Dolor d'esquena
Com s'ha comentat en la introducció, són moltes les malalties que poden donar lloc a una lumbàlgia (més de 300 es comptabilitzen com a causes possibles), però en la majoria dels casos la lumbàlgia es deu a malalties degeneratives, anomalies congènites, reumatismes en parts toves i problemes del disc intervertebral.
Motius: molts i diferents
L'aparició del dolor, el seu ritme i la durada del succés ens proporcionen dades fiables per a determinar les causes que provoquen la lumbàlgia.
- Així, la lumbàlgia mecànica, causada per malalties musculars i tendinoses o per l'artrosi, es deu als moviments de la columna i a les postures forçades. És el tipus de lumbàlgia més visible i desapareix o s'alleuja amb el descans. La persona s'aixeca bé del llit, sense molèsties i al llarg del dia va empitjorant, fent més mal.
- Per part seva, la lumbàlgia inflamatòria empitjora amb el descans (com més gran és el temps sense activitat, més intens és el dolor) i, per contra, millora amb els moviments. Els símptomes típics són el dolor i la rigidesa que es percep en aixecar-se del llit o després de romandre assegut o dempeus durant molt de temps. Millora del pacient com a conseqüència del treball o activitat realitzada durant el dia.
- La lumbàlgia infecciosa, per part seva, és un dolor continu que s'accentua amb qualsevol moviment tant al matí com a la tarda. A la nit el dolor no deixa dormir al pacient.
Símptomes molt diferents
Quan hi ha una hèrnia discal o l'anell fibrós intern surt fora per deterioració del disc, el dolor s'irradiarà a una de les extremitats inferiors (en molt pocs casos a totes dues), gairebé sempre per darrere de la cama i en alguns casos arribant fins als dits. El dolor no sempre desapareix amb el descans i qualsevol moviment que suposi un augment de la pressió abdominal, com la tos, incrementarà les molèsties.
Quan hi ha estenosi o estrenyiment del canal de la medul·la espinal, la simptomatologia sol ser una cosa especial: a més de la lumbàlgia, en caminar se sent dolor i pèrdua de força en cuixes i cames, enrampades, formiguejos… són símptomes que milloren en ajupir-se la columna.
Aquests pacients solen tenir dolor en caminar dempeus i sovint es veuen obligats a parar. Quan van sobre una bicicleta no tenen cap símptoma, ja que en aquesta posició la columna va flexionada. La lumbàlgia mecànica, produïda per una contracció muscular o per alteracions en els tendons o lligaments, desapareix normalment en quinze dies. Si duren més de sis setmanes, hem de començar a pensar que el pacient té una altra malaltia, normalment alguna patologia del disc intervertebral.
Tractament variat
Hem vist que les causes de la lumbàlgia són moltes i diferents. Per això, la història clínica adequada i l'exploració física directa del pacient són fonamentals per a la correcta realització del diagnòstic.
Una vegada realitzat el diagnòstic començarem amb el tractament. Moltes vegades la malaltia que produeix lumbàlgia, com l'artrosi, l'espondilosis o la hiperostoria, no té tractament curatiu, ja que són processos crònics o degeneratius. En aquests casos el tractament s'orientarà a alleujar el dolor, mantenir la mobilitat i reduir la inflamació.
Des de sempre els metges hem recomanat el descans per a tractar la lumbàlgia i és possible que en alguns casos, almenys al principi, sigui recomanable. No obstant això, en els últims anys s'ha observat que mantenir una certa activitat pal·lia els símptomes i facilita la recuperació.
Evitar pesos elevats i mantenir postures forçades durant llargs períodes de temps. Evitar desplaçaments prolongats i realitzar moviments bruscos. Moure's, passejar, realitzar activitats quotidianes (en la mesura que sigui possible) són les mesures que poden ser positives en el procés de curació de la lumbàlgia. No obstant això, en casos especials (hèrnia del disc o infeccions per exemple) el descans serà obligatori i necessari.
El desenvolupament diari d'un programa especial d'exercicis per a la columna vertebral és la forma més eficaç d'aconseguir la recuperació, mantenir la mobilitat i la flexibilitat i evitar les recaigudes. Són molt adequades en casos de lumbàlgia crònica i es poden realitzar a casa. La calor local (escalfant un drap sec o mitjançant una manta elèctrica) també té molt bons resultats, sobretot per a alliberar contractures musculars.
Els tractaments de quiropràctics i massatgistes són actualment molt discutits. En un recent estudi realitzat als EUA es va realitzar una comparativa entre el tractament de metges generals, traumatòlegs i quiropràctics, sense diferències en l'evolució dels pacients respecte als resultats.
Prevenció, si és possible
- És convenient mantenir-ho actiu i realitzar exercicis que facilitin la flexibilitat lumbar i la força muscular.
- Evitar moviments bruscos, bruscos i violents, sobretot quan no s'està treballant molt temps i el cos no s'ha escalfat adequadament.
- Manejar adequadament els pesos: subjectar bé la càrrega mantenint prop del cos i elevar-la amb la força de les cuixes en lloc de donar suport a la columna, mantenint els peus ben secundats.
- Evitar moviments combinats que exigeixin simultàniament la flexió i rotació de la columna. Fer el moviment a poc a poc, sense cops de força.
- Començar a prevenir des de petits (desviaments de columna, alteracions dels peus, dismetrías, etc.). ). Ensenyar als nens postures adequades perquè no es produeixin tensions en els grups musculars, perquè el desenvolupament es realitzi de forma equilibrada i per a conservar la flexibilitat.
- La millor prevenció enfront de les lumbàlgies mecàniques és el seu bon estat de forma (encara que aquestes lumbàlgies siguin benignes).
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
