Cas d'abelles desaparegudes

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

A Amèrica i Europa les abelles estan desapareixent. El problema és greu, sobretot a Amèrica. Ja han trobat molts ruscos gairebé buits; milions d'abelles estan perdent. Però, a on van aquestes abelles? Què els passa? Hi ha molts sospitosos i molta discussió, però pocs resultats explicatius.
Cas d'abelles desaparegudes
01/10/2007 | Etxebeste Aduriz, Egoitz | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: USDA NRCS)

Als EUA s'ha convertit en un problema nacional. I és que les abelles tenen una gran importància econòmica, i no per la mel, que a penes s'explota, ja que la porten de la Xina i l'Argentina a un preu molt menor, sinó pel seu treball com a pol·linitzadors.

Els apicultors estatunidencs porten els seus ruscos en camions, de camp a camp, per a llogar als pagesos els serveis de les abelles. De fet, per a moltes plantes és gairebé imprescindible el treball de les abelles, i per a moltes altres les collites milloren notablement gràcies als seus serveis. Així, només per a la pol·linització de les ametlles de Califòrnia es lloguen 1,3 milions de colònies a l'any, aproximadament la meitat de les colònies d'abella dels EUA.

Les abelles han calculat un benefici de 15.000 milions de dòlars. No és d'estranyar, per tant, que preocupats per la desaparició de les abelles, els apicultors i agricultors han portat el tema al congrés sol·licitant que investiguin el problema. I el congrés, després d'analitzar el tema, va posar en marxa al juny un pla d'acció per a dur a terme recerques i prendre mesures preventives.

Sense deixar rastre

Tenir pèrdues en ruscos no és una cosa nova. En les dues últimes dècades, els àcars paràsits han causat grans pèrdues, sobretot el barroc --que també perjudica greument el País Basc-. I la pèrdua d'abelles a l'hivern és habitual: Als EUA, la pèrdua del 20% a l'hivern és considerada normal. En l'últim hivern les pèrdues van ser del 30 al 90%. I si bé en molts casos es van detectar símptomes típics dels àcars paràsits, el 50% de les colònies van desaparèixer sense deixar rastre.

Les abelles adultes són les que desapareixen i al colmenar només queden la reina, els ous, les larves i els pupes, a vegades amb uns pocs adults. Els que queden en el rusc solen estar sans, amb pocs paràsits. A més, hi ha reserves d'aliments sense robar, encara que hi ha colònies actives voltant. Això suggereix que les altres abelles eviten la colònia danyada, ja que és habitual que les abelles treguin quan troben una colònia feble. Aquesta misteriosa desaparició és coneguda pels estatunidencs com Colony Collapse Disorder.

Molts ruscos s'han trobat gairebé buides.
P. Vaga/ARS

Les abelles també estan desapareixent a Europa. A Espanya, per exemple --on es troba la quarta part de les colònies d'abelles europees -, s'ha perdut entre el 30 i el 35% de les colònies en els últims anys. Alguns relacionen l'europeu amb el que està passant als EUA. Així, investigadors estatunidencs i europeus treballen per a comprendre què és el que fa desaparèixer a les abelles.

Molts sospitosos

El Govern dels EUA ha posat en marxa un pla que contempla diferents hipòtesis com a paràsits i patògens, estrès, mala alimentació i pesticides. Però sospiten que l'estrès inmunosupresor provocat per diversos factors pot ser la causa de la desaparició de les abelles. S'han explicat altres hipòtesis com a antenes de telèfons mòbils, plantes transgèniques, canvi climàtic, etc.

Els pesticides són considerats molt sospitosos per molts experts. Per exemple, els apicultors gallecs, després de deu anys de pèrdua i recerca, han denunciat que els pesticides són els responsables. Ells han investigat que els pesticides derivats de la nicotina afecten el sistema nerviós de les abelles i, a més d'afeblir el sistema immunitari, els resta poder orientatiu. Aquests pesticides van ser també denunciats pels apicultors francesos, per la qual cosa queda prohibida el seu ús, encara que només sigui en els camps de blat de moro i gira-sol.

L'equip d'investigadors dirigit per Mariano Higes del Centre Apícola de Marchamalo de Guadalajara està convençut que: El culpable és el fong Nosema ceranae. Durant set anys han investigat la desaparició de les abelles. Els investigadors van atribuir al principi la culpa als pesticides, però van veure que les restes de pesticides apareixien en unes poques colònies i que les abelles desapareixien molt lluny de les terres conreades. Posteriorment es va descobrir el nou patogen Nosema ceranae: Fong paràsit d'abelles asiàtiques. Aquest fong afecta a les abelles adultes, és a dir, a les quals treballen fora. Entra per la boca (espores) i afecta a l'aparell digestiu. L'abella afectada, sense poder alimentar-se, mor afeblida. Segons Higes, un mecanisme d'autodefensa impedeix que les abelles tornin al rusc, per la qual cosa la reina i els joves no es veuen perjudicats.

Els adults desapareixen.
Waugsberg

Higes afirma que el 50% de les colònies espanyoles podrien estar afectades per aquest fenomen. S'estén sobretot al sud de Madrid, però també en la vora del Golf de Bizkaia s'han trobat taxes molt altes. Si les colònies afectades pels fongs no són tractades, segons Higes, poden desaparèixer entre 6 i 18 mesos. Els investigadors han tractat diversos ruscos amb fumagilina antibiòtica i estan obtenint bons resultats.

N. ceranae és trobada en mostres de tota Europa. El mateix fong també ha aparegut als EUA, però els seus investigadors no creuen que aquesta sigui la causa de la desaparició de les abelles, o no sols això. Segurament el debat serà llarg.

Etxebeste Aduriz, Egoitz
Serveis
235
2007
Serveis
037
Agricultura; Biologia; Medi Ambient
Article
Biblioteca

Gehitu iruzkin bat

Saioa hasi iruzkinak uzteko.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila
MAIER Koop. Elk.
KIDE Koop. Elk.
ULMA Koop. Elk.
EIKA Koop. Elk.
LAGUN ARO Koop. Elk.
FAGOR ELECTRÓNICA Koop. Elk.