Mart 2020
La NASA, d'una banda, i les Agències Espacials Europees i Russes per un altre, i la Xina, per un altre, tenen previst enviar un vehicle autònom a Mart en 2020. Per part seva, l'Índia i els Unió dels Emirats Àrabs enviaran un orbitador i a l'Índia s'està estudiant si ells també enviaran un vehicle juntament amb l'orbitador. “D'una banda, l'enorme desenvolupament tecnològic que suposen aquestes missions és motivante per a qualsevol país”, afirma Agustín Sánchez Lavega, director del Grup de Ciències Planetàries de la Universitat del País Basc. “I d'altra banda, hi ha un assoliment científic. Pensa si en alguna missió es troben restes de la vida”.
Investigadors del Grup de Ciències Planetàries participaran en la missió europea i russa ExoMars 2020 i, sobretot, en la Missió Mars 2020 de la NASA, que és l'objectiu principal de totes dues missions, trobar alguna petjada de la vida.
“No hi ha dubte que alguna vegada va haver-hi aigua líquida en la superfície de Mart. Es desconeix la seva extensió i el temps que va estar líquid, però sí els llacs i els rierols. Per exemple, on ara està Curiosity, en el cràter Gale, hi ha rierols que clarament descendeixen de la muntanya”, explica Sánchez Lavega. “Tenint en compte aquest important punt, jo crec que existeix la possibilitat de trobar algun indici que hi hagi hagut alguna activitat biològica en algun nínxol. Alguna petjada que no es pugui explicar amb la geologia marciana”.
Mars i ExoMars
És el que intentaran en la seva missió Mars 2020 i per a això volen instal·lar un vehicle autònom en Mart. El vehicle serà molt similar a l'actual Curiosity, amb 1000 kg de pes, dotat de càmeres, sensors i eines. Algunes d'elles seran versions millorades de les anteriors i altres noves com SHERLOCK. Raman és un espectròmetre que serveix per a detectar molècules orgàniques i biomarcadores. “Fins ara no s'ha emportat aquest tipus d'eines a Mart. Serà fonamental en la cerca de senyals de vida”, explica Sánchez Lavega.
Sánchez Lavega ha destacat també l'eina RIMFAX, un radar que servirà per a analitzar les condicions sota la superfície. Les sondes Mars Express i MRO que estan en l'òrbita de Mart tenen radars similars, però serà la primera a actuar sobre la superfície de Mart i aconseguirà els 500 metres de profunditat. “Es desconeix molt bé la presència d'aqüífers sota la superfície de Mart. A mesura que augmenta la profunditat, la temperatura i la pressió són majors, per la qual cosa pot haver-hi aigua líquida”.
La missió ExoMars 2020 reduirà el vehicle en uns 300 kg. I la seva arma més important és un trepant de dos metres de profunditat. El trepant prendrà mostres a diferents profunditats que seran analitzades en el vehicle amb diferents útils. Així, la missió ExoMars 2020 podrà analitzar per primera vegada mostres d'aquesta profunditat. Mars 2020 també disposarà de trepant, però no arribarà a més d'un metre.
Els astrobiólogos tenen clar que la major part de les possibilitats de trobar senyals de vida es troben sota la superfície. “La radiació ultraviolada que arriba a Mart ho esterilitza tot. Per tant, caldria buscar-ho sota la superfície. Els més optimistes pensen que és possible que avui dia hi hagi algun ésser viu”, explica Sánchez Lavega.
No confirmar la vida
Aclarir si està viu o ha estat alguna vegada no serà un treball senzill. “Un planeta és molt gran i encara que ha estat viu, no sé on estan aquests nínxols”, explica Sánchez Lavega. A més, la NASA ha deixat clar que una cosa és detectar molècules orgàniques i biomarcadores, però que Mars 2020 no podrà confirmar si està o ha estat viu en Mart.
“És molt difícil –ha seguit Sánchez Lavega–, mira el que va passar en 1996. Una pedra de Mart caiguda a l'Antàrtida va aixecar pólvores en el món científic. Alguns van creure que podia tenir vida i va sorgir el debat. No es va aclarir l'assumpte fins que es van realitzar tots els exàmens. I aquests estudis es van realitzar en els laboratoris de la Terra! En Mart, encara que l'equip és molt sofisticat, és limitat. Jo crec que per a confirmar si realment ha existit o no vida és necessari que les persones vagin a Mart i allí muntin veritables laboratoris per a poder explorar-los còmodament i realitzar allí exàmens”.
Però encara Sánchez Lavega ho veu lluny: “sempre es diu que ocorrerà dins de 20 anys, però ningú ho té realment planificat. L'altre dia vaig preguntar a algú de la NASA i em va respondre que ells tampoc el sabien. D'altra banda, és cert que ja existeix una iniciativa privada per a això, la qual cosa és realment curiós”.
No obstant això, la NASA també vol aprofitar la missió per a començar a desenvolupar tecnologia per a això. Per exemple, portaran l'eina MOXIE. Mitjançant aquesta eina es provarà una tècnica per a obtenir oxigen del CO 2 de l'atmosfera de Mart. S'espera aconseguir 0,015 kg d'oxigen per hora.
D'altra banda, Mars 2020, a més de trobar rastres de vida, té un segon objectiu principal: Fer el primer pas cap a una futura missió de mostres marcianes a la Terra. La selecció, recollida i emmagatzematge d'aquestes mostres es realitzarà en un lloc determinat, emmagatzemat en uns tubs metàl·lics que romandran per sota dels 50 °C i per sobre dels deu anys. Posteriorment, una nova missió portaria aquestes mostres a la Terra per a la seva anàlisi en els seus laboratoris.
“Això em sembla factible en un futur pròxim —diu Sánchez Lavega—, encara que cal aconseguir enlairar de Mart. No és el mateix enlairar de la Lluna que des de Mart, la gravetat és molt major. Pot ser possible utilitzar com a combustible l'oxigen produït per MOXIE. En qualsevol cas, el veig més a prop que arribar persones a Mart”.
Pols de Mart
Mentrestant, en les missions de Mart també s'investigaran molts més. Per exemple, el Grup de Ciències Planetàries investigarà la meteorologia i la pols marciana. “La pols és un element molt important en Mart —explica Sánchez Lavega—, ja que l'atmosfera de Mart és molt lleugera i la pols s'aixeca amb facilitat. Hi ha molta pols i es mou ràpidament d'un costat a un altre. I deteriora les eines. Per això és important conèixer els cicles de la pols, la taxa de deposició, com afecta als aparells des del punt de vista de l'electrònica, l'òptica, etc. La pols en la terra no és alguna cosa a tenir en compte, però en Mart és fonamental”.
Doncs bé, per a investigar la meteorologia i la pols de Mart, el vehicle de la missió Mars 2020 de la NASA disposarà de l'eina MEDA. Sota la direcció del Centre d'Astrobiologia de Madrid, investigadors del Grup de Ciències Planarias estan participant en el desenvolupament de la MEDA i es dedicaran a les recerques que es realitzin amb aquesta eina. “La MEDA és una estació meteorològica —explica Sánchez Lavega— que mesura la temperatura, la pressió, el vent, la humitat, o en aquest cas direm la quantitat de vapor d'aigua atmosfèric i, sobretot, la pols. D'altra banda, també participaran en la missió europea i russa ExoMars 2020, i en aquest cas no realitzaran la meteorologia, però comptaran amb detectors de pols.
També des de la Terra es realitzaran observacions de suport a aquestes missions amb les cambres PlanetCAM-UPV/EHU desenvolupades per elles. Aquestes càmeres s'acoblen als telescopis (un d'ells en un dels telescopis de Calar Alt, per exemple). I amb aquestes observacions analitzen els fenòmens que es produeixen en Mart a gran escala. A més, s'està treballant amb una petita cambra de la nau ExoMars en l'òrbita de Mart i les dades de Curiosity, investigant la dinàmica atmosfèrica i la pols.
En les missions de 2020, el Grup de Ciències Planetàries tindrà com a objectiu “conèixer de la millor manera possible la meteorologia marciana, el cicle de la pols, la generació de núvols, com les borrasques que es produeixen en els pols, etc.”, explica Sánchez Lavega. “En definitiva, avançar en el coneixement de la meteorologia marciana, entre altres coses, perquè això serà molt important per a futures visites, ja són visitants, vehicles o persones”.
La participació en les missions Mars 2020 i ExoMars 2020 és un repte per a l'equip, segons ha explicat Sánchez Lavega: “som un grup petit i estem saturats, però segurament és el repte més bonic que hem tingut mai. Just en aquesta època em jubilaré i seria meravellós retirar-me amb una visita a Mart. Això és el que somni”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
