Per sobre de les discapacitats, cap a l'autonomia personal
"La tecnologia ha de ser un gran aliat per a les persones amb discapacitat, però per a això cal continuar treballant en el camp del disseny universal: dissenyar productes i entorns que totes les persones puguin utilitzar sense necessitat d'altres adaptacions i dissenys especialitzats". Són paraules del doctor Albert Cook, que va oferir una conferència a Sant Sebastià.
Cook és professor de Patologia i Audiologia del Llenguatge en la Facultat de Medicina i Rehabilitació de la Universitat d'Alberta (el Canadà). El mes de novembre passat es va celebrar al Parc Tecnològic de Sant Sebastià una jornada sobre sistemes de comunicació per a persones que, de manera temporal o permanent, no tenen accés a la veu, sobre "Nous enfocaments en l'àmbit de la I+D de la tecnologia de suport a la Comunicació Augmentativa i Alternativa". El segon convidat de la cita va ser l'enginyer electrònic Luis Azevedo, de la Universitat Tècnica de Lisboa, que va parlar sobre les tecnologies assistencials de l'hospital per a la comunicació ampliable.
Ambdues tenen una relació directa amb les persones amb discapacitat i van exposar exemples de dispositius que ajuden a aquesta mena de persones en algunes tasques o en el dia a dia: unes són sofisticades i altres més senzilles.
Existeixen dispositius intel·ligents per a l'oïda (que adapten el volum en funció dels sorolls del mitjà), així com implants de còclea per a sords: mitjançant una operació se'ls aplica un dispositiu en l'oïda per a facilitar les funcions de la còclea; l'implant rep senyals acústics i les converteix en senyals elèctrics que exciten el nervi auditiu; aquestes últimes són enviades al cervell com a impuls nerviós.
També van esmentar el sistema d'Eye Tracking (que consisteix a seleccionar els components amb la mirada en una pantalla) i uns petits ordinadors portàtils per a nens amb discapacitat intel·lectual, basats en un context conegut pel nen, i en la pantalla es mostren diferents llocs en imatges (escola, restaurant, parc…) perquè pugui expressar les seves preferències. Mètodes que converteixen textos en veu, sistemes basats en pictogrames (cada pictograma pot tenir més d'un significat i el significat ve determinat per la suma d'icones)... Molts d'aquests dispositius de suport són accessibles en el mercat i uns altres segueixen en desenvolupament.
És sabut que aquest tipus de sistemes han obert noves portes a persones amb discapacitat comunicativa. Però, a més de la importància de continuar desenvolupant-los, dos experts van destacar la importància d'apostar en tot moment pel disseny per a tots.
Ajuda o barrera?
"Les principals Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ofereixen a les persones amb discapacitat grans avantatges: es posen en contacte amb altres persones, s'ofereixen possibilitats d'accés a l'educació i a la inserció laboral i, en general, contribueixen a la participació social de les persones amb discapacitat. La qüestió és que el principal problema és l'accés a les persones amb discapacitat que utilitzaran les Tics; els obstacles són tecnològics", va assenyalar Cooke.
Als quals tenen problemes motors, per exemple, els resulta difícil utilitzar el teclat, el ratolí i altres mètodes d'entrada, i més difícil encara els petits teclats mòbils i els ordinadors portàtils. Els problemes de visió requereixen pantalles més grans o formats alternatius (Braille, sortida de veu...). I en el cas dels quals tenen limitacions cognitives també cal millorar: "necessiten interfícies no complexos per als usuaris, que no tenen moltes vies d'informació o que alhora no requereixen atenció en les diferents àrees de la pantalla".
Si no es millora tot això, Cook considera que les Tics poden ser més un obstacle que una ajuda. Diu que si han de satisfer les necessitats de tots, han de ser accessibles per a tots, fàcils d'adaptar per a moltes discapacitats i capacitats. En cas contrari, en lloc de contribuir a la integració de les persones amb discapacitat, es pot aconseguir el contrari: augmentar la diferència entre elles i la resta de la població.
Des de fa anys es va començar a reforçar el concepte d'accessibilitat universal no sols en l'urbanisme, sinó també en la informàtica. També estan molt presents, per exemple, els del Laboratori d'Interacció Persona-Computador per a Necessitats Especials (BBPKEL) de la UPV.
BBPKEL, 25 anys treballant
El laboratori va ser creat per tres professors de la UPV, fa 25 anys, al campus de Donostia. "Volíem investigar, però la informàtica en si ens semblava massa tecnològica; volíem fer una cosa més humana", ha recordat Julio Abascal, fundador del laboratori i actual director. Per a abordar els problemes de comunicació de les persones amb discapacitat es va començar a treballar en l'aplicació de les noves tecnologies de la informació.
Des de llavors s'han desenvolupat una sèrie de dispositius dirigits principalment a persones amb dificultats per a parlar, moure's i manipular (controlar l'entorn). En els últims anys han ampliat el seu àmbit d'aplicació i han dissenyat interfícies persona-computador per a tota mena de necessitats especials. El Grup ha dissenyat programes de suport a la comunicació directa i remota entre les persones (mitjançant sistemes de telecomunicacions accessibles), sistemes de control de l'entorn, programari de simulació i avaluació de diversos sistemes d'entrada/sortida i dispositius de comunicació portàtils, entre altres.
Tal com explica l'investigador Nestor Garay, "al principi es van fabricar diversos dispositius en el laboratori, combinant maquinari i programari, però ara és molt més fàcil agafar un dispositiu estàndard i adaptar-lo, o realitzar aplicacions adaptades als dispositius existents, incorporant les corresponents interfícies o assistències tècniques". "Així és --diu Abascalek--. Vam fer diversos dispositius a la carta, però després vam veure que era millor la formalització i la teorització i el disseny per a tots".
"Diferent i complementari"
La LPC prioritza per tant la recerca relacionada amb l'accessibilitat universal. "Una àmplia línia de recerca es refereix a l'accessibilitat web, en la qual no es pot pensar en un destinatari d'un sol tipus --diu Garayk--. Han sortit diversos projectes i tesis doctorals: cecs, sords, amb problemes motors... és difícil determinar el receptor, a més de combinacions. L'usuari pot ser qualsevol i a això cridem nosaltres accessibilitat universal. Volem dissenyar perquè tothom tingui totes les opcions, sense obstacles. Cada persona és diferent, en les incapacitats i en les capacitats, i nosaltres no hem de tractar de posar límits, els límits es creen per si mateixos o estan precedits".
Abascal indica que cal distingir entre sistemes accessibles per a tots (“beneficiosos per a tots”) i tecnologies de suport o dispositius especials. "Treballem a dues cares. Malgrat comptar amb una garantia dissenyada per a tots, moltes vegades són necessàries dues coses. En les pàgines web es veu molt clar que un cec, per exemple, necessita un lector de pantalla. Però malgrat tenir un dispositiu especial, si hi hagués una imatge en la pantalla sense comentaris, ell no podria saber què hi ha allí. Si no ho dissenyes per a tots, els dispositius d'ajuda no serveixen per a res. Són dues coses diferents i complementàries entre elles".
Amb això coincideixen les principals línies de recerca actuals. I això possibilita, d'alguna manera, la col·laboració. En el cas de la LPC, a més d'amb altres membres de la UPV, han col·laborat a Espanya, Itàlia, Bèlgica, Alemanya o els EUA. "La situació ha canviat molt -comenta Abascalek-. Fa 25 anys aquest camp de la informàtica no estava reconegut com un camp científic, ara sí. La sensibilització també ha millorat". Exemples d'això són les publicacions especialitzades i els congressos que s'han anat editant al llarg d'aquests anys: "Jornades com Miramon serveixen per a veure com treballen els altres per a conèixer noves tècniques i experiències. I ens dóna temps per a ampliar el nostre, i potser també per a col·laborar".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
