Les nostres estructures urbanes i de transport són altament dependents de l'automòbil i no sembla que sigui, almenys des del punt de vista ambiental, la situació més adequada, té el Departament consciencia d'això? Com veu l'evolució d'aquesta situació?
P. O. : Això és el que sabem! De fet, a l'hora de redactar els SDC hem hagut d'analitzar detalladament la situació de les ciutats per a detectar els problemes que afecten la nostra qualitat de vida. D'acord amb aquest diagnòstic es defineix com es realitza l'ordenació, per al que es realitzen instruments de planificació i avaluació d'impacte ambiental que, com és sabut, són instruments de prevenció.
C.D. : El desenvolupament urbanístic i econòmic de les ciutats i pobles del nostre país sembla sovint dependent dels temps o formes. Fa uns anys vi la moda dels poliesportius, tots els pobles necessitaven un poliesportiu, a continuació s'encenia la febre de les zones industrials i avui dia són ports esportius de moda. Almenys alguns d'aquests projectes afecten entorns naturals rics: Port esportiu de Zumaia i zona industrial de Motondo en Orio. S'esmenten les raons econòmiques com a fonament d'aquests projectes. Quina és l'actitud del seu Departament davant aquests casos? El desenvolupament econòmic ha d'afectar la protecció de la naturalesa?
P. O. : No. En qualsevol cas, jo no el relacionaria amb la moda; les necessitats que té una societat desenvolupada com la nostra són les que incideixen en això, ja que a vegades les infraestructures clau per al desenvolupament se situen en àrees bastant sensibles des del punt de vista ambiental. Per això he dit abans que hem d'apostar pel desenvolupament sostenible, un model de desenvolupament que garanteixi l'equilibri entre les necessitats de la societat i el patrimoni natural. En Zumaia, per exemple, s'han tingut en compte molts factors i s'han hagut de veure les prioritats prenent mesures correctores. No hi ha dubte que els aiguamolls són especialment importants i valuosos, per la qual cosa les mesures de protecció dels mateixos es recolliran en el Pla Territorial Sectorial que estem elaborant, així com a la comarca costanera després de la transferència de la Gestió de la Costa. Si tots ens esforcem en això, el desenvolupament econòmic serà compatible amb la protecció de la naturalesa.
C.D. : Les responsabilitats mediambientals en la CAPV es distribueixen en almenys tres nivells administratius: Ajuntaments, Diputacions i Govern. Com afecta això a la política ambiental i a la seva organització i seguiment? Estàs d'acord amb aquest repartiment? Si no estàs d'acord, com veuries una distribució adequada de responsabilitats i responsabilitats mediambientals?
P. O. : L'estructura de l'Administració, per descomptat, no correspon al Departament sinó a la llei aprovada pel Parlament Basc. L'impacte més important és la necessitat de coordinar el treball de totes les institucions. Cal veure clarament quin és l'àmbit del medi ambient dins de l'Associació i per a això estem treballant en el marc legal, segons el qual la potestat legislativa serà atorgada al Govern Basc en els casos en els quals aquestes competències siguin a les nostres mans i tant les Diputacions com els Ajuntaments tindran la capacitat de fer complir aquestes lleis. En qualsevol cas, vull subratllar la importància de la coordinació d'esforços i la participació de totes les institucions i agents socials, ja que el medi ambient no és responsabilitat del Govern o del Departament, sinó de tots els ciutadans.
C.D. : Al fil de la pregunta anterior, el repartiment de responsabilitats ha generat almenys dos problemes al Departament: Urdaibai i Txingudi. Com es troba en aquest moment la situació d'aquests dos aiguamolls?
P. O. : En Urdaibai estem complint amb les decisions del Parlament Basc; està elaborat el Pla General d'Ús i Gestió, el Patronat, la Comissió Permanent i el Director compleixen les seves funcions i en aquest moment estem treballant en el Pla d'Harmonització i Desenvolupament de les Activitats Socioeconòmiques. Això significa que estem consolidant models de desenvolupament econòmic respectuosos amb el medi ambient, és a dir, proposem un model de desenvolupament sostenible per a Urdaibai. Quant a l'aiguamoll de Txingudi, s'han fet passos per a la creació d'una Mesa de Topagunea que posi remei a la situació que ha generat alguns problemes. Tots els agents implicats d'alguna manera en aquest tema saben quin és el seu objectiu i en la Mesa s'ha avançat notablement en la cohesió i coordinació social de la comarca. Estem expropiant terrenys de Plaiaundi per a la seva reutilització i, en definitiva, per a protegir els ecosistemes que acolliran adequadament als ocells que migren. Això, a més, només redundarà en benefici ambiental per a Hondarribia, Irun i la comarca en general.
C.D. : Després de dos anys i mig de dedicació al Departament, quin balanç faries del treball realitzat? Quins han estat els punts clars i els foscos? Els veus en condicions de complir amb els objectius que van marcar inicialment?
P. O. : Nosaltres fixem els objectius en la V Comissió Europea. Són les que es preveuen en el projecte, ja que, donada l'amplitud d'aquestes, jo valoro positivament el que feia fins ara. S'han aclarit i desbloquejat assumptes que són bastant conflictius: Urdaibai, Txingudi, DOT, lindane, etc., i en aquest moment estem elaborant una nova Llei Marco Ambiental que suposarà un pas més. Quant als residus tòxics, s'ha posat en marxa el Centre Avançat de Reciclatge de Zamudio, s'estan introduint la minimització i les tecnologies netes en els processos productius, s'han començat a recuperar les zones totalment deteriorades i s'estan donant tots els passos necessaris per a solucionar el problema del lindane i les seves terres contaminades. Jo crec que la valoració, en el que s'ha fet, és positiva i hem de ser optimistes, encara que encara hi hagi molt per fer.
C.D. : Quin és el principal repte de la política ambiental del nostre país?
P. O. : Al meu entendre, gestió adequada de tots els residus i de l'aigua. D'una banda, la recuperació de la qualitat de l'aigua mitjançant l'impuls de programes de sanejament i, per un altre, l'adequada planificació del tractament de tot tipus de residus.
C.D. : En Bizkaia s'ha recorregut a les incineradores per al tractament d'escombraries urbanes. A Guipúscoa es desestima. Quina és la política del Departament en relació a les mesures de tractament d'escombraries urbanes?
P. O. : Nosaltres busquem fonamentalment la reducció, la reutilització i el reciclatge, al que es dirigeix la nostra política, però els últims residus hauran de recollir-se o cremar-se en abocadors, sempre d'acord amb el que digui la Comissió Europea i preveient la contaminació de les solucions. Esgotats tots els altres, la incineració és la solució final.
C.D. : IHOBE és la societat ambiental del Govern Basc. Quins són exactament les funcions i recursos d'IHOBE?
P. O. : Les àrees de treball més pròpies d'IHOBE són els residus i el sòl contaminat sobre els quals treballa per a la caracterització del sòl, la minimització de residus en la indústria o la implantació de noves infraestructures ambientals, planificant activitats i proposant noves iniciatives. Les funcions d'IHOBE estan dirigides a incrementar la competitivitat de la indústria basca a través de la incorporació del factor ambiental. A més, tracta d'augmentar les manques tecnològiques i/o de processos de la indústria. Per tant, IHOBE proposa estratègies noves i innovadores per a la resolució dels problemes mediambientals que tenim.
C.D. : Existeix col·laboració ambiental amb les altres dues parts administratives del País Basc, Navarra i Iparralde?
P. O. : Existeix un acord entre Aquitània, Euskadi i Navarra, en el qual s'integra la Comissió de Medi Ambient. Fruit d'aquesta col·laboració és el catàleg d'aiguamolls elaborat, entre altres estudis. També denominem Ajudes Ambientals i analitzem conjuntament les demandes.
C.D. : Potser una pregunta compromesa: és partidari d'intentar reintroduir a les nostres muntanyes animals emblemàtics com el llop i l'ós?
P. O. : El llop, per exemple, està entrant de manera espontània entre nosaltres, sempre ha estat aquí i ara, per exemple, entra a Àlaba des de Burgos i Lleó. Nosaltres apostem per la diversitat biològica, pel manteniment de totes les espècies i creiem que cal fer-ho de manera controlada, sense causar danys. En el cas de l'Artza caldria fer estudis de viabilitat o no de la reintroducció, però no estic d'acord amb la petita grandària del nostre territori i les estructures de carreteres que em semblen difícils.
Garoña : amenaça Gorbea : interiorització Lindano : compromís per a la solució Llop : mite Piñua : mercantilisme Salmó : elegància, rapidesa Aiguamoll : biodiversitat Reciclatge : futur Forn d'incineració : últim recurs IHOBE : ajuda Itoiz : caparrudesa |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
