Hasiera »   Erreportajeak »   Euskarazko zientzia-dibulgataileen nobelak

Novel·les dels dibulgatores científics en basc

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

No podem dir que siguin premis Nobel a nivell mundial, entre altres coses perquè encara no els hem proposat per a això, però sí que són els nous Nobel de divulgació científica en basca. I diem que és ja la cinquena edició dels premis CAF-Elhuyar, i per tant, ja ha començat a estendre's la llista dels quals ja han rebut el premi Nobel. En les següents pàgines us explicarem quins han estat els guanyadors i per què han estat premiats, així com una pregunta als guanyadors i a alguns membres del jurat sobre els temes i el concurs. En aquest número de febrer tindreu l'oportunitat de llegir l'article del guanyador i publicarem la resta de premiats en els següents exemplars, ja que al cap i a la fi és la publicació dels seus treballs, a més de guanyar el premi, un dels objectius dels escriptors.

Caf-Elhuyar 1998

JURADO Jabier Agirre, treballador d'UZEI, metge, president de l'OEE Jesus Mari Txurruka, biòleg, professor de la UPV José Mari Rodriguez Ibabe, enginyer superior, investigador del CEIT Josetxo Alvarez, ecologista, professor Mikel Zurbano, Llicenciat en Economia, professor de la UPV

Mikel Zurbano

Enguany no heu premiat a ningú en la secció de llibres, però el jurat ha presentat una proposta per a convertir el premi en una beca. Per què?

La raó principal és impulsar als escriptors novells, (...) ja que és bastant difícil escriure el llibre sense saber si després es publicarà o no. Una altra cosa és que al principi estigui disposat a fer un repàs de la informació i de la bibliografia, que després es convertirà en un llibre, així com que amb això es pugui treure diners i subsistir d'alguna manera o que es pugui continuar en aquest temps. El que es premia és, d'alguna manera, el que acaba de començar en la producció de llibres i el que s'ha fet fins ara és, d'alguna manera, presentar-ho com un premi d'una persona ja garantida. En altres premis s'ha comprovat que el procés ha estat el mateix i en el nostre cas, amb naturalitat, s'ha recorregut a això.

Jesús Mari Txurruka

Vostè ha estat membre del jurat durant els cinc anys del certamen. S'ha observat una evolució en els treballs dels participants? I quin és el futur que veus després de cinc anys al Premi a la Divulgació Científica?

Crec que no hi ha hagut una evolució significativa. El que és clar és que sempre hi ha gent que està en aquest món dels premis, bé pel nivell o la manera de tractar el tema, bé pel nivell de basc… i els quitacions des del principi. Des de lluny també són dolents. Això pot ser un quart. I després, com ha ocorregut enguany, un altre quart és sempre un premi. (...) Sempre hi ha més treballs bons que dolents. Per tant, existeix un nivell d'obra, tant de nivell com de pedrera. I és que els vencedors eren desconeguts per a mi; en aquest sentit són escriptores novel·les. Van guanyar entre dos, però un va ser el meu alumne i va aprendre tot en castellà i l'altre també. Posteriorment ho han escrit en basc. (...) Per tant, això està molt bé per a buscar nous escriptors. (...) Estic segur que amb aquest premi s'animarà moltíssim a aquesta gent.

Jabier Agirre

El jurat ha decidit igualar els premis de 100.000, 50.000 i 25.000 pessetes (3.942´04, 1.971´02 i 985´51 lliures) a 75.000, 60.000 i 40.000 (2.956´53, 2.365´22 i 1.576´82). No ha aparegut un treball que realment és bo i que mereix el primer premi, o el nivell de tots els treballs ha estat molt bo i similar?

Jo crec que hi ha dues raons. D'una banda, no estava de debò el que es destacava per sobre dels altres per a rebre el primer premi i, per un altre, per als jurats els treballs són molt diversos i era difícil fer una classificació. És molt difícil comparar un treball mèdic amb un altre relacionat amb l'economia, i a més, com ja s'ha dit, al no ser tan diferents quant a nivell, ens ha semblat excessiva la distribució de 100.000, 50.000 i 25.000 (3.942´04, 1.971´02 i 985´51). En definitiva, hem repartit la mateixa quantitat.

PRIMER PREMI 75.000 ptes.

Adelaide Umaran Sánchez i Arantxa Sarasua Etxeberria Són coneguts
fins al moment, sobretot a Amèrica, els problemes derivats de les malalties provocades per l'home blanc als vilatans, però aquesta relació és d'anada i volta?

Sí que és d'anada i volta, tot torna. D'una banda nosaltres agafem malalties, però la gent d'allí també ve a treballar o a quedar-se aquí. Jo diria que hi ha comunicació, que aquest món és únic i que, com els viatges són cada vegada més fàcils, cada vegada són més petits i, per tant, hem de tenir en compte tot el que hi ha en el món, i no sols cuidar la nostra salut sense tenir en compte el que ens envolta. S'haurà d'ajustar tot.

SEGON PREMI 60.000 ptes.

Fernando Morillo Gran

Què provoca la coixesa, les malalties congènites o les malalties sobrevingudes del gegant anomenat ciència?

La ciència és un camp humà i les manques són també pròpies de l'ésser humà. Nosaltres volem pensar que la ciència és una cosa inassolible; hi ha poesia, etc., però la ciència no es pot tocar, i això no és cert; és com qualsevol altre camp, encara que s'hagi pintat una mica millor. He volgut posar en evidència les contradiccions de l'article.

TERCER PREMI 40.000 ptes.

Asier Sarasua Garmendia

La naturalesa ja està dominada per la ciència o la ciència posada al servei de la naturalesa?

Cap? Jo crec que encara els dos depenen més de l'economia. El que encara mana en la gestió de la naturalesa i del medi ambient és els diners, encara que últimament
s'estan introduint criteris ambientals i científics en la gestió del medi ambient. Però això és molt nou i queda molta feina per fer. No obstant això, la naturalesa té les seves lleis i la ciència les extreu de la naturalesa, per la qual cosa jo diria que la naturalesa és el que ens ensenya a fer ciència.