Jardins, l'home busca la sensació
En la jardineria actual tot val: el jardí pot estar totalment integrat amb l'entorn, en contrast, amb o sense línies rectes, amb materials naturals o amb restes de construcció... és més, la presència de flors i plantes no és imprescindible. No sempre es destaca que és obra humana, dissenyada, però sí, fins i tot amb aspecte natural.
Dissenys més atrevits
El festival de Chaumont-sud-Loire, a França, és un magnífic aparador per a conèixer en què consisteix la jardineria més capdavantera. Es tracta d'un Festival Internacional de Jardins, que cada any rep prop de dos-cents projectes de jardí, dels quals trien i executen vint, amb vint parcel·les habilitades per a això, de dos-cents metres quadrats cadascuna. Dissenys de jardins atrevits, nous, originals, sorprenents, que s'exposen entre abril i octubre.
Cada any els organitzadors trien un tema i els participants dissenyen un jardí relacionat. El tema triat per al 2006 és el següent: "jostari al jardí".
Els participants solen ser grups, tant professionals com escolars. Normalment l'equip no està compost únicament per jardiners; arquitectes, paisatgistes, dissenyadors, escenògrafs, enginyers... solen reunir-se especialistes de diferents àmbits. El jurat valora especialment la multidisciplinarietat de l'equip.
Cada grup interpreta el tema a la seva manera, utilitzant els materials i tècniques que desitgi... l'únic límit --a més de la grandària i pressupost de la parcel·la, nosaltres- és el de la creativitat.
A la vista dels dissenys de la casa Chaumont, és clar que el concepte de jardí és molt ampli. En 2003, per exemple, el disseny realitzat per Adrián Geuze va suposar una fita: entre els elements del jardí hi havia carabasses i un munt d'ossos.
Els dissenys de Chaumont són massa atrevits per a algú que pot no estar acostumat a ells, ja que no entren en la definició clàssica del jardí --segons el vocabulari, "el jardí: les plantes, i sobretot les flors ornamentals, és la terra que creixen"-. En aquests dissenys la naturalesa, en el seu sentit més ampli, es viola totalment per a fer art.
És clar que la definició actual del jardí és molt àmplia, i almenys una de les principals característiques que conjuguen aquests nous dissenys és que generen sensacions. Pocs es quedaran temperats veient aquest tipus de jardins.
En l'altre extrem, aparentment naturals
No obstant això, les tendències actuals no sempre estan tan lligades a l'arquitectura i al disseny més capdavanter, sinó que són més clàssiques, per dir-ho d'alguna manera, estan més prop de la definició del diccionari. El jardí Rosendal d'Estocolm, per exemple, està lluny dels dissenys de Chaumont, és més convencional. A primera vista sembla una horta, però aviat un s'adona que té una gran càrrega estètica. Els seus conjunts florals, arbres, verdures i altres no estan així col·locats. A l'inrevés.
Un dels punts d'atenció del Jardí de Rosendal és la zona de compostatge en la qual es dipositen els residus, en la majoria dels jardins i hortes. No és casualitat, sinó la importància del medi ambient en l'actualitat. Perquè el XXI. Si es vol destacar una tendència en la jardineria del segle XX, és la preocupació i el respecte al medi ambient.
Igual que en l'agricultura, en la jardineria cada vegada es dóna més importància al medi ambient, per la qual cosa la jardineria ambiental està guanyant força.
En jardineria ambiental se segueixen els mateixos criteris que l'agricultura ecològica. Se seleccionen les plantes més adaptades al clima i al sòl del lloc per a evitar el reg i l'excessiva fertilització. I, a més de les plantes i el sòl, es té en compte tot l'ecosistema --la forma més eficaç de no tenir plagues, entre altres, i, sobretot, la més neta, ja que el menor ús de pesticides és una de les premisses de la jardineria ecològica. És clar, el model és la naturalesa. Això no lleva que la naturalesa estigui dominada, clar.
No obstant això, als jardins continuen sent molt habituals les espècies foranes. Això sembla ser degut a la jardineria anglesa. S'han utilitzat moltes espècies procedents de l'exterior i s'han adaptat al seu clima.
Els jardins anglesos busquen un paisatge natural (és el "paisatge" perquè es veu la influència humana). Model de jardineria conegut com a jardineria paisatgística XVIII. segle XX, època del Romanticisme. Els paisatgistes Kent, Brown i Repton buscaven un món ideal (pensant en la idea de l'Arcada grega), per al que establien elements d'aquest món ideal: prats, arbres, ovelles... D'aquesta manera aconseguien una sensació de medi natural, però el grau d'intervenció era molt elevat.
Les llacunes, els avatars dels prats, la disposició dels grups arboris mitjançant la introducció i sortida a la gespa com a marc del camp… tot estava dissenyat. Els arbres, per exemple, es podaven, però només s'arreglaven "", no es notés que estaven cuidats.
Els jardins anglesos han estat un exemple de la prosperitat dels jardins d'horta. Gertrude Jekyll ha tingut molts seguidors. XIX. Aquest dissenyador de jardins de finals de segle i principis del segle XX utilitzava una infinita llista d'espècies vegetals que, a tall d'exemple, portava en la memòria el countryside anglès de la seva infància, la campanya. Per això, va introduir plantes de campanya en jardins i hortes, entre altres.
D'altra banda, les espècies aportades des de climes més temperats a Anglaterra, en general, aportaven menys flors i fruits. Per a solucionar-ho, els creixien contra el mur, que acumula calor i la planta té un entorn més temperat per a créixer. Per exemple, es pot veure una magnolia en la paret d'una casa anglesa en plena floració, criada com si d'una planta trepadora es tractés; i una perera plena de fruita dolça contra el mur que envolta l'horta.
I les flors també les conreaven prop de la paret, concentrades en terrenys estrets per a aprofitar la protecció i la calor del mur. D'aquesta manera, creixien les roses barrejades, lavanda, boix, bergenia...
"La naturalesa no estima les línies rectes"
Les línies rectes són molt habituals als jardins actuals. Les tanques tallades directament o tanques vegetals --art conegut com a topiària, poda ornamental -, per exemple, s'han prestat des d'un altre model de jardineria. I és que no sempre s'ha pretès donar el natural: Durant el Racionalisme francès (XVII. El segle XX), per exemple, pretenia que la naturalesa estigués dominada, que l'home se sentís superposada a la naturalesa. Recorda el jardí de Versalles (dissenyat per Andrée le Notre).
A pesar que en aparença dissenyaven jardins molt diferents, els paisatgistes anglesos van beure inicialment dels francesos, i els francesos, per descomptat, van tenir com a exemple altres dissenys de jardins anteriors, com els del Renaixement italià. Etc.
Cadascun dels elements d'un jardí (font, flors, llum i ombra, arbres...) pot retrocedir en la història dels jardins d'un estil a un altre. Com es pot observar, als jardins actuals apareixen vestigis dels estils que s'han treballat anteriorment. I potser això és el que ha fet tan diferent... Si es donés una definició, alguna quedaria sempre fos. Una de les característiques que conjumina és que als jardins l'home ha modelat la naturalesa per a crear sensacions.
Agraïment a Joseba Plazaola, de Mendikoi, per la seva col·laboració en la preparació de l'article i per la cessió de fotografies.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
