Els llocs web tenen bastant importància en diferents àmbits de la vida: educació, ocupació, salut, autoritat, comerç, oci, etc. Per tant, és molt important aconseguir una web accessible que ofereixi les mateixes oportunitats a les persones amb discapacitat, que participin en la societat a través d'Internet i que puguin accedir a la informació necessària. D'aquesta forma es reduirà en la mesura que sigui possible el fenomen de la bretxa digital.
No obstant això, quan parlem d'accessibilitat, no pensem només en persones amb discapacitats psicològiques o físiques. Les dificultats tecnològiques també han de tenir-se en compte en els llocs web accessibles. De fet, un alt percentatge de la població utilitza un ordinador bastant antic, o no sap instal·lar nous plugins o utilitza l'última versió de navegadors o plugins. Així mateix, un altre gran percentatge dels usuaris d'Internet té una visió cansada o alguna dificultat de mobilitat. L'accessibilitat dels llocs web també té en compte aquests aspectes. Per exemple, encara que no és requisit, en general, els llocs web accessibles es carreguen més ràpidament en el navegador perquè no s'utilitzen objectes pesats o perquè ofereixen mitjans per a evitar-los si s'usen. A més, l'accessibilitat permet accedir des de qualsevol navegador gràfic o de text actual.
En definitiva, l'accessibilitat no sols és beneficiosa per a les persones amb discapacitat sinó per a totes les altres. Una de les principals bases d'accessibilitat és la flexibilitat per a donar resposta a les diferents situacions, preferències i necessitats.
A pesar que les webs accessibles són beneficioses per a tots, són especialment importants i en molts casos imprescindibles per a persones amb determinades dificultats i limitacions. Entre elles, les més evidents són les persones amb problemes visuals, però també hi ha moltes altres amb dificultats per a escoltar, parlar o moure's, amb problemes de coneixement o amb epilèpsia. Els protocols d'accessibilitat donen pautes per a cadascun d'aquests grups.
S'entén per adherència la pèrdua total o gran de visió de tots dos ulls. Així, per a accedir als llocs web, algunes persones necessiten un lector de pantalla, un programari que llegeixi el que hi ha en la pantalla i mostri la informació rebuda a través de la síntesi de veu o la línia de braille. Alguns cecs utilitzen navegadors de text com Lynx o navegadors de veu en lloc de navegadors gràfics. També poden utilitzar el teclat per a moure's pels enllaços i navegar més ràpid.
Però perquè el lector de pantalla funcioni correctament, el lloc web no pot estar fet de qualsevol manera. I, en l'actualitat, la llarga llista d'obstacles amb els quals es troben els invidents per a operar en Internet: imatges sense text alternatiu, imatges complexes sense explicacions, vídeos sense text o veu addicional, marcs, formats no estàndard en flaix, formularis que no permeten la navegació lògica mitjançant el teclat… Un navegador de text no pot interpretar totes elles, per la qual cosa la persona cega no rebrà adequadament la informació continguda en el lloc web.
Per això, entre les condicions més importants perquè un lloc web sigui accessible es troba la inclusió d'un text alternatiu a les imatges i, en general, als elements no textuals, perquè el navegador de text pugui llegir en lloc de la imatge i, en cas d'utilitzar formats no estàndard, oferir alternatives per a evitar-los.
El més cec és el cas més greu, però també les persones amb poca o molta visibilitat tenen dificultats per a navegar pels llocs web. Aquestes persones utilitzen pantalles grans i augmenten la grandària del text i de les imatges gràcies als recursos que ofereixen els sistemes operatius i els navegadors convencionals. Uns altres, en funció del problema, seleccionen les lupes per a la pantalla o el tipus de programes, colors o caràcters més adequats per a millorar les característiques de la pantalla.
En altres ocasions, els llocs web tenen poc contrast entre text i fons, la qual cosa també dificulta la lectura. Aquí el cas més daltònic és un cas especial i a tenir en compte. Els daltònics tenen problemes de separació d'alguns colors --principalment vermell i verd o blau i groc -, per la qual cosa utilitzen fulles d'estil adaptades a les necessitats de cadascun d'ells, amb colors i característiques més concordes. La possibilitat de realitzar aquestes adaptacions és possible gràcies a molts navegadors, però no a tots, per la qual cosa s'ha d'evitar dissenyar pàgines de baix contrast entre text i fons.
En els casos en els quals la informació es transmet a través de sons en la pàgina web, les persones amb discapacitat auditiva tenen problemes. Aquestes persones necessiten subtítols habilitables i deshabilitables per a gaudir de continguts sonors mentre visiten la web. D'altra banda, a vegades és convenient complementar les pàgines web amb text amb imatges, ja que la comprensió pot ser més complicada o més lenta per a les persones amb llenguatge de signes com a llengua principal.
Els problemes de mobilitat també són una limitació a l'hora de navegar pels llocs web. S'inclouen en aquest grup les febleses, paràlisis, falta de coordinació, moviments no voluntaris, problemes articulars, limitacions tàctils o falta de membres.
Les persones amb dificultats o discapacitats en el moviment de braços o mans utilitzen dispositius adequats a les seves necessitats per a navegar per Internet: teclats especials, ratolins moguts amb el cap, assenyaladors controlats amb la boca, sistemes de reconeixement de la parla, observadors i altres dispositius.
Per tot això, aquestes persones naveguen més lentament per Internet i, entre altres coses, necessiten més temps per a emplenar formularis. En conseqüència, presenten problemes amb llocs web amb limitacions temporals, formularis que no permeten la navegació per tabulador o navegadors i recursos que no permeten utilitzar el teclat en lloc del ratolí. Gràcies a ells, la navegació es fa laboriosa i difícil.
Avui dia no és molt habitual, però pot ser que la veu sigui necessària per a accedir a un lloc web o a una aplicació perquè té un sistema de reconeixement de la parla. En aquests casos, perquè el lloc web sigui accessible és necessari que disposi d'altres mitjans d'entrada de dades com el teclat.
En aquest punt tampoc hem d'oblidar els problemes de coneixement i neurològics. En aquest apartat es recullen diversos tipus de problemes, com la dislèxia. Les persones amb dislèxia tenen problemes de lectura, per la qual cosa per a solucionar la dificultat de lectura utilitzen lectors de pantalla. Però per a això és imprescindible que les imatges i els elements gràfics tinguin les seves corresponents descripcions i textos alternatius.
Les persones amb dificultats d'atenció poden tenir problemes amb llocs web amb animacions i sons que els impedeixen parar esment al contingut. Per tant, la manera de deshabilitar-los ha d'estar disponible. A més, és convenient estructurar clarament el lloc web.
Aquestes mesures poden ser útils en altres problemes de coneixement, neurologia, memòria o intel·ligència i emoció.
L'escolta i els flaixos visuals i els centellejos poden provocar crisis en persones amb epilèpsia. Per tant, és important no abusar de les animacions i dels objectes, i és imprescindible que estiguin disponibles formes senzilles de deshabilitar.
Sense renunciar al disseny, s'han definit normes, models i estàndards per a aconseguir la flexibilitat necessària perquè la informació dels llocs web sigui accessible. Aquestes normes s'agrupen en tres grups, de menor a major grau d'accessibilitat: A, AA i AAA.
Cada lloc web es classifica en funció d'aquests nivells d'accessibilitat. Sense complir les normes incloses en el primer nivell, alguns grups d'usuaris d'Internet no podrien accedir a la informació de la web. No obstant això, si no es compleix el segon nivell de prioritat, per a alguns usuaris d'Internet seria molt difícil i costós rebre informació del lloc web. Finalment, l'incompliment de les normes incloses en el tercer i últim nivell de prioritat pot suposar que alguns usuaris d'Internet puguin trobar dificultats a l'hora de rebre informació del lloc web.
A manera de resum, algunes mesures importants per a l'obtenció de llocs web accessibles són: Utilitzar el llenguatge estàndard i correcte XHTML i CSS; no maquetar amb taules; afegir text alternatiu a les imatges i, si és necessari, proporcionar una descripció alternativa; no utilitzar marcs; no utilitzar mitjans com a animacions flaix per a desenvolupar llocs web complets; i si s'utilitzen, que no siguin molt brillants i que disposin sempre de mitjans alternatius per a incapacitar-les i evitar-les; desenvolupar llocs web flexibles sense adaptar el disseny i tenir grandàries de lletra.
La iniciativa WAI (Web Accessibility Initiative) neix amb l'objectiu de promoure i garantir l'accessibilitat dels llocs web. Aquesta iniciativa treballa en diferents àmbits: assegura que la tecnologia web té recursos per a l'accessibilitat, desenvolupa passos per a l'accessibilitat, desenvolupa recursos per a l'avaluació i correcció de llocs web, fomenta la formació, la recerca i la difusió... WAI permet la col·laboració entre empreses, discapacitats, organitzacions de recerca i governs.
En aquest sentit, en molts països ja s'han desenvolupat lleis obligatòries per a assegurar l'accessibilitat als llocs web de les institucions públiques i s'han posat en marxa programes de subvencions per a altres entitats o empreses.