Jardins, l'home busca la sensació

Rementeria Argote, Nagore

Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Tranquil·litat, contacte amb la naturalesa, olors, colors, llum... Els jardins generen moltes sensacions. Precisament per a això construeix l'ésser humà, per a despertar sensacions, sentiments. I per a això utilitza la naturalesa al seu gust, l'ha dominat. D'altra banda, és difícil trobar més característiques per a unificar tots els jardins en una definició, hi ha jardins tan diferents!
Jardins, l'home busca la sensació
01/03/2006 | Rementeria Argote, Nagore | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: MEC)

En la jardineria actual tot val: el jardí pot estar totalment integrat amb l'entorn, en contrast, amb o sense línies rectes, amb materials naturals o amb restes de construcció... és més, la presència de flors i plantes no és imprescindible. No sempre es destaca que és obra humana, dissenyada, però sí, fins i tot amb aspecte natural.

Dissenys més atrevits

El festival de Chaumont-sud-Loire, a França, és un magnífic aparador per a conèixer en què consisteix la jardineria més capdavantera. Es tracta d'un Festival Internacional de Jardins, que cada any rep prop de dos-cents projectes de jardí, dels quals trien i executen vint, amb vint parcel·les habilitades per a això, de dos-cents metres quadrats cadascuna. Dissenys de jardins atrevits, nous, originals, sorprenents, que s'exposen entre abril i octubre.

Cada any els organitzadors trien un tema i els participants dissenyen un jardí relacionat. El tema triat per al 2006 és el següent: "jostari al jardí".

Els participants solen ser grups, tant professionals com escolars. Normalment l'equip no està compost únicament per jardiners; arquitectes, paisatgistes, dissenyadors, escenògrafs, enginyers... solen reunir-se especialistes de diferents àmbits. El jurat valora especialment la multidisciplinarietat de l'equip.

Cada grup interpreta el tema a la seva manera, utilitzant els materials i tècniques que desitgi... l'únic límit --a més de la grandària i pressupost de la parcel·la, nosaltres- és el de la creativitat.

(Foto: J. Plazaola)

A la vista dels dissenys de la casa Chaumont, és clar que el concepte de jardí és molt ampli. En 2003, per exemple, el disseny realitzat per Adrián Geuze va suposar una fita: entre els elements del jardí hi havia carabasses i un munt d'ossos.

Els dissenys de Chaumont són massa atrevits per a algú que pot no estar acostumat a ells, ja que no entren en la definició clàssica del jardí --segons el vocabulari, "el jardí: les plantes, i sobretot les flors ornamentals, és la terra que creixen"-. En aquests dissenys la naturalesa, en el seu sentit més ampli, es viola totalment per a fer art.

És clar que la definició actual del jardí és molt àmplia, i almenys una de les principals característiques que conjuguen aquests nous dissenys és que generen sensacions. Pocs es quedaran temperats veient aquest tipus de jardins.

En l'altre extrem, aparentment naturals

No obstant això, les tendències actuals no sempre estan tan lligades a l'arquitectura i al disseny més capdavanter, sinó que són més clàssiques, per dir-ho d'alguna manera, estan més prop de la definició del diccionari. El jardí Rosendal d'Estocolm, per exemple, està lluny dels dissenys de Chaumont, és més convencional. A primera vista sembla una horta, però aviat un s'adona que té una gran càrrega estètica. Els seus conjunts florals, arbres, verdures i altres no estan així col·locats. A l'inrevés.

Un dels punts d'atenció del Jardí de Rosendal és la zona de compostatge en la qual es dipositen els residus, en la majoria dels jardins i hortes. No és casualitat, sinó la importància del medi ambient en l'actualitat. Perquè el XXI. Si es vol destacar una tendència en la jardineria del segle XX, és la preocupació i el respecte al medi ambient.

Imatges del festival internacional de disseny de jardins de Chaumont-sud-Loire 2005, tema: Els jardins tenen memòria. Els dissenys de 2006 estaran disponibles del 29 d'abril al 15 d'octubre.
J. Plazaola

Igual que en l'agricultura, en la jardineria cada vegada es dóna més importància al medi ambient, per la qual cosa la jardineria ambiental està guanyant força.

En jardineria ambiental se segueixen els mateixos criteris que l'agricultura ecològica. Se seleccionen les plantes més adaptades al clima i al sòl del lloc per a evitar el reg i l'excessiva fertilització. I, a més de les plantes i el sòl, es té en compte tot l'ecosistema --la forma més eficaç de no tenir plagues, entre altres, i, sobretot, la més neta, ja que el menor ús de pesticides és una de les premisses de la jardineria ecològica. És clar, el model és la naturalesa. Això no lleva que la naturalesa estigui dominada, clar.

No obstant això, als jardins continuen sent molt habituals les espècies foranes. Això sembla ser degut a la jardineria anglesa. S'han utilitzat moltes espècies procedents de l'exterior i s'han adaptat al seu clima.

Els jardins anglesos busquen un paisatge natural (és el "paisatge" perquè es veu la influència humana). Model de jardineria conegut com a jardineria paisatgística XVIII. segle XX, època del Romanticisme. Els paisatgistes Kent, Brown i Repton buscaven un món ideal (pensant en la idea de l'Arcada grega), per al que establien elements d'aquest món ideal: prats, arbres, ovelles... D'aquesta manera aconseguien una sensació de medi natural, però el grau d'intervenció era molt elevat.

Alguns dissenys actuals provoquen somriures.
Festival de Chaumont-sud-Loire

Les llacunes, els avatars dels prats, la disposició dels grups arboris mitjançant la introducció i sortida a la gespa com a marc del camp… tot estava dissenyat. Els arbres, per exemple, es podaven, però només s'arreglaven "", no es notés que estaven cuidats.

Els jardins anglesos han estat un exemple de la prosperitat dels jardins d'horta. Gertrude Jekyll ha tingut molts seguidors. XIX. Aquest dissenyador de jardins de finals de segle i principis del segle XX utilitzava una infinita llista d'espècies vegetals que, a tall d'exemple, portava en la memòria el countryside anglès de la seva infància, la campanya. Per això, va introduir plantes de campanya en jardins i hortes, entre altres.

D'altra banda, les espècies aportades des de climes més temperats a Anglaterra, en general, aportaven menys flors i fruits. Per a solucionar-ho, els creixien contra el mur, que acumula calor i la planta té un entorn més temperat per a créixer. Per exemple, es pot veure una magnolia en la paret d'una casa anglesa en plena floració, criada com si d'una planta trepadora es tractés; i una perera plena de fruita dolça contra el mur que envolta l'horta.

I les flors també les conreaven prop de la paret, concentrades en terrenys estrets per a aprofitar la protecció i la calor del mur. D'aquesta manera, creixien les roses barrejades, lavanda, boix, bergenia...

"La naturalesa no estima les línies rectes"

(Foto: J. Plazaola)
Una de les premisses dels paisatgistes anglesos era que en la naturalesa no apareixen línies rectes. L'entorn natural d'Anglaterra, per exemple, no incloïa línies directes en els dissenys, el paisatge.

Les línies rectes són molt habituals als jardins actuals. Les tanques tallades directament o tanques vegetals --art conegut com a topiària, poda ornamental -, per exemple, s'han prestat des d'un altre model de jardineria. I és que no sempre s'ha pretès donar el natural: Durant el Racionalisme francès (XVII. El segle XX), per exemple, pretenia que la naturalesa estigués dominada, que l'home se sentís superposada a la naturalesa. Recorda el jardí de Versalles (dissenyat per Andrée le Notre).

(Foto: J. Plazaola)

A pesar que en aparença dissenyaven jardins molt diferents, els paisatgistes anglesos van beure inicialment dels francesos, i els francesos, per descomptat, van tenir com a exemple altres dissenys de jardins anteriors, com els del Renaixement italià. Etc.

Cadascun dels elements d'un jardí (font, flors, llum i ombra, arbres...) pot retrocedir en la història dels jardins d'un estil a un altre. Com es pot observar, als jardins actuals apareixen vestigis dels estils que s'han treballat anteriorment. I potser això és el que ha fet tan diferent... Si es donés una definició, alguna quedaria sempre fos. Una de les característiques que conjumina és que als jardins l'home ha modelat la naturalesa per a crear sensacions.

Agraïment a Joseba Plazaola, de Mendikoi, per la seva col·laboració en la preparació de l'article i per la cessió de fotografies.

Serveis
Del boulevard donostiarra a Villandry, o viceversa
Potser algú pensa que aquí mateix tenim dissenys molt atrevits: fa uns anys, quan en el Boulevard de Sant Sebastià van plantar berzas i bledes, la gent va quedar sorpresa. Semblava un estil completament nou, modern. Però la creativitat humana sol tenir algun suport. La història demostra que un estil beu dels anteriors tant en la filosofia com en l'arquitectura, i això també ha ocorregut en la jardineria. En l'actualitat es tenen en compte els estils de jardineria ja existents i, a més, l'arquitectura i el disseny dels espais han cobrat gran importància en el disseny dels jardins.
Villandry.
(Foto: J. Plazaola)
Als jardins d'Euskal Herria s'observen azas i altres hortalisses, i encara que al principi semblava sorprenent, és bastant natural, ja que la connexió del jardí amb l'hort és ineludible des dels primers jardins, en la jardineria del Mediterrani i, per tant, als països occidentals, almenys el cas del Japó i la Xina-.
Un exemple és el jardí més antic conegut: Construït per Amenofis III a. C. Cap a 1400 a Tebes, a la vora d'un canal de Nil. En aquest jardí s'obria l'aigua a través de llits directes i els arbres dels marges dels llits donaven ombra. A més de l'ombra, els arbres també donaven fruits: dàtils palmeres, alguns com les figues sikomoros, raïm... Al costat d'elles, jasminas, crisantems, narcisos, mandrágoras i altres plantes omplien la zona de colors i aromes.
Boulevard donostiarra.
(Foto: L. Cancio)
En el centre es trobava el dipòsit principal d'aigua. Per tant, els elements estaven necessàriament disposats geomètricament. Encara que molts d'aquests elements del jardí són útils, aquesta estructura no és només una horta: és un jardí. D'altra banda, molts d'aquests elements van ser font d'inspiració d'elements decoratius de l'arquitectura, com les bigues de la Hispània islàmica.
La majoria dels jardins anteriors comptaven amb elements d'horta: fruiters, plantes medicinals... No obstant això, cal esmentar el jardí de Villandry, prop de Tours. De fet, l'horta i el jardí estan completament units, inseparablement.
(Foto: L. Cancio)
Villandry és un exemple del jardí dels monestirs medievals. El jardí és ornamental i de disseny net, però en alguns nivells predominen les hortalisses i plantes medicinals i aromàtiques. No obstant això, el que avui es veu és el reconstruït en el segle passat, i l'evolució del jardí és evident. I és que el castell XII. Malgrat el seu segle XVI, el jardí escalonat és de XVIII. Aquest jardí es va perdre i va ser reconstruït en 1906-1924 per Joaquín Carvalle.
En l'horta de Villandry hi ha carabasses, cols i remolatxes, entre altres. Per tant, els jardins de les verdures no són avui.
Rementeria Argote, Nagore
Serveis
218
2006
Serveis
041
Botànica
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila