Ordinador amb guia
Conduir un cotxe a vegades és un plaer, però moltes vegades és avorrit i pesat. La retirada dels ulls de la carretera per a donar un cop d'ull a un mapa pot provocar un accident; el cotxe pot tenir un comportament estrany sense saber per què; el cotxe que tenim davant pot sofrir canvis de velocitat bruscos, la qual cosa no és gens agradable; podem trobar obres de carretera i per tant obstruccions; al final del viatge podem aparcar. Per tot això, al final del dia podem trobar-nos amb mal humor i cansats.
Localització de les obres de carretera, aparcament o perill d'avaria a través d'un ordinador situat en l'automòbil, etc. Si poguéssim saber, conduir seria molt més atractiu.
L'any 1985 es va realitzar el primer assaig de l'esmentada línia, quan Volkswagen va posar en marxa un cotxe conduït automàticament en una autopista a 120 km/h.
A l'any següent i dins del projecte EUREKA es va aprovar el programa PROMETHEUS. En aquest programa es van reunir tretze fabricants europeus per a adaptar els actuals sistemes microelectrónicos a les necessitats del conductor d'automòbils. Els fabricants d'automòbils, juntament amb enginyers de trànsit, fabricadors d'equips i centres de recerca, volen desenvolupar els sistemes, programari i maquinari necessari per a fer realitat el pilot electrònic.
En 1986 es va complir l'any 100 des de la invenció de l'automòbil. Aquest any hi havia 400 milions d'automòbils en tota la Terra. Als EUA hi ha dos cotxes per família i un a Europa. Les previsions apunten al fet que a Europa es duplicarà el nombre de vehicles a la fi de segle. Es tracta d'un creixement basat en les carreteres existents i amb el menor impacte ambiental possible.
A pesar que la seguretat ha millorat molt en la temporada 1970-85, els números absoluts són molt crus, amb un nombre d'accidents de 7 milions, un milió de ferits i 40.000 morts. També des del punt de vista del consum. A pesar que a Europa el nombre de cotxes s'ha duplicat en l'última dècada, el consum a penes ha augmentat un 50%. La crisi energètica ocorreguda l'any 1974 va propiciar un desenvolupament profund de la tecnologia de l'automòbil. L'electrònica va tenir una gran importància en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, especialment en la reducció del consum i en la millora de la seguretat.
El simulador de conducció presentat en 1984 a Berlín per al servei de fabricants d'automòbils va ser un dels exemples més destacats de l'electrònica. Aquest simulador és molt més complex que el de vol, ja que el trànsit en terra o en aire és molt diferent.
El simulador representa l'estat i analitza les respostes des del punt de vista del conductor. No obstant això, l'automòbil del futur mirarà cap a fora, és a dir, explorarà escenaris reals i farà més còmode el paper del conductor. Tant el simulador com l'automòbil del futur tenen una gran similitud tècnica. Per tant, els models dinàmics del vehicle, les falses imatges de les carreteres i els models de trànsit seran de gran importància per a l'ordinador auxiliar del conductor.
Qui planifica les obres d'enginyeria a llarg termini ha de tenir en compte que els ordinadors són cada vegada més barats i potents. El rendiment dels ordinadors es duplica en el termini de dos a quatre anys per unitat de cost.
La microelectrònica està dominada pels EUA i el Japó, però Europa ha aconseguit una quota de mercat. La major quota de mercat dels europeus s'ha desenvolupat fins al moment en circuits integrats, però els sistemes digitals tenen un mercat cada vegada més ampli. El camp d'interface electrònica, sensors d'estat sòlid, convertidors analògic/digital i digital//analògic, conductors i actuadors d'alta potència està prou estudiat en els centres de recerca europeus.
Existeix un consens internacional perquè la microelectrònica tingui avanços notables en la dècada en la qual ens trobem. La capacitat memorial i la lògica de complexitat del xip es multiplicaran per cent i encara que en l'actualitat un xip només té quatre processadors, en breu comptaran amb 10.000 processadors. Traslladant aquests avanços a l'àmbit de l'automòbil, es preveu que l'any que ve, duplicant el nombre de xips, la capacitat de procés sigui vint-i-cinc vegades major.
Actualment l'electrònica representa aproximadament el 12% del cost de l'automòbil. En els pròxims 10 o 15 anys aquesta xifra aconseguirà el 25%.
Com ja s'ha esmentat anteriorment, els fabricants d'automòbils es van unir al programa PROMETHEUS per al desenvolupament tecnològic en l'àmbit de l'automoció. En ella es van reunir els fabricants i investigadors de França, Alemanya, Itàlia, Suècia i el Regne Unit. En 1986 s'inicia la fase de definició i en 1987 s'inicia la participació de la indústria electrònica en el projecte. En aquella època les despeses ascendien a 30.000 milions de pessetes (1.500 milions de lliures) i en les previsions es va pressupostar un total de 200.000 milions de pessetes (10.000 milions de lliures).
En l'actualitat gairebé mil enginyers treballen en els set subprojectes que té prometheus. Quatre d'ells pertanyen a la recerca bàsica: intel·ligència artificial (PRO-ART), xips especialitzats (PRO-TXIP), mètodes i normes de comunicació (PRO-COM) i avaluació de sistemes en escenaris de trànsit (PRO-GEN). Els altres tres projectes són de recerca industrial. D'una banda, s'analitza en PRO-CAR l'ajuda que l'electrònica pot oferir al conductor; d'altra banda, s'analitzen les relacions del vehicle al vehicle i les comunicacions amb l'entorn; i finalment, s'explora la interacció entre el vehicle i la carretera en PRO-ROAD.
La seguretat de prometheus és un dels objectius més importants de l'electrònica. El 90% dels accidents que es produeixen en l'actualitat són deguts a l'error humà. El cervell humà té més capacitat d'estudi, de processament i de memo que qualsevol ordinador, però és lent. Des que l'home percep alguna cosa fins que decideix, triga 2 segons, és a dir, 50 metres en un cotxe. Amb l'ajuda de la informàtica, el temps de reacció de l'ésser humà en els vehicles de proves és entre 10 i 1.000 vegades menor. S'estima que si el temps de reacció de l'home s'escurcés en un segon, s'evitaria el 80% dels accidents.
prometheus pretén superar la falta de comunicació entre els vehicles. La instal·lació d'ordinadors en els vehicles permetrà anticipar-se a moltes situacions no observades pel conductor, minimitzant el risc d'accidents.
L'establiment de sistemes automatitzats en les carreteres, a més d'en els vehicles, permet al conductor conèixer permanentment la ubicació de l'aparcament, hotel, gasolinera o el mitjà més adequat per a aconseguir l'objectiu. Perquè aquesta xarxa d'informació sigui eficaç és necessari estendre-la a nivell internacional, ja que en cas contrari l'automòbil pot convertir-se en un ximple en travessar la frontera.
Els ordinadors utilitzats en prometheus són capaços de manejar 25 milions d'ordres per segon. Això vol dir que es necessita un gran ordinador actual, però gràcies a l'evolució dels ordinadors, la qual cosa avui és gran demà serà normal. El maquinari haurà d'anar acompanyat de programari, i sobretot d'aplicacions basades en intel·ligència artificial.
La revolució de l'automoció ve de la nova tecnologia, i com es veu en aquest article, la indústria del País Basc no sembla que ajudi en res, ni en aquest torn ni en l'acer. Deixem escapar el futur?
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
