Necessitem energia nuclear?
També aquí, a Euskal Herria, nombroses pàgines de periòdics, programes de ràdio i imatges de televisió es van omplir en el seu temps de debat, que va arribar fins i tot a ser una lluita sagnant. Eren anys contra la central nuclear de Lemoiz. El projecte de la central nuclear de Lemoiz es va desenvolupar en els últims anys en el govern de Franco, juntament amb els de Deba, Ea-Ispaster i Tudela. Cap d'ells va arribar a executar-se, ja que, entre altres coses, es va trobar amb un fort moviment contra l'energia nuclear.
En aquella època i ambient es pot entendre que el debat arribi al màxim perquè el projecte de construcció de quatre centrals nuclears en un territori tan petit i poblat no era del grat de la majoria. Els contraris als projectes parlaven llavors de riscos nuclears, mentre que els partidaris parlaven de la necessitat d'energia que tenia el País Basc, dient que si no es fessin les centrals nuclears caldria viure el País Basc en la foscor. A Europa l'ambient era similar, ja que en la dècada de 1970 es van construir nombroses centrals nuclears en molts països. Per tant, la lluita contra l'energia nuclear estava vigent.
El projecte de la central nuclear de Lemoiz va evolucionar i després de nombroses vicissituds i lluites, en 1983 es van paralitzar les obres i en 1994 es va suspendre el projecte.
Però en 1979, en detriment dels partidaris de l'energia nuclear en el món, es va produir un accident en la central nuclear de Three Mile Island, a Pennsylvania, els Estats Units. Es va produir una fugida radioactiva i la gent que vivia als voltants va haver de sortir d'allí. No va haver-hi ferits, però el succés va posar a l'opinió pública mundial en contra de les centrals nuclears. Es va imposar la preocupació per la seguretat d'aquesta mena d'energia.
Set anys després, es va produir l'accident més dramàtic de la història de l'ús pacífic de l'energia nuclear en Chernobil, a Ucraïna. A l'interior de la central va esclatar, va destruir el reactor i va provocar una fugida radioactiva. La influència del desastre es va estendre a una àrea on vivien gairebé 5 milions de persones. Tots els pobles i ciutats que es trobaven en un radi de 30 quilòmetres de la central van haver de ser evacuats. Si bé al principi es va tractar de menysprear l'impacte de l'accident, en l'actualitat, en fer balanç es diu que el desastre de Chernobil va matar directament a 20.000 persones, la qual cosa ha provocat que més de 300.000 persones sofrissin càncer.
El succés no va contribuir a les iniciatives en favor de l'energia nuclear. No obstant això, el focus d'interès del debat va canviar una mica. La Unió Soviètica es va dirigir a les fallades de seguretat de les centrals nuclears convencionals. No obstant això, des de llavors s'han produït almenys dos accidents importants fora de l'àmbit soviètic: un en 1999 en Tokaimura japonesa i l'altre el 15 de febrer de l'any passat, en la central nuclear estatunidenca d'Amb Edison, a 50 quilòmetres de Nova York.
Per tant, el debat nuclear sí / no nuclear, amb els seus alts i baixos, és aquí des de fa temps. Ara està en auge. Però, per què?
El debat es basa, sens dubte, en una realitat sense debat: les principals fonts d'energia actuals s'esgotaran alguna vegada. A més, és clar que en el món cada vegada es consumeix més energia i que aquesta és la tendència per als pròxims anys. Per tant, les principals fonts d'energia existents han de ser substituïdes, buscant alternatives.
I en aquesta cerca d'alternatives sorgeix el debat i la competència: d'una banda, per l'energia nuclear; per un altre, per les energies renovables. Les centrals nuclears no emeten diòxid de carboni a l'atmosfera, tenen un alt rendiment energètic, les actuals no tenen molt a veure amb les de temporada, han avançat molt… però continuen sent perilloses i la gestió de residus radioactius genera bastant preocupació i debat. Les energies renovables són sense riscos, inesgotables, netes respecte al medi ambient… però no són molt rendibles energèticament, encara que cada vegada tenen un major rendiment energètic.
S'està investigant en totes dues àrees i sembla que aviat arribarà l'hora de prendre decisions. El protocol de Kyoto també és aquí. El protocol ha apostat bàsicament per mesures de remediación del canvi climàtic, de conservació de la biodiversitat i dels recursos, i per no deixar residus a les generacions esdevenidores. Però encara no s'ha signat i els estatunidencs li han donat l'esquena. En aquesta mesura de forces s'ha tornat a treure el debat sobre l'energia nuclear. A pesar que s'estan circumscrivint principalment a revistes especialitzades, els científics han començat a aportar les seves opinions.
Al juny de 2001 la revista Physics World va publicar un article de debat titulat “Necessitem energia nuclear?”. El debat es desenvolupa entre dos experts d'alt nivell: El físic nuclear Peter Hodgson, a favor del sí, i l'economista Dennis Anderson al costat del no. El debat és massa llarg per a la revista Elhuyar Zientzia eta Teknika, ple de detalls i per tant difícil de resumir correctament. No obstant això, donada l'actualitat i la importància del tema, amb l'autorització de la revista Physics World podràs llegir en la xarxa en basca en el portal científic Zientzianet. La direcció és: www.zientzia.net
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
